44. Toni Andrés el rallador

Toni Andrés Brines ha sigut una persona molt humil, seriosa i responsable. Va naixer a l'any 1921 i ens va deixar al 1996. A la Guerra Civil fou reclutat per a l'exèrcit de la República. Fou citat a Xàtiva, i una vegada allí li van dir que tornaren a l'endemà per anar al front. Junt amb ell, estava un company de Tavernes de mal nom Capeta que era un tant excèntric (va tenir una faceta d'inventor a lo Leonardo Da Vinci), del que també es protagonista d'una entrada dedicada al caçadors, i també anava "El Solo"

La Guerra Civil

Este company, Capeta, es va adreçar a Toni i li digué: "Toni, ací estem perdent el temps tot el dia, i a més jo no veig menjar per cap lloc. Anem a casa en un vol i demà pel matí tornem amb la fiambrera plena i que ens porten al front." 

Pensat i fet, els dos companys tornen al poble per a passar la nit i omplir la fiambrera. Al rompre el dia, van de camí cap a Xàtiva i quan arriben a l'estació, els seus companys de recluament ja havien eixit, i ambdós van ser declararts pròfugs i es van empresonar. Al poc de temps en van enterar que tots els seus companys de reclutament havian sigut emboscats i van morir tots. D'eixa manea tant peculiar van aconseguir salvar la vida. El càstic de ser pròfuc no fou gens alagüeny perquè que es van sentenciar a ser afusellats per part de la República, però tingueren sort que s'acabà la Guerra abans d'executar la sentència. O siga, dins del mal, es va trucar la loteria.

Després de la Guerra

La Postguerra fou una època molt difícil per a tots i en especial per a les persones que disposaven de pocs recursos.

Toni es va dedicar a treballar al taller de Batiste el Sucarrat (Mobles Grau)  i treballava la fusta, i en els caps de setmana, feia hortalissa i la venia. Arran d'esta activitat, feia intercanvi de peix per hortalissa amb un pescador de barca de Cullera Vicent "El Tito". Este pescador emprava el rall quan per algun motiu no podia disposar de la barca per a pescar (vent fort de ponent, pluja, manteniment de la barca, època de poca pesca amb la barca...). 

Toni quedà prendat amb el rall i insití al pescador per a que li ensenyara a fer rall. Este home li va explicar com es feia un rall i Toni va prendre nota de tots els detalls. En aquella època hi havia molt de peix a la mar i podria ser un complement bo a l'hortalissa.

Toni, que era molt manyòs aconseguí fer ralls de qualitat. A casa Cotolo a la Malvarrosa, comprava el material de fer rall (fil i ploms) i aconseguí arribar a un acord amb Cotolo de manera que Cotolo li subministrava el material i li comprava els ralls que feia Toni.

A Toni, li vaig comprar el meu primer rall cap a l'any 1995 aproximadament (no ho recorde be) i em va costar 30.000 pessetes. Un lampista (llanterner) que també tenia afició a pescar em va dir que m'havia timat, i jo li vaig contestar que si Toni m'hvera cobrat les hores de fer rall a preu de hora de lampista, m'havera costat deu vegades mes. Amb esta contestació vaig defendre el meu ego i la dignitat de Toni.  

La muller de Toni va marxar a França, i en la seua absència, ell es va  fer càrrec de les filles, que anaven ben vestides, asseades i netes i al mateix temps feia el seu treball amb responsabilitat.

Poc després conegué a Juanjo Boscà (Belana) que volia aprendre a tirar el rall i que disposava cotxe. El pobre Toni que no tenia cotxe va accedir a ensenyar-lo i es van fer socis d'afició i uns gran amics. Anaven a pescar a la Goles de Pujol. Perellonet, Mareny de Barrquetes, Estany de Cullera i també al Molinell, fent unes captures de lisses espectaculars i tant sols en disabte i diumenge. A vegades guanyaven més diners amb el peix que la resta de la setmana amb els respectius treballs. Després assajaren complementar amb la pesca amb canya, ficant d'esquer llisess vives i aconseguien palomines grans (a principi de la tardor) que venien a bon preu. De tant en tant pillaven algun llobarro gros del que treien bons ingressos.

Però esta abundància de pesca anà minvant, la contaminació dels rius i de l'Albufera, la sobrepesca marítima, els pesticides, herbicides, la sobrexplotació dels acuífers han provocat que la pesca siga cada vegada més escassa. L'alta demanda de anguiles i llises de l'Albufera per part d'Italia també ha sigut un element clau en esta qüestió.

Toni tenia una intuició especial per a saber quins llocs i hores eren els millors per aconseguir tirar el rall i no treure'l buit. Toni no era una persona alta ni forta, per tant la seua pesca era més d'inteligència. Per contra el seu company, que havia jugat al rugby i feia halterofilia, podia complementar-lo i feien un bon equip. 

Toni es va fer major i li fallava la vista i deixà l'afició de pesca amb rall i sols feia ralls a sa casa i els venia. Una vegada Toni amb una rallada va treure mes de 80 mabres, un record difícil de batre!