46. El "tio" Sauret. La gallina de la veta roja a la poteta.

El "tío" Sauret 

El "tiet" (oncle) Sauret, apenes el recorde, venia a visitar-nos molt sovint tot i que vivia a certa distància. Crec que es va quedar vidu relativament prompte i es va casar amb la germana de la muller (es dir la seua cunyada), ma tieta Rosa.

Ma tieta Rosa tenia un caràcter un poc infantil, i mon tiet Sauret feia cura d'ella. Li tragueren el malnom de "malcriat" perquè tenia el saludable costum de llavar-se les mans abans de menjar. Era un poc hipocondríac, i una vegada estava molt malalt i ningú li va fer cas i quasi es mor el pobre.

La meua àvia li deia el "tío Saurico", preferia eixe diminutiu a Sauret. Ara ja no s'empra este diminutiu.

La gallina de la veta roja a la poteta

Ma tieta Consuelo era germana de mare de la meua besàvia materna "Dolores Palomares Muñoz", però tenia sols un any més que la seua neboda i àvia meua "Dolores Estruch Palomares".

Doncs, ma tieta Consuelo, per la dècada de 1950 criava gallines com quasi tot el món. I hi havia una que era molt ponedora, cosa que cridà l'atenció de la meua tieta i li ficà una veta roja a la poteta.

Cada vegada que Consuelo anava al corral, quasi sempre, hi havia un ou al ponedor de la gallineta.

Una nit, el fill Vicente i els amics, un d'ells era el nebot Salvador, volien fer-se una paella. Pensat i fet, Vicente diu, anem a ma casa, agafem una gallina i amb un poc d'arròs tenim per a fer la paella.

Ja era de nit fosc, i entraren Vicente i Salvador al corral i agafaren una gallina. La paella, a eixes hores i amb comensals jóvens i amb bona gana va ser de l'gust de tots els amics.

L'endemà Consuelo troba a faltar la gallina de la veta rogeta. "On estarà eixe animalet? Tan ponedora que era. Que estrany. Haurà entrat un gat?"

I la pobra Consuelo, preguntava al fill i les filles, al veïnat, i ningú sabia donar-li raó.

Però Vicente cada vegada que li ho preguntava sa mare, ell s'enfadava i deia: "Deixem estar tranquil amb la ditxosa gallina!"

Un dia ve Salvador (el nebot), i Consuelo no parava de preguntar per l'estranya desaparició de la gallina, i Salvador que tenia molt bon humor, li contesta: "Tieta, per casualitat eixa gallina tenia una veta roja a la pota?". I la pobra Consuelo, obrint-se-li l'ànima d'esperança, afirmà "Sí!"

I Salvador, acabà de rematar la jugada i li digué: "Tieta no es preocupe per la gallina que setmana passada ens la vam menjar en una paella!"

Consuelo es quedà bocabadada i Salvador es rebolcava del riure.