Històries orals

 Modesto i la seua premonició. El meu besavi Modesto del que ja hem parlat en alguna ocasió, quan era menut anà amb el seu avi a treballar un bancalet a la partida de les Basses. En arribar li digué al seu avi: "Huelo anem a casa que el pare ha faltat". En efecte en arribar a casa, son pare (que era el meu rebesavi) havia faltat. Clar, això quan m'ho contaren em va impactar, ja que et pilla de sobte, però si s'analitza bé el context on succeeixen estos fets, tal vegada la cosa, tot i que és extraordinària, pot semblar un poc predictible. No és molt corrent que vagen a treballar un xiquet amb el seu avi i que el pare no vaja. Crec que el pare era panader (però no n'estic segur) i tal vegada es quedara a casa per a atendre el negoci... Es pot suposar que el pare estiguera ja malalt. En aquella època, els metges n'erraven més que n'encartaven, i era més fiable l'ajuda d'un curandero que la d'un metge. Crec recordar que el seu besavi curava "d...

El "mal art" segons la meua opinió sembla ser provocat per hipnotisme. Hi havia hipnotitzadors molt bons com el "Professor Alba" del que ja hem parlat abans . Ací teniu un vídeo on un hipnotitzador és capaç d'hipnotitzar al 85 % de la sala, per a veure com actuen i ho aconsegueixen.  1. El misteri de les anguiles  El meu besavi patern, un tal Xoxim Escrihuela Magraner, presumia de no tenir por. Hauria de tenir un caràcter un poc especial, ja que volia tindre un descendent que tinguera de nom Xoxim (Joaquim). Com el primer fill que nasqué fou una xica li va ficar el nom de Joaquina (Xoxima). Posteriorment, naixeren Eduardo (el meu avi) i un altre germà Llorenç que no va tindre descendència. Ell es feia el valent i feia bromes  als amics, dient que ell no tenia por d'anar a caçar  o pescar de nit el dia de les ànimes. Tant fanfarró era que va contar una història ridículament fictícia que la va fer creure als amics (o això creia ell).  La història deia que un ...