1. Vitoriano Caxó
Del "tío" Vitoriano Caxó (Alberola de cognom) es conten nombroses aventures. Tot i que fou un bandoler (roder) a l'estil de Curro Jiménez, es va donar a conéixer per tindre bon cor. Era de complexió prima però ossuda. D'una complexió atlètica fora del que és comú, després de mort, al cementeri, el sepulturer va dir que els seus ossos tenien una gruixa i pes descomunal amb un alt grau de calcificació (o siga que no tenia osteoporosi). Dormia amb una faca gran, i si algú el tocava per a despertar-lo, amb la rapidesa del llamp, amb un salt el ficava la faca al voltant del coll. Ell deia, "no toques al tio Vitoriano per a despertar-lo, només cal xiuxiuejar-me: alçat!, a una distància prudencial"! Tenia un parlar blanet i lent, sense nerviosisme i sense alçar la veu, cosa que li donava un semblant tranquil i que pareixia covard, cosa que emprava per a sorprendre els adversaris en cas de lluita. 1. El segrest i lliurament d'un xiquet de Gandia La seua banda...