Històries orals

 El cop Esta història verídica té certa ressemblança a la pel·lícula " the Sting " (traduïda con el Cop) protagonitzada per Robert Redford, Paul Newman i altres estrelles del cine. Però, no us oblideu que estem a Espanya i ací som mes cutres i les aventures es converteixen en desventures. En tota pel·lícula de estratègies sempre al final hi ha un element imprevist al final que si be els protagonistes de la pel·lícula saben improvisar per a superar-lo, a la realitat sol passar tot el contrari. En la història que vaig a contar, mon pare és un actor secundari, i ha sigut el que me l'ha contat. L'acció ranscorreix a la "mili", en Castelló. Era una época de molta fam, on mon pare havia de escarbar el fem (bassureros) dels commandaments per a trobar algo que menjar (corfes de llimes per example). Tambe hi hagué una epidèmia de disenteria. Els reclutes, fluixos per la fam, no podien suportar l'enfermetat i van omplir la infermeria. Entre els reclutes hi havia u

 Els barbers Els barbers, al igual que els casinos, era un lloc que no sols servia per a tallar el monyo o afaitar sinó que a més tenien certa idea de remeis contra alguna enfermetat. Els barbers també havien de saber amenitzar l'espera dels clients per a que no es fera tant llarga, sabien acudits, endevinalles i entretindre també els xiquets. Els barbers, en el seu temps feien d'infermers algunes vegades quan hi havia manca de professionals. La barberia també servia per a posar-te al dia dels tractes de les taronges, d'aventures i desventures d'alguns veïns de la localitat, accidents i tota mena d'informació. Una qüestió que no he pogut saber mai i que no la desvelaven els barbers era saber qui els tallava el monyo. Hi havia certa rivalitat entre els barbers per a disputar-se la clientela entre ells, i era mot comú contar desventures i bromes ocorregudes en altres barberies. Els barbers també havien de aguantar les bromes dels clients per a no perdre la clientela. 

 La vida quotidiana dels menors a la dècada de 1940  La postguerra era una època molt dura, poder menjar en si era un repte, els menors sofrien molt. En aquella època era molt corrent veure captaires pel carrer. Molts xiquets anaven amb un cabàs i un sac pel carrer arreplegant el fem dels cavalls per a obtenir fem. Eixe fem era emprat per a adobar els camps. Sembla que hi havia baralles entre els xiquets per disputar-se les deposicions. També hi havia qui anava a fer fem de riu on s'arreplegava el tarquim sec de les lleres del riu quan s'assecava en l'estiatge. A vegades el tarquin escassejava i la qualitat de l'adob no era massa bona, i a un pobre home que es dedicava a este menester li tragueren de mal nom " tot es terra ", per la poca quantitat de matèria orgànica que tenia el fem que arreplegava. També era prou normal fins i tot en la dècada de 1960 que passaren ramats d'ovelles i cabres pel carrer i deixaven el carrer ple de cagarritons. negrets. La t

 La trama d'esta història va ocórrer en un hort que hi havia en la illa de cases compresa entre els carreres Sant Pere, Barranc, Gabriel Hernàndez i Baixada de l'Hospital. En eixa illa, antigament hi havia un hort i tal vegada potser haguera alguna casa en la part nord. Este avantpassat meu per la banda materna, que no tinc constància del nom, era carlista. Mirant el Wiki, es presumible que participara en la " Guera dels Malcontents " que es va desenvolupar entre març i octubre de 1827, majoritàriament en Catalunya, i amb no tanta força en València, Aragó, Païs Basc i Andalucia. Els insurrectes eren majoritàriament camperols ,artesans i alguns clergues. El general Carlos de España de Cominges de Couserans y de Foix, conde de España , va dirigir una dura i cruel represió contra els insurrectes que eren " afusellats d'esquena com els traïdors ". Este personatge va instaurar la inquisició militar . Sembla que esta revolta (com la majoria de revoltes i revo