22. La medicina de la postguerra. L'orina dolça i la sang grossa. Lluís no t'operes!
Metges bons i metges regulars. Persones amb orina dolça i sang grossa. Després de llegir l'article d' Encarna Sansaloni sobre la grip espanyola al llibre de festes de 2022, n'estic convençut que en aquella època hi havia metges molt bons i amb vocació... però també n'hi havia que no eren tan bons. Foto de cronistas-oficiales (Encarna Sansaloni i Pep Císcar nomenats cronistes oficials) La família de mon pare, no va tenir accés a metges bons, o tal vegada, els metges no encertaren els diagnòstics adequadament. Quan hi havia un metge que tenia fama de bo, este es feia ric ja que podia cobrar qualsevol quantitat i els malalts ho pagaven ben a gust. Mon pare quan tenia 3 anys, agafà una diarrea molt forta, i tot el que menjava o bevia era expulsat ràpidament. Tant es així que el metge li va dir a la meua àvia, que no li donara ni una gota d'aigua, amb la qual cosa encare es deshidratava més el pobre xiquet. Ja el metge el donava per perdut i la meua àvia al matí, ja c...