Històries orals

 El cop Esta història verídica té certa ressemblança a la pel·lícula " the Sting " (traduïda con el Cop) protagonitzada per Robert Redford, Paul Newman i altres estrelles del cine. Però, no us oblideu que estem a Espanya i ací som mes cutres i les aventures es converteixen en desventures. En tota pel·lícula de estratègies sempre al final hi ha un element imprevist al final que si be els protagonistes de la pel·lícula saben improvisar per a superar-lo, a la realitat sol passar tot el contrari. En la història que vaig a contar, mon pare és un actor secundari, i ha sigut el que me l'ha contat. L'acció ranscorreix a la "mili", en Castelló. Era una época de molta fam, on mon pare havia de escarbar el fem (bassureros) dels commandaments per a trobar algo que menjar (corfes de llimes per example). Tambe hi hagué una epidèmia de disenteria. Els reclutes, fluixos per la fam, no podien suportar l'enfermetat i van omplir la infermeria. Entre els reclutes hi havia u...

El "mal art" segons la meua opinió sembla ser provocat per hipnotisme. Hi havia hipnotitzadors molt bons com el "Professor Alba" del que ja hem parlat abans . Ací teniu un vídeo on un hipnotitzador és capaç d'hipnotitzar al 85 % de la sala, per a veure com actuen i ho aconsegueixen.  1. El misteri de les anguiles  El meu besavi patern, un tal Xoxim Escrihuela Magraner, presumia de no tenir por. Hauria de tenir un caràcter un poc especial, ja que volia tindre un descendent que tinguera de nom Xoxim (Joaquim). Com el primer fill que nasqué fou una xica li va ficar el nom de Joaquina (Xoxima). Posteriorment, naixeren Eduardo (el meu avi) i un altre germà Llorenç que no va tindre descendència. Ell es feia el valent i feia bromes  als amics, dient que ell no tenia por d'anar a caçar  o pescar de nit el dia de les ànimes. Tant fanfarró era que va contar una història ridículament fictícia que la va fer creure als amics (o això creia ell).  La història deia que un ...