20. A regar de nit. La font del Barber
A regar de nit Quan venia l'estiu, a la "Marina", segons l'elevació del terreny (El Vedat) o les dimensions dels grans d'arena (estora), s'havia de regar cada setmana. Es feia servir un haca per a que rodara la sénia. Les haques eren el motor, i valien com una casa. Per tant s'havien de tindre cura amb elles. Amb la calor de l'estiu, es regava de nit per a no esgotar al pobre animal. La meua àvia es quedava amb l'haca a la sénia (a tocar l'haca) per a que no es parara, i el meu avi, anava a regar a la terra. La meua àvia era molt porigosa, i al principi s'acompanyava del gos que tenia el meu avi al carro. Li deien "Tigre" i li faltava un peu. Era molt fidel amb la família però al mateix temps era molt feroç amb els desconeguts. Amb el "Tigre" ella no tenia gens de por. Només s'acostava algú, el gos de seguida li ho indicava. Més tard, quan ma mare era menuda, anaven les dos a "tocar l'haca". L'hora...