Històries orals

1. Refranys sobre el menjar: Que peguen els rics que es mengen el "frito"! El frito o orza en castellà era una forma de preservar el menjar. Quan es feia la matança del porc es fregia la carn i embotit amb oli d'oliva (que era el que solia estar a l'abast) i es guardava en un gerró de test. Calia estar el menjar sempre cobert d'oli perquè no es fera malbé, part d'este oli era el que fregien la carn. Foto de Juan Nuñez Tenorio Respecte a l'oli, la meua àvia materna en comentava que conreaven cacau i que es feia oli d'este fruit sec. No recorde si este oli es feia servir per al frito o tal vegada era per la situació especial de la guerra i postguerra. La meua àvia paterna, també feia servir este mitjà de conservació per a guardar peix. A vegades les captures puntuals de llises en l'Estany de Xeraco eren tan grans que podien subministrar de proteïnes durant un gran període de temps. També Toni Andrés el rallador del qui hem dedicat una entrada, feia ...

Estes arts de caça i pesca, crec que estan totalment prohibides, però que formen part dels relats que em contava mon pare, i que les feien servir per a sobreviure a la gana que es patia a la postgerra. 1. Rateres  Encara recorde la destressa que tenia en fer rateres. Quan trobava un fil d'aram acerat (el que s'empra per a fer molls) d'un diametre apropiat, de seguida feia una ratera. La típica ratera era esta: Foto de ballestas.info Però també hi feia una amb una part de madera amb el mateix sistema de funcionamentcom ésta de  cultura.gob.es Foto de cultura.gob.es 2. L'envisc S'aplicava un poc d'envisc (o visc) sobre esparts (ja sec per a ver cordell) i es deixava en llocs on frequentaven els ocells, com zones on bebien o s'alimentaven. A les oliveres solien ficar-ne quan les olives estaven madures per agafar estornells. Quan s'apegava l'espart a l'ala de l'ocell, este no podia volar ja que el desequlibrava. Segons riuraueditors  l'envisc...