Històries orals

1. Introdució. El que em contà mon pare. El Professor Alba era un personatge molt peculiar. Solia fer el seu espectacle al Capitolio. Als anys 40-50 del segle passat era molt conegut. Hi ha referències a internet en Valencia Plaza  i a la Biblioteca Valenciana . Esta foto és de la referència esmentada Pel que sembla era un "maestro" de l'hipnotisme de masses.  Era capaç d'hipnotitzar a un Capitolio abarrotat de gent. Però una vegada, va dir que hi havia una persona que sabia més que ell i que fera el favor d'abandonar la sala, ja que li contrarestava el poder. Entre els prodigis que conten d'ell, dels quals, mon pare va ser testimoni directe son: - Arribà una vegada 10 minuts o mitja hora tard i la gent entonava el "ya es la hora, ya es la hora..". quan va sortir ell, deia, "Què us passa?, Encara falten 10 minuts perquè comence la funció!". I la gent mirà el rellotge i en efecte tenia raó el Professor, els rellotges havien retrocedit. - En

Gabriel Hernàndez que va ser alcalde de Tavernes, era descendent d'Utiel. Els seus descendents tenen de mal nom els Utiels. Li van encomanar que acabara amb el fenomen del bandolerisme a la vila. La tradició oral deia que ell va acceptar, però que li concediren carta blanca per a fer el que fora menester fora de la llei. El bandolerisme era un fenòmen que fins fa poc encara contaven els vells. Encara es diu "he quedat com Camot", que era un famós bandoler que va acabar malament. A la tradició oral hi ha molts exemples de referències remotes com el "moro Muza" que va invair la península Ibèrica amb el seu lloctinent Tarim,  o també de la temible inquisició i les proves que feien a les presumptes "bruixes".  Sembla que hi havien varies bandes de bandolers, que actuaven amb total impunitat, entraven a les fondes per a menjar sense pagar. Es comenta que hi havia una dona ja velleta que els preparava les paelles a ells so pena de pegar-li una pallissa. Hist

Este home de complexió ampla i forta, era conegut per tindre una força descomunal. De parlar lent i dolç igual que el seu tocau Vitoriano Caxó, però no era conegut per ser buscabregues. Era una persona pobra a la postguerra amb una nombrosa família que alimentar. Per tant amb poca disponibilitat de faena i amb els jornals poc remunerats de l'època, este home va haver fer alguns furts al camp per a poder sobreviure. Va ser famós per furtar carabasses morisques de mes de 100 kg de pés que són molt difícils carregar, de manejar, i portar-les caminant des del camp fins a casa. La fama més gran li ve quan va furtar el tronc d'un garrofer centenari, i va passar carregat per dins d'una canal de reg i on ficava el peu s'enfonsava el formigo antic (fet d'arena, cals i aigua) En la postguerra i havía un personatge anometat l'Inspector Ximenera (no sé si era malnom o una adaptació del cognom). Este home era estremeny, i era flac i tot un nervi, amb una gepa que li va agreu

Del "tío" Vitoriano Caxó (Alberola de cognom) es conten nombroses aventures. Tot i que fóu un bandoler (roder) a l'estil de Curro Jiménez, es va donar a conéixer per tindre bon cor. Era de complexió prima però ossuda. D'una complexió atlètica fora de lo comú, després de mort, al cementeri, el sepulturer va dir que els seu ossos tenien una gruixa i pes descomunal amb un alt grau de calcificació (o siga que no tenia ostorporosi).  Dormia amb una faca gran, i si algú el tocava per a despertar-lo, amb la rapidesa del llamp, amb un salt el ficava la faca al voltant del coll. Ell deia, "no toques al tio Vitoriano per a despertar-lo,  només cal xiuxiuejar-me: alçat!,  a una distància prudencial"! Tenia un parlar blanet i lent, sense nerviosisme i sense alçar la veu, cosa que li donava un semblant tranquil i que pareixia covard, cosa que emprava per a sorprendre els adversaris en cas de lluita. 1. El segrest i lliurament d'un xiquet de Gandia La seua banda van s