Històries orals

El tio Cubano, com era conegut, li deien Batiste Miñana i es va enamorar d'una xica que el va rebutjar entre altres raons perquè ella era relativament baixa i ell tenia 2 metres d'altura. En aquella època no era molt normal medir 2 metres quan la majoria de la gent no s'alimentava be. Era impressionant quan trucava a una porta de casa, que no li veies el cap, i s'havia d'acatxar per a entrar per la porta. Encara recorde la primera vegada quan jo tenia 5 anys que va entrar a ma casa, acatxant-se per la porta el dia Nadal i es va quedar a dinar un plat d'arròs de putxero (que era tradició per Nadal) Quan es va sentir rebutjat, anà a casa i va obrir un "mundo" i estava ple de bitllets de 1000 pessetes que guardava sa mare i en va agafar un per a pagar-se el viatge a Cuba. Sembla que la seua família no passava fam, amb eixa quantitat de diners guardats. Imatge d'un "mundo" treta de Wallapop Tot i que es va casar en Cuba amb una xica de Corber

Sembla que a la Valldigna quedaren costums musulmanes respecte al tractament del dol. Afectava més ales dones que als homens. Alguns hómens tenien costum portar un brazalet negre i poc més, en canvi les dones estaven "endolades" totes vestides de negres i les vidues es ficaven un mocador negre al cap  Foto del museo etnográfico Recorde quan va faltar els meus avis, em van prohibir veure la televisió o escoltar la ràdio en senyal de dol, i el veïnat criticava si s'escoltava la veu d'ambdos mitjans de comunicació (encara que fora en veu baixa) en una casa que havia faltat lagun membre durnat un període de tempsalmenys d'una setmana. He sentit anomenar que el dol eren mínim 2 mesos (vestit de negre i mocador al cap)

 Miguel Rubio Sifres fou un home enamorat dels estudis. També pintava i dibuixava molt be. Els idiomes eren el seu amor verdader. Hi ha dues referències d'ell a internet. La primera  és de l'any 1946 del Ministeri de l'Aire on era "cabo"ingresant en un període bienal.  La segona diu que és un mestre dibuixant i pintor que naixqué al 20 de desembre de 1919, però cal un accés a " Allgemeines Künstlerlexikon - Internationale Künstlerdatenbank - Online " que és una base de dades online amb 1.200.000 pintors. La meua àvia materna deia que Miguel Rubió naixqué a la caseta dels carabiners que fou enderrocada fa poc al parc de la Torre de Guiata, molt a prop del camí Marenys on encara hi ha un muntó d'arena i pedres. Als anys 1960 i principi de 1970 ell era l'únic que donava classes d'anglès a Tavernes però també en donava de  francés, tot i que també sabia alemany, russo, i tal vegada algun idioma més. Li encantava el mètode "Assimil" (El

La infància de Maria Rosa  Maria Rosa era la àvia paterna de la meua àvia materna (Dolores). Crec que tenia un forn. Una germana major va morir molt jove, i es veu que en temps antics, els menors no eren importants, i tant era així, que es veu que estava un poc abandonada per part dels pares. Un home no sé si és perquè s'havia quedat vidu o orfe, anà a demanar la ma de Maria Rosa al seus pares, confondint-la amb la difunta germana major  i a l'edat de 12 anys la casaren. Sembla que els pares també tingueren la mateixa confusió, ja que en aquells temps, els matrimonis tenien molts fills i molts es morien. La xiqueta de la nit al matí passà de jugar amb una nina de drap a ser esposa i ama de casa. Encara recorde jo a la meua àvia paterna (que tenia un any menys que la meua besàvia materna) que ella recordava de ben menuda a Maria Rosa encara jugant al carrer amb les amiguetes, o que s'anomenava este fet pel veïnat. Sembla que va ser un trauma infantil per a les xiquetes del v