Històries orals

Avantpassats a la guerra d'Àfrica El meu avi patern (Eduardo), del que ja he parlat abans que no agafà la "cucaracha" i va sobreviure, tot i que va estar a la Guerra d'Àfrica, va tindre part de sort al no participar en el  desastre d'Annual . Sembla que anà just després i coincidí amb Franco.  Mon pare em contava com son pare li deia que anaven recuperant part dels territoris que havien sigut conquerits per Abd El Krim, i rescataven posicions que havien sigut sitiades i la gent estava lluitant per sobreviure sense menjar ni aigua. Quan rescataven els supervivents, el primer que demanaven era aigua, però el meu avi deia que els donaven l'aigua a poc a poc, primer un glop, després mig got, fins que calmaven la sed. Comentava que si donaven tota l'aigua que demanaven i se la bevien de cop, es podia sentar malament i podien morir. El meu avi recordava les típiques paraules de "salam malecum" i "jalufo" que es referia al porc que no el podie...

 Modesto i la seua premonició. El meu besavi Modesto del que ja hem parlat en alguna ocasió, quan era menut anà amb el seu avi a treballar un bancalet a la partida de les Basses. En arribar li digué al seu avi: "Huelo anem a casa que el pare ha faltat". En efecte en arribar a casa, son pare (que era el meu rebesavi) havia faltat. Clar, això quan m'ho contaren em va impactar, ja que et pilla de sobte, però si s'analitza bé el context on succeeixen estos fets, tal vegada la cosa, tot i que és extraordinària, pot semblar un poc predictible. No és molt corrent que vagen a treballar un xiquet amb el seu avi i que el pare no vaja. Crec que el pare era panader (però no n'estic segur) i tal vegada es quedara a casa per a atendre el negoci... Es pot suposar que el pare estiguera ja malalt. En aquella època, els metges n'erraven més que n'encartaven, i era més fiable l'ajuda d'un curandero que la d'un metge. Crec recordar que el seu besavi curava "d...

Introducció Tot i que mon pare i el meu oncle en van legar algún detall de la vida d'esta persona, he d'agraïr la immensa tasca de Valentín Vercher, net del protagonista, que ha sigut la principal font d'informació, ha detectat errades i ha afegit tota mena de detalls que li faltaven a l'esborrany que vaig preparar en un principi.    Una bona llavor, si cau en terreny abonat i ben regat, esdevé en una planta ben productiva i s'espera molt d'ella. Però, si cau en un terreny poc fèrtil i ressec, poc es pot esperar d'ella. Però, de vegades, la sorpresa està servida. En este cas, la vida d'estes persones, podrien ser dignes d'una novel·la, i al menys, d’un record, i sobre tot, de no caure en l’oblit.  Dos reclutes a Figueres La persona sobre la que es centra d'esta història oral i familiar (José Vercher Vidal), feu el servei militar obligatori al Castell de Figueres (Girona), i coses de la vida, esta ciutat el va marcar per sempre, ja que els amics, ...