Històries orals

 Introducció Mon pare sempre ha envejat (de manera sana, caldria dir que ha admira en compte de envejar) algunes persones: El tio Vitoriano Cachó per la seua agilitat i osadia El tio Vitoriano Alcalà per la seua força descomunal Arturo Cholvi per ser un excel·lent músic de rondalla i tindre grans habilitats com obrer Jolià per gran músic i excel·lent caçador. Ximo Herrera, Arturo Alario com grans caçadors i amics Son Pare, que fou molt observador, caçador i pescador i gran transmissor de la tradició oral. Enrique Martorell, per la seua capacitat intel·lectual de memòria, càlcul numèric i habilitat per alfarrassar la producció de camps de taronger. Mon pare tenia molt bona forma física, de la que solia presumir prou, però quan parlava dels germans Gandia, ahí ja tirava la tovalla i es ficava a contar les gestes d'ells. Algunes ha sigut testimoni directe. La saga dels Gandia Com sempre en esta classe d'històries la memòria em falla i alguns detalls o son oblidats o son un poc ter

1. Coma, reg a taona Esta expressió s'aplica a algunes zones del mareny, i en algun lloc he vist que representa muntanyars i basses fetes pel moviment de la mar. Algunes d'estes basses es van aprofitar per a enxamplar-les i fer basses de reg que antigament treien l'aigua amb una taona o amb una sénia. La taona era un recipient amb un mànec llarc que servia per a poar l'aigua de la bassa o séquia. 2. Tindre un bavolar ... Estar acostumat a un bavolar... Esta expressió ja està en perill d'extinció i significa nadar amb l'abundància o tirar amb pòlvora de rei. I desprès resulta ser un inadaptat ja que no pot sobreviure en temps de mancança. Imatge de El Tiempo 3. Menjussar, caminar fer cinc i tres Paraula que significa menjar poca quantitat, o trencar el dijú a poc a poc com a conseqüencia de estar millorant d'una malatia que lleva la gana. Caminar fent  "cinc i tres" significa caminar coix, amb passes de diferent longitud segons la cama que s'all

Introducció La forma de jutjar a les persones, depèn de les idees de cada època. Un fet que ara potser siga acceptat, en un passat prop era considerada com molt mal i a l'inrevés. Estes dues històries van ocórrer en el veïnat de la meua àvia materna al voltant de la guerra civil, i la forma de prejutjar a les protagonistes ha sigut un tant especial, agreujades pel fet de ser dones. L'assassinat de la tia "C..." Este cas fou molt sonat, ja que la muller assassinà al marit. Tinc poques notícies de crimens masclistes, no sé, si perquè se'n produïren pocs o perquè quedaven "justificats" en una societat masclista, o les dues coses. Sembla que esta senyora que li deien la tia "C.." de malnom, que no vull revelar, matà al marit (siga voluntàriament o involuntàriament), i com no sabia on amagar-lo, el va tapar de fem dels animals que hi havia al corral. Després d'un temps, l'olor era terrible per tot el veïnat i això va fer que es descobrira el

 Modesto i la seua premonició. El meu besavi Modesto del que ja hem parlat en alguna ocasió, quan era menut anà amb el seu avi a treballar un bancalet a la partida de les Basses. En arribar li digué al seu avi: "Huelo anem a casa que el pare ha faltat". En efecte en arribar a casa, son pare (que era el meu rebesavi) havia faltat. Clar, això quan m'ho contaren em va impactar, ja que et pilla de sobte, però si s'analitza bé el context on succeeixen estos fets, tal vegada la cosa, tot i que és extraordinària, pot semblar un poc predictible. No és molt corrent que vagen a treballar un xiquet amb el seu avi i que el pare no vaja. Crec que el pare era panader (però no n'estic segur) i tal vegada es quedara a casa per a atendre el negoci... Es pot suposar que el pare estiguera ja malalt. En aquella època, els metges n'erraven més que n'encartaven, i era més fiable l'ajuda d'un curandero que la d'un metge. Crec recordar que el seu besavi curava "d