Històries orals

La maledicció dels nius Fa poc em vaig endur la meua gosseta de raça menuda al camp perquè em fera companyia i m'avisara si venia algun intrús a veure'm. A l'acabar la jornada, perquè l'animalet fera un poc d'exercici la vaig deixar solta i posant el cotxe a 15 km/h la vaig baixar del cotxe per a que caminara davant el cotxe uns 500 metres en un camí poc transitat. De sobte una polla d'aigua amb la seua pollada travessà el camí i la gossa, com un llamp es va llançar sobre els pollets. Tot i que vaig baixar del cotxe ràpidament i que els pollets es van amagar dins d'unes botges, la gossa en caçà un i el va matar de sobte, sense menjar-sel i buscant-ne als germans per a exterminar-los. Encara vaig poder evitar la massacre. Recorde que mon pare quan anava al camp, en mostrava els nius de pardalets que tenia localitzats a tots els camps. Tenia una habilitat especial per a localitzar-los i determinar quina espècie de pardalets eren. A vegades quan podàvem els tar

Al final de la dècada de 1970, era molt corrent contar acudits entre els xiquets de l'època. No hi havia telèfons mòbils ni internet, i sols i havia 2 cadenes de televisió, amb la qual cosa els xiquets es relacionaven més i hi havia inventiva. En eixa dècada, la sensibilitat als col·lectius minoritaris com altres ètnies, o de sexualitat més oberta, eren fortament criticats per la societat i eren font d'acudits que hui poden ferir la sensibilitat. Tot i això, l'acudit en qüestió és premonitori. Si haguera contingut més detalls, hauria pogut ser el guió d'una novel·la de Julio Verne i si haguera estat en vers, podria haver sigut una suposada profecia de Nostradamus. Ni una cosa ni altra, l'autor de l'acudit, tot i ser anònim és valencià i al més segur de la nostra Vall de Tavernes. Si s'arriba a saber qui és l'autor, té els meus reconeixements com a visionari. L'acudit és apoximadament el següent: Un metge li diu a un pacient: "Mira han tret esta