Històries orals

Estes històries me les ha contades Pilar que comparteix amb mi el besavi que fou el pare de Llorenç. La rata fantasma Llorenç Escrihuela Palomares, es va casar amb Rosario i no van tenir descendència. Vivien al carrer Sant Antoni. Llorenç segons em comptà el meu oncle Eduardo i nebo dèll, fou somatén (que ja s'ha fet referència en una  entrada anterior ).  Amb el pel rull i negre, era un home bonàs, alt i corpulent. Mon pare deia que com no tenia família, per la nit, solia estar al bar (o casino) fins tard, i quan era hora de tancar, ell agafava els clients que no volien eixir amb un grapat i els treia fora com si foren garbes de cacaueres. Sembla que no era un home supersticiós ni porigós, que es un tret que presumien els membres de la meua família paterna. Solia estar amb bona relació amb el veïnat. Una vegada, una família del veïnat, sentien arrossegar cadenes a la cambra. Esta família havia tingut un fill que havia faltat i estaven molt tristos. En aquella època, la gent ...

Avantpassats a la guerra d'Àfrica El meu avi patern (Eduardo), del que ja he parlat abans que no agafà la "cucaracha" i va sobreviure, tot i que va estar a la Guerra d'Àfrica, va tindre part de sort al no participar en el  desastre d'Annual . Sembla que anà just després i coincidí amb Franco.  Mon pare em contava com son pare li deia que anaven recuperant part dels territoris que havien sigut conquerits per Abd El Krim, i rescataven posicions que havien sigut sitiades i la gent estava lluitant per sobreviure sense menjar ni aigua. Quan rescataven els supervivents, el primer que demanaven era aigua, però el meu avi deia que els donaven l'aigua a poc a poc, primer un glop, després mig got, fins que calmaven la sed. Comentava que si donaven tota l'aigua que demanaven i se la bevien de cop, es podia sentar malament i podien morir. El meu avi recordava les típiques paraules de "salam malecum" i "jalufo" que es referia al porc que no el podie...