52. Els viatges de noces a Barcelona

Tant la meua àvia materna i el seu germà, com la meua besàvia materna, quan es casaren anaren de viatge de noces a Barcelona.

No sé quan aparegué esta tradició ni els motius. La veritat és que anaren en vaixell. Algunes causes probables podrien ser:

• Les carreteres estaven en molt mal estat i era millor anar en vaixell.
• La parla catalana era fàcil d'entendre.
• Barcelona estava en auge, amb una indústria important.
• Hi havia persones de Tavernes que s'havien establert en Barcelona
• Barcelona estava mes oberta als canvis que es produïen a Europa i era un símbol de modernitat.

La meua àvia es va allotjar a l'Hotel Moderno, pel que li he sentit dir moltes vegades. He buscat a internet este hotel i apareixen estes fotos de Kayak

I esta foto també del mateix lloc ens mostra que estava prop del mercat.

La meua besàvia contava que al mercat de Barcelona treballava una amiga que la coneixia de menuda (cosa normal, tenint en compte que era normal casar-se amb menys de 20 anys), i qual la va veure al mercat va cridar "Barcelona és bona si la bossa sona!" i en això, l'amiga es va girar i es van abraçar plorant de l'alegria i feia sonar la bossa dels diners que hi havia guanyat eixe dia.

Ja no sé cap història més de la meua besàvia. Però de la meua àvia, que estava educada en les creences religioses amb idees molt antiquades sobre els pecats i els càstics de l'infern, en contava que a Barcelona als anys 20 del segle XX, hi havia llocs on ballaven les artistes completament nues, i això era molt fort per a ella. El meu avi el pobre, amb el nivell de testosterona propi de la joventut, volia anar a veure eixos espectacles i el pobre es va quedar amb les ganes per no fer-li-ho lleig a la seua esposa.

Amb pocs diners, poques coses es podrien fer a Barcelona. Però per eixa època es rumorejava  que el més ric del poble era "Royo", i es va gastar un milió de pessetes d'aquella època en el viatge de noces a París. No sé si erà veritat o no.

Una altra cosa que em contaven tant la meua àvia com la seua besàvia era quan van passar per la frontera de la desembocadura de l'Ebre. Les autoritats del vaixell advertiren poc abans que anven a entrar a la zona de l'Ebre. Deien que el vaixell es menejava com si anara a naufragar i passaren molta por. Elles creien que era per la corrent provocada pel gran cabal de l'Ebre, però sembla il·lògic pensar que el cabal de l'Ebre tot i que era molt més abundant que l'actual, ja que no hi havien preses que retingueren l'aigua, fora el causant i que es notaren els efectes a certa distància de la costa. Crec que l'explicació més lògica es el fort vent que es molt característic de la Vall de l'Ebre.

Altres parelles com el germà de la meua àvia i la seua muller (Vicent Estruch Palomares i Lola Gimeno) i una parella d'amics que es casaren pel mateix temps com la tia Elodia, feren junts el viatge cap a Barcelona.

La meua àvia ja no contava altra història de viatges ja que no en va fer cap de viage més. Sols una vegada per la Guerra Civil , la va pillar en València i va tindre que vindre a peu ja que el servei de trens es va cancel·lar per les circumstàncies. Diu que va estar tot el dia caminant fins a arribar a casa.

Per contra ma mare va anar de viatge de noces a Madrid. Ja hi havien carreteres i trens per a anar a Madrid, i el franquisme va llevar importància a Barcelona afavorint Madrid. La frase "de Madrid al cielo" era molt freqüent en aquella època. Ma mare sols comenta que anava en un tren i va veure a un personatge de la Vall amb cert poder adquisitiu, acompanyat de la seua amant, i que per vergonya, tot i que era molt conegut, es va fer el longuis i no va saludar fent com si no els coneguera.

També anaren a veure un partit de futbol on Alfredo Di Estéfano jugava al Real Madrd i que mon pare deia que pareixia ell qui fora l'entrenador ja que organitzava el joc.

Di Estéfano. Imatge de The Guardian

Ja no va contar altres històries del viatge de noces ma mare, ja que va tindre  la sort que mon pare era músic de bandúrria als Balls Populars i van fer molts viatges per Espanya i Europa que eclipsaven completament al seu viatge de noces.

Pel que fa a altres indrets com Villarrobledo, el meu sogre em va dir que no tenia constància de que els seu avantpassats feren viatge de noces a cap lloc. El que si que sé, és que el pares del meu sogre tingueren que ajornar les seues noces ja que son pare va estar en la Guerra Civil en el ban republicà, i desprès la "mili" no li va servir per a res ja que no era vàlida per el ban de Franco i va tindre que tornar a fer la mili. I ja en plena postguerra que es casaren, i no van poder permetre's anar de viatge de noces, sols en poder aconseguir menjar ja es conformaven. Eren temps molt difícils.