43. La introducció del rall a Tavernes. Ralladors de séquia. Habilitats necessàries
0. Introducció
El rall ha sigut una eina de pesca que ha tingut poc protagonisme a Tavernes. S'han emprat més mornelles i altres arts de pesca que el rall.
El rall tenia dos modalitats, la primera i més coneguda era la pesca a la séquia, i semblava un art furtiva, per la qual cosa, se solia bromejar un lloc de la séquia i al cap d'unes hores es llançava el rall. Altres vegades, la quantitat de peix que hi havia a les séquies després de l'aixugó de l'arros no calia bromejar per a fer una bona captura de peix. No se solia fer més d'un intent per por a la justícia, i que a més se solia emprar per a fer un dinar per a la família o els amics.
L'altra modalitat sembla va aparéixer més tard, fruit del contacte amb ralladors de Cullera i tal vegada Sueca, on la tradició d'este art era molt mes antiga. És la pesca amb rall a la mar. Però
Pel que he escoltat, este art, a la Ribera Baixa es feia servir per persones que feien servir este art (a la mar) com un complement d'ingressos o alimentari. Sembla que fins als anys 80 del segle passat, la pesca a la vora de la mar era molt abundant.També els pescadors de barca, quan no podien eixir degut a vent fort (normalment de ponent) o perquè la barca s'estava arreglant, empraven esta eina.
Els ralladors de mar solien menysprear als ralladors de séquia, que com com a molt spiravean a poder llançar el rall de manara ovalada per a poder adaptarse a l'amplària de la séquia. Era prou normal escoltar: "Qui, Fulano? .. Exe és un rallador de séquia!" en senyal de menyspreu.
El rall tenia una dificultat per a poder utilitzar-lo i era que era molt difíci d'aconseguir-ne un. El més normal era que t'el havies de fer tu.
Algunes persones es van buscar la vida per a aconseguir que els explicaren com es feia un rall. No sé d'on va eixir la idea inicial, però la majoria de ralls fets a ma que es veuen a internet tots ténen la mateixa estructura (sempre hi ha excepcións) però ningú sap perqué.
La base centífica de perquè es fan d'eixa manera l'explique en el Rall de la Vall i també tinc una url on et calcula amb un nivell d'error inferior al 1% la longitud del braguerot.
Básicament el rall es contruix imitant un dodecàgon. El 12 sempre ha sigut un nombre un tant màgic i casual a la natura. Exemples on apareix el nombre 12 és en la música on una escala musical (octava) està formada per 12 semitons, també les hores d'un dia són 2 parells de 12 hores, el ingenieria elèctrica s'sua un transformador dodecafàsic per a rectificar desentment la correnta alterna. O siga que un doedecàgon s'aproxima molt a la forma d'un cecle.
El dodecàgon es construix afegint 12 malles cada 3 passades, que ix una mitja de 12/3=4 malles per passada, i matemàticament es demostra al blog anterior que el nombre de malles a afegir cada 3 passades ha de ser igual o superior a 3π (sent π=3.1415926...). El nombre de 12 és molt bo per a quadrar els ploms al armar el rall.
Se sol emprar 4 o 5 malles en cada grup de plom mes braguerot. Se sol escomençar amb 96 punts i se sol acabar amb 480 cosa que obliga a fer (480-96)/12=32 passades afegint, i com s'agig cada 3 passades es faran 32*3=96 passades.
Després es fan tantes passades fins aconseguir de 3,5 pams (de 25 cm/pam) per a part que compren els tirants i el bos. També a la url anterior es dimensiona la llargària d'este tram.
Hi havia pescadors de barca con Ratoli i el Llauriner que si que dominaven be eixe art. Toni Andrés Brines i Vicent Altur (el Jan) han sigut dos dels dels ralladors pioners a Tavernes que no eren pescadors de barca. Molts han seguit el seu exemple. Després, Ricardo de Cullera que estiuejava a l'Entrada de Marina, va introduir esta eina als veïns (molts d'ells són excel·lents ralladors: Juan el Llarg, Paxés, el Rajolero, Matildo?, ...) on es va ensenyar a fer rall i també es va posar en contacte amb pescadors de barca, que per un mòdic preu et feien un rall a ma aprofitant els moments d'espera dalt de les barques de pesca. Mitja Malla era un d'ells i era capaç de fer-te un rall amb menys d'una setmana
Toni i Vicent han passat episodis en la seua vida que mereixen una entrada per a cadascun.
La pesca a la mar necessita moltes més habilitats que per a rallar a la séquia, tant a la detecció del peix com al llançament del rall.
1. Detecció del peix
El peix hi ha varies maneres de detectar-lo.
La primera és veure'l quan alça l'ona que sembla que està en un aparador. Eixa és la que primer aprenem a detectar quan som principiants, i impressiona molt quan hi ha una gran mola de peix on veus que l'ona està arreglada de peix. Si no hi ha massa profunditat, el peix es pot rallar aprofitant una ona entre el rallador i el peix que li amaga l'acció de llançar i pilla el peix desprevingut.
