Històries orals

Introducció Santiago Sansaloni se sent una víctima de l'època en que ha viscut. Un home que ha tingut molta afició a la lectura i a la música no ha trobat ningú que li donara uns estudis que mereixia.  Amb un caràcter fort i crític que no es calla res, ha sigut moltes vegades menyspreat per dir "les seues veritats". Això si, valent com ell a soles, no dubtava a desafiar a qui fora si creïa estar en possesió de la veritat. Esta afició a la lectura li ha obert la visió del mon cosa que xocava amb la mentalitat tancada dels llauradors que no obrien un llibre ni per aspillera, i per ser escoltat necessitava parlar fort i clar.  Ell considera que haguera viscut millor si haguera tingut una actitud més mansa cap als poderosos, però el seu caràcter li ho impedia i no podia callar quan veia injutícies. Foto de Santiago Sansaloni prenent la fresca a la porta de casa acompanyat amb dos dels seus amors, la muller i la lectura. Foto que molt amablement em van donar permís de fer el d...

 Fa 50 anys les anguiles abundaven molt. Moltes són les causes que les estan portant a l'extinció, anamenar-ne algunes: La pèrdua de cabal dels rius per l'aprofitament de l'aigua per a ús agrícola, industrial i de la població. Baixada del nivell freàtic. La contaminació.  Les barreres als llits dels rius (assuts, preses, estacions de bombeig) Dessecació de zones humides Pesca indiscriminada Pesca de l'angula. Furtivisme. Exportació il·legal al Japó. Mon pare i el meu avi tenien molta afició d'agafar-ne, i era molt típic en ma casa menjar arròs al forn amb anguiles en quaresma. El meu avi, contava que la primera anguila que va pescar quan era molt menudet, fou amb un aparell fet amb ham i un tap de suro de garrafa i una canya del riu. Era grossa i la va traure i es va ficar la canya a l'esquena com si fora una escopeta i l'anguila penjava del fil. De tant en tant es girava per si la perdia, fins que va arribar a casa tot orgullós. El meu avi contava a mon pa...