47. Un acudit políticament incorrecte però premonitori

Al final de la dècada de 1970, era molt corrent contar acudits entre els xiquets de l'època. No hi havia telèfons mòbils ni internet, i sols i havia 2 cadenes de televisió, amb la qual cosa els xiquets es relacionaven més i hi havia inventiva.

En eixa dècada, la sensibilitat als col·lectius minoritaris com altres ètnies, o de sexualitat més oberta, eren fortament criticats per la societat i eren font d'acudits que hui poden ferir la sensibilitat.

Tot i això, l'acudit en qüestió és premonitori. Si haguera contingut més detalls, hauria pogut ser el guió d'una novel·la de Julio Verne i si haguera estat en vers, podria haver sigut una suposada profecia de Nostradamus.

Ni una cosa ni altra, l'autor de l'acudit, tot i ser anònim és valencià i al més segur de la nostra Vall de Tavernes. Si s'arriba a saber qui és l'autor, té els meus reconeixements com a visionari.

L'acudit és apoximadament el següent:

Un metge li diu a un pacient: "Mira han tret esta màquina que analitza amb tot detall una mostra d'orina i es capaç de diagnosticar els detalls més insignificants de la teua salut. Tan sols has de depositar una mostra de l'esmentada secreció amb un flascó degudament precintat dins de l'obertura d'admissió de mostres que disposa la màquina. A continuació et fa un informe detallat del teu estat de salut".

El pacient que era molt malpensat, a l'estil dels que els nostres avis que estaven mirant la televisió en directe de l'aterratge dels primers astronautes a la Lluna, pensà: "Este metge vol fer-me creure que un burro vola. Com és possible que sols analitzant l'orina, este artefacte és capaç de saber de quin mal patisc? Aleshores... ara veurà eixe metge com em burle d'ell i del seu artefacte!"

El pacient amb l'excusa de fer una anàlisi d'orina a tota la família, demanà a cada membre un got d'orina. Pensat i fet mesclà orina de tots els membres de la família i la ficà en un flascó. A continuació anà al lloc on estava la màquina i va introduir el flascó per l'obertura... i al cap d'uns minuts la màquina li tragué l'informe que deia així:

"Cavaller, té vosté motius de sobra per a ser desconfiat, ja que, primerament, el seu fill és maricó, la seua filla està prenyada i la seua muller li la pega amb el veí."


 Este acudit va ser el primer que em va vindre al cap després de veure un documental del National Geografic en TV2 i que a més hi ha una sèrie de links que ho corraboren:

Sembla que en l'any 2019, en la Universitat de Copenhaguen foren capaços d'extreure ADN humà d'un tros de saba de bedoll fossilitzada de 5900 anys.
Esta saba, era calfada lentament amb un procés que requeria cert mestratge i aconseguien una substància similar a la silicona que feien servir com goma d'enganxar, segellador i també de xiclet per a els més menuts.


Foto de la La Sexta

Però no sols extragueren l'ADN humà sinó, que basant-se en uns trossos minúsculs de cadena d'ADN, foren capaços de reconstruir el genoma humà de la "presumpta" mastegadora del xiclet que s'atribueix a una xica jove amb la pell fosca i els ulls clars. Els arqueòlegs justifiquen estes característiques físiques un poc peculiars al fet que l'Homo sapiens encara no havia evolucionat a l'actual raça europea per selecció natural i encara conservava part del físic dels primitius emigrants que vingueren del continent africà.

Però a més trobaren compostos y part d'ADN de la seua dieta i d'algunes plantes que creixien per la zona. Per a fer la disciminació deles mol·lècules trobades i el muntage de la cadena d'ADN s'ha fet ús de la tan en voga "Intel·ligència Artificial".

L'esmentat xiclet es va trobar a una zona pantanosa, cosa que va forçar als científics a buscar l'ADN de la zona interior del xiclet que va aïllar del medi la apreciada càrrega genètica.

Jo personalment, dins del meu desconeixement de la matèria, crec que és més fàcil fer el diagnòstic individualitzat de l'orina mesclada de tota la família (tal com diu l'acudit) que extreure el genoma humà d'un xiclet de 6.000 anys d'antiguitat dins de l'aigua rescatat d'una zona pantanosa en Dinamarca.

 També que s'ha utilitzat esta tècnica en deixalles de quasi 10.000 anys.

Si l'avi del meu veí no es creia la retransmissió en directe de l'arribada de l'home a la Lluna als anys 1960, imagineu-vos la meua cara de perplexitat d'esta notícia.


Comentarios

Entradas populares de este blog

8. Dues històries de raboses

36. Miguel Rubio Sifres. Un home enamorat de l'estudi

46. El "tio" Sauret. La gallina de la veta roja a la poteta.