Històries orals

Tant la meua àvia materna i el seu germà, com la meua besàvia materna, quan es casaren anaren de viatge de noces a Barcelona. No sé quan aparegué esta tradició ni els motius. La veritat és que anaren en vaixell. Algunes causes probables podrien ser: Les carreteres estaven en molt mal estat i era millor anar en vaixell. La parla catalana era fàcil d'entendre. Barcelona estava en auge, amb una indústria important. Hi havia persones de Tavernes que s'havien establert en Barcelona Barcelona estava mes oberta als canvis que es produïen a Europa i era un símbol de modernitat. La meua àvia es va allotjar a l'Hotel Moderno, pel que li he sentit dir moltes vegades. He buscat a internet este hotel i apareixen estes fotos de Kayak I esta foto també del mateix lloc ens mostra que estava prop del mercat. La meua besàvia contava que al mercat de Barcelona treballava una amiga que la coneixia de menuda (cosa normal, tenint en compte que era normal casar-se amb menys de 20 anys), i qual la...

1. La revisió mèdica del metge Narbón " Sóc de la quinta del 49 ", deia mon pare.  Mon pare va nàixer al 29 de novembre de 1928, era prim i nervioset, que no podia estar quiet (sols romania quasi immòbil quan pescava o caçava a la joca dins del bocoi) Per a fer el servei militar calia passar una revisió del metge local perquè et donara el vistiplau. Era difícil que et donaren no apte. Les causes per a no anar a la mili eren tindre una malformació, ser fill de vídua, tindre un endarreriment mental sever i no sé si per eixa època pels peus plans et podies lliurar. També figurava tindre poca estatura, i pot ser que per tindre poc perímetre toràcic, però no ho puc dir cert. Enregistraven pel que recorde el pes, estatura i perímetre toràcic. Respecte al pes no va tindre cap problema, però a l'hora de mesurar el perímetre toràcic, Narbón va repetir el mesurament perquè semblava massa ample de pit. Però en mesurar l'estatura... per molt poc no fa la mili per "nano"...

 Els molíns del Córcoles. El riu Córcoles , que hui en dia sembla un regatxo, i quasi sempre està sec, ja fa 60 anys portava aigua un cabal a tenir en compte. És un dels anomenats rius de planura. En les seues aigues el meu sogre pescava crancs de riu, i hi havia llúdries, per tant, de segur que hi hauria peixos en abundància per a alimentar-les. Este riu tenia alguns molins que empraven les seues aigües per a moure les moles i  fer farina (i supose que oli). En alguns llocs agafaven l'aigua per a regar. El meu sogre era menut i recorda almenys 3 molins al terme de Villarobledo, i hui en dia ja no queden ni les pedres. Els pous que s'han fet, han baixat el nivell freàtic de l'enorme aqüífer Manxego (aqüífer 23 de la Manxa Oriental), cosa que ha fet que el Córcoles i altres rius de planura no tinguen aigua. Tant mateix ha passat al riu Záncara que arreplegava entre altres les aigües del Córcoles i tenia una comunitat de regants que ara s'han quedat sense aigüa quan ve ...

He estat buscant la traducció de "curro" al valencià, creient que significava "persona amb una part del braç amputat" però, m'he trobat que esta paraula, amb esta afecció, està reportada a la Gran Enciclopèdia Catalana, i a més amb este significat no és compartit al castellà. Les guerres només porten que desgràcies per a la majoria i sols una minoria resulta beneficiada. De menut vaig conéixer a 3 homes que van perdre la mà i part del braç en la Guerra Civil. Sembla que van rebre un o més trets al braç. Puc suposar que estes 3 persones es van accidentar quan lluitaven al ban republicà, ja que València fou una de les últimes zones republicanes. Per tant, estes ferides de guerra sofertes en el ban perdedor, no foren dignes de cap mirament quan acabà la contesa. Estes 3 persones van haver de reinventar-se per a afrontar una postguerra dura amb unes condicions molt desfavorables. El curro del bar Este home era l'avi d'un amic meu de la infància. De cognom Fe...

La maledicció dels nius Fa poc em vaig endur la meua gosseta de raça menuda al camp perquè em fera companyia i m'avisara si venia algun intrús a veure'm. A l'acabar la jornada, perquè l'animalet fera un poc d'exercici la vaig deixar solta i posant el cotxe a 15 km/h la vaig baixar del cotxe per a que caminara davant el cotxe uns 500 metres en un camí poc transitat. De sobte una polla d'aigua amb la seua pollada travessà el camí i la gossa, com un llamp es va llançar sobre els pollets. Tot i que vaig baixar del cotxe ràpidament i que els pollets es van amagar dins d'unes botges, la gossa en caçà un i el va matar de sobte, sense menjar-sel i buscant-ne als germans per a exterminar-los. Encara vaig poder evitar la massacre. Recorde que mon pare quan anava al camp, en mostrava els nius de pardalets que tenia localitzats a tots els camps. Tenia una habilitat especial per a localitzar-los i determinar quina espècie de pardalets eren. A vegades quan podàvem els tar...