La segona és veure'l a través de l'aigua, sobre tot quan hi ha sol, l'aigua està clara i hi ha poca fondària. Si no hi ha ones esta modalitat és mes difícil ja que has de ser molt ràpid en llançar i tot i això el peix s'espanta al fer el llançament
Altra manera es veure un lleuger canvi de color dorat i a vegades blanquinós a una distància entre 4 i 20 metres quan hi ha llum del sol. En certa manera la forma de capturar-lo es semblant a la primera.
Altres vegades es veu el "refoll" que consisteixen en cercles que fa el peix quan està ajuntant-se per a desovar, mostrant el llom i/o la coa per dalt de l'aigua.
També es manifesten amb una fletxa (petita estela com la dels vaixells) avançant.
I davant les goles se son amuntonar amb grans moles i provoquen un moviment de tembleix vertical com si haguera una madera quasi summergida del tot, que a vegades pot semblar correntola, però que es revela quan reaccionen amb una ona mes gran.
Hi ha pescador que es capaç de detectar el moviment superficial del peix fent ús del reflex de la llum dels ports o de les estreles i lluna o del reflex de la llum del enllumenat als núvols
Altres vegades com es veu en el video de Vicent Altur, el pescador busca aquells llocs on es probable que ho haja peix com gorts a l'escaló, zones de més corrent o també on hi ha corrent cap en dins (esta zona sol ser perillosa quan hi ha marejol ja que les corrents solen arrastrar-te mar en dins; però segons han contant persones que han sabut nadar molt i han tingut serenitat que estes corrents són circular i en un lloc t'endinsen dins la mar per després fan un cercle i el trauen fora. A les matges de Google maps es pot intuir estes zones amb moviment circular de les corrents)
En la foto, que ha sigut feta quan no hi havia apenes ones es por veure una zona més fonda que després gira a un costat i altre arrosegant primer els nadadors cap endins i després els treu a la vora.
Altes pescadors busquen la bromera (broma) que els oculta i també els "rogets" que és quan es barreja la sorra amb el mar per l'efecte de les ones.
2. Tècnica de llançament
El llançament es fa realment dificultós quan la cala des de on has de llançar és considerable. Per damunt dels pits és ja molt difícil llançar, tot i que hi ha ralladors que han aconseguit la tècnica per a llançar a esta fondària.
Si a més hi ha vent fort (tramuntana o garbí) la cosa es complica molt. El rall sol eixir enredrat i el vent t'el frena i no pots llançar molt lluny.
Per a obrir be el rall , com deien el professors de física (Jesús Tomás) la màgia del circ es desvela amb la llei de conservació del moment angular. Per tant cal donarli un moviment rotatiu explosiu inicial per a aconseguir el moment cinètic adequat. Les persones que no disposem de massa força, el que fem és donar molt de moviment de rotació fent un gir de la persona també. A internet hi ha moltes tècniques de donar este moviment de rotació, però el vent és el que mana i has de controlar que el rall estiga obert en tot moment i no es tanque per cap costat.
Hi havia un rallador de Sueca que s'entrenava tirant el rall agenollat per damunt d'una barana de 1 metre d'altura, cosa que és difícil de fer.
Quan la forma física no es massa bona, o fa vent o cal entrar a buscar el peix a gran fondària, es recomana emprar un rall de uns 3m de diametre com a molt.
Hui en dia es pot dir que ningú pesca per necessitat ja que les captures són poc abundants i a me hi ha molts dies que no agafes res. Per sort és més fàcil fer un rall ja que hi ha tela de malla ja feta i tant sols has de tallar i empalmar (al igual que en informàtica "cortar y pegar"). Per a simplificar s'empren hexàgons i fins i tot pentàgons en compte de dodecàgons la qual cosa crea ralls amb un excés de tela i no lliga tant be la part on s'acaben els triangles. El problema està ara en aconseguir plomades.
3. Fer plomades de pesca
Per sort a youtube hi ha alguns vídeos interesants per a fer plomades com el de Vicent dll, o el arte e pesca águas claras (ací empraven un junc per a fer el buit interior) o també
en turbo pesca, o socios del anzuelo y Manuel de Jesús de Ornellas Ramos
Per a armar el rall, este vídeo de Vicent dll és molt ilustratiu, ja que lliga totes le malles, cosa que en teoria evita que el rall s'enredre, però costa mes d'armar. Altres com Pesca & Arte e tutoriais no lliguem les malles (tal com es fa en la Ribera i la Safor)
A este vídeo de el arte de pesca águas claras explica com fer un foguer per a fundir el plom
A Sueca , el sr. Salvador feia ralls, i els ploms els feia pes extrusió amb un compressor. No sé com ho feia, però feia uns tubs llargs de plom que després els tallava. A Cullera el sr. Agustí en feia de ploms però no sé si de forma artesanal o d'altra manera.
Comentarios
Publicar un comentario