Històries orals

Introducció Santiago Sansaloni se sent una víctima de l'època en que ha viscut. Un home que ha tingut molta afició a la lectura i a la música no ha trobat ningú que li donara uns estudis que mereixia.  Amb un caràcter fort i crític que no es calla res, ha sigut moltes vegades menyspreat per dir "les seues veritats". Això si, valent com ell a soles, no dubtava a desafiar a qui fora si creïa estar en possesió de la veritat. Esta afició a la lectura li ha obert la visió del mon cosa que xocava amb la mentalitat tancada dels llauradors que no obrien un llibre ni per aspillera, i per ser escoltat necessitava parlar fort i clar.  Ell considera que haguera viscut millor si haguera tingut una actitud més mansa cap als poderosos, però el seu caràcter li ho impedia i no podia callar quan veia injutícies. Foto de Santiago Sansaloni prenent la fresca a la porta de casa acompanyat amb dos dels seus amors, la muller i la lectura. Foto que molt amablement em van donar permís de fer el d...

He estat buscant la traducció de "curro" al valencià, creient que significava "persona amb una part del braç amputat" però, m'he trobat que esta paraula, amb esta afecció, està reportada a la Gran Enciclopèdia Catalana, i a més amb este significat no és compartit al castellà. Les guerres només porten que desgràcies per a la majoria i sols una minoria resulta beneficiada. De menut vaig conéixer a 3 homes que van perdre la mà i part del braç en la Guerra Civil. Sembla que van rebre un o més trets al braç. Puc suposar que estes 3 persones es van accidentar quan lluitaven al ban republicà, ja que València fou una de les últimes zones republicanes. Per tant, estes ferides de guerra sofertes en el ban perdedor, no foren dignes de cap mirament quan acabà la contesa. Estes 3 persones van haver de reinventar-se per a afrontar una postguerra dura amb unes condicions molt desfavorables. El curro del bar Este home era l'avi d'un amic meu de la infància. De cognom Fe...