Al final de la dècada de 1970, era molt corrent contar acudits entre els xiquets de l'època. No hi havia telèfons mòbils ni internet, i sols i havia 2 cadenes de televisió, amb la qual cosa els xiquets es relacionaven més i hi havia inventiva. En eixa dècada, la sensibilitat als col·lectius minoritaris com altres ètnies, o de sexualitat més oberta, eren fortament criticats per la societat i eren font d'acudits que hui poden ferir la sensibilitat. Tot i això, l'acudit en qüestió és premonitori. Si haguera contingut més detalls, hauria pogut ser el guió d'una novel·la de Julio Verne i si haguera estat en vers, podria haver sigut una suposada profecia de Nostradamus. Ni una cosa ni altra, l'autor de l'acudit, tot i ser anònim és valencià i al més segur de la nostra Vall de Tavernes. Si s'arriba a saber qui és l'autor, té els meus reconeixements com a visionari. L'acudit és apoximadament el següent: Un metge li diu a un pacient: "Mira han tret esta ...

El "tío" Sauret  El "tiet" (oncle) Sauret, apenes el recorde, venia a visitar-nos molt sovint tot i que vivia a certa distància. Crec que es va quedar vidu relativament prompte i es va casar amb la germana de la muller (es dir la seua cunyada), ma tieta Rosa. Ma tieta Rosa tenia un caràcter un poc infantil, i mon tiet Sauret feia cura d'ella. Li tragueren el malnom de "malcriat" perquè tenia el saludable costum de llavar-se les mans abans de menjar. Era un poc hipocondríac, i una vegada estava molt malalt i ningú li va fer cas i quasi es mor el pobre. La meua àvia li deia el "tío Saurico", preferia eixe diminutiu a Sauret. Ara ja no s'empra este diminutiu. La gallina de la veta roja a la poteta Ma tieta Consuelo era germana de mare de la meua besàvia materna "Dolores Palomares Muñoz", però tenia sols un any més que la seua neboda i àvia meua "Dolores Estruch Palomares". Doncs, ma tieta Consuelo, per la dècada de 1950 c...

Vicent Altur Peris(?), fou una persona amb pocs recursos i va aconseguir tirar endavant a la seua família a base de treball i esforç. Tenia bon tracte i era molt bona persona A la platja de la Goleta a Tavernes, Vicent es va establir 7(?) fanecades de terra. Este establiment fou un poc especial ja que els antics propietaris del terreny el van abandonar ja que cada cert temps, amb època de pluja. la marjal entollava el seu nivel d'iagua i reventava per la zona de la Goleta, i després la mar entrava i rematava la faena, i les terres de la zona es convertien en un barranc i costava molts diners tornar a nivellar i portar arena per a adecentar el terreny. A més les fites se les emportava la corrent i no havia manera de saber on quedaven els lindars. El terreny es quedava fet una coma (zona que alternen muntanyars i fosses d'aigua provocades per la força de la mar en un temporal). Un dels propietaris era familiar meu. Ales hores, quan es va urbanitzar la zona a finals dels 1980 i pr...

Toni Andrés Brines ha sigut una persona molt humil, seriosa i responsable. Va naixer a l'any 1921 i ens va deixar al 1996. A la Guerra Civil fou reclutat per a l'exèrcit de la República. Fou citat a Xàtiva, i una vegada allí li van dir que tornaren a l'endemà per anar al front. Junt amb ell, estava un company de Tavernes de mal nom Capeta que era un tant excèntric (va tenir una faceta d'inventor a lo Leonardo Da Vinci), del que també es protagonista d'una entrada dedicada al caçadors, i també anava "El Solo" La Guerra Civil Este company, Capeta, es va adreçar a Toni i li digué: "Toni, ací estem perdent el temps tot el dia, i a més jo no veig menjar per cap lloc. Anem a casa en un vol i demà pel matí tornem amb la fiambrera plena i que ens porten al front."  Pensat i fet, els tres companys tornen al poble per a passar la nit i omplir la fiambrera. Al rompre el dia, van de camí cap a Xàtiva i quan arriben a l'estació, els seus companys de reclu...

0. Introducció El rall ha sigut una eina de pesca que ha tingut poc protagonisme a Tavernes. S'han emprat més mornelles i altres arts de pesca que el rall.  El rall tenia dos modalitats, la primera i més coneguda era la pesca a la séquia, i semblava un art furtiva, per la qual cosa, se solia bromejar un lloc de la séquia i al cap d'unes hores es llançava el rall. Altres vegades, la quantitat de peix que hi havia a les séquies després de l'aixugó de l'arros no calia bromejar per a fer una bona captura de peix. No se solia fer més d'un intent per por a la justícia, i que a més se solia emprar per a fer un dinar per a la família o els amics. L'altra modalitat sembla va aparéixer més tard, fruit del contacte amb ralladors de Cullera i tal vegada Sueca, on la tradició d'este art era molt mes antiga. És la pesca amb rall a la mar. Però Pel que he escoltat, este art, a la Ribera Baixa es feia servir per persones que feien servir este art (a la mar) com un complemen...