Històries orals

 El cop Esta història verídica té certa ressemblança a la pel·lícula " the Sting " (traduïda con el Cop) protagonitzada per Robert Redford, Paul Newman i altres estrelles del cine. Però, no us oblideu que estem a Espanya i ací som mes cutres i les aventures es converteixen en desventures. En tota pel·lícula de estratègies sempre al final hi ha un element imprevist al final que si be els protagonistes de la pel·lícula saben improvisar per a superar-lo, a la realitat sol passar tot el contrari. En la història que vaig a contar, mon pare és un actor secundari, i ha sigut el que me l'ha contat. L'acció ranscorreix a la "mili", en Castelló. Era una época de molta fam, on mon pare havia de escarbar el fem (bassureros) dels commandaments per a trobar algo que menjar (corfes de llimes per example). Tambe hi hagué una epidèmia de disenteria. Els reclutes, fluixos per la fam, no podien suportar l'enfermetat i van omplir la infermeria. Entre els reclutes hi havia u...

 Els barbers Els barbers, al igual que els casinos, era un lloc que no sols servia per a tallar el monyo o afaitar sinó que a més tenien certa idea de remeis contra alguna enfermetat. Els barbers també havien de saber amenitzar l'espera dels clients per a que no es fera tant llarga, sabien acudits, endevinalles i entretindre també els xiquets. Els barbers, en el seu temps feien d'infermers algunes vegades quan hi havia manca de professionals. La barberia també servia per a posar-te al dia dels tractes de les taronges, d'aventures i desventures d'alguns veïns de la localitat, accidents i tota mena d'informació. Una qüestió que no he pogut saber mai i que no la desvelaven els barbers era saber qui els tallava el monyo. Hi havia certa rivalitat entre els barbers per a disputar-se la clientela entre ells, i era mot comú contar desventures i bromes ocorregudes en altres barberies. Els barbers també havien de aguantar les bromes dels clients per a no perdre la clientela. ...

 La vida quotidiana dels menors a la dècada de 1940  La postguerra era una època molt dura, poder menjar en si era un repte, els menors sofrien molt. En aquella època era molt corrent veure captaires pel carrer. Molts xiquets anaven amb un cabàs i un sac pel carrer arreplegant el fem dels cavalls per a obtenir fem. Eixe fem era emprat per a adobar els camps. Sembla que hi havia baralles entre els xiquets per disputar-se les deposicions. També hi havia qui anava a fer fem de riu on s'arreplegava el tarquim sec de les lleres del riu quan s'assecava en l'estiatge. A vegades el tarquin escassejava i la qualitat de l'adob no era massa bona, i a un pobre home que es dedicava a este menester li tragueren de mal nom " tot es terra ", per la poca quantitat de matèria orgànica que tenia el fem que arreplegava. També era prou normal fins i tot en la dècada de 1960 que passaren ramats d'ovelles i cabres pel carrer i deixaven el carrer ple de cagarritons. negrets. La t...

 La trama d'esta història va ocórrer en un hort que hi havia en la illa de cases compresa entre els carreres Sant Pere, Barranc, Gabriel Hernàndez i Baixada de l'Hospital. En eixa illa, antigament hi havia un hort i tal vegada potser haguera alguna casa en la part nord. Este avantpassat meu per la banda materna, que no tinc constància del nom, era carlista. Mirant el Wiki, es presumible que participara en la " Guera dels Malcontents " que es va desenvolupar entre març i octubre de 1827, majoritàriament en Catalunya, i amb no tanta força en València, Aragó, Païs Basc i Andalucia. Els insurrectes eren majoritàriament camperols ,artesans i alguns clergues. El general Carlos de España de Cominges de Couserans y de Foix, conde de España , va dirigir una dura i cruel represió contra els insurrectes que eren " afusellats d'esquena com els traïdors ". Este personatge va instaurar la inquisició militar . Sembla que esta revolta (com la majoria de revoltes i revo...

  1. Almud, mig almud, barcella, unça Mesura de gra i/o de capacitat, que equivalia a alrededor de 4 litres. A la foto hi ha mig almud . 4 almuds equivalen a una barcella . Jo he vist una barcella que era una cistella que tenia 4 departaments que cadascun corresponia a un almud. Cortesia de Viquipedia Crec que un mig almud es dividia en 4 mesuretes . La mesureta es gastava per a fer la mida d'arros per a 4-6 persones aproximadament. Al mig almud, per degeneració s'anomenava "mitger mut". Hi ha un dit que diu " Entonces? ..mig almud i quatre unces ", que es deia quan algu estava pensatiu i deia "entonces..", o tal vegada es discriminava l'ús de la paraula "entonces" que estava mal dita (llavors era la paraula bona) Sembla que l'unça pesa alrededor de 30 grams, i sembla que una lliura tenia 12 unces . 2. Fanecada, quartons i braces Una fanecada és una mesura de superfície que correspon a 831 metres quadrats. Un quartó és la quarta...

El Lliri Blau La versió que contava mon pare, era que hi havia un rei que estava malalt i l'única manera de curar-se era prenent lliri blau. El lliri blau es cria a la muntanya. El rei tenia una filla que proposava casar-la amb qui li portara un lliri blau. Un jove valerós anà pel lliri blau que estava a un single. I quan baixava amb el lliri blau, uns germans o amics li'l van furtar, i li van egar una pallissa. Anaren a buscar el rei. Però el lliri blau no va curar el rei. El lliri blau havia de ser subministrat pel qui el va trobat. El van bollir i tot, i no v valdre per a res. Al final, el jove anà ferit i li'l donà al rei, i es va curar, i per suposat es va casar amb la princesa. Foto de Verd-Urbà Hi ha diverses referències a este conte 1 , 2 , 3 Al Viquipèdia es parlen de les propietats medicinal d'esta planta ( Iris germanica ) que és pròpia de la muntanya. La "hueleta" de la tos D'este conte sols recorde que i havia una velleta que tenia una tos am...

 La Rondalla La Rondalla, no sé cert com es va originar. Sols sé que quan jo era menut sos recorde els següents membres 1. Arturo Cholvi, el cap de la rondalla, tocava la guitarra, la bandúrria, l'orgue, piano ... 2. Garcia el poeta que tocava el llaüt. 3. Manolo Carceller (del notari) que tocava el llaüt. 4. Salvador el malcriat, primer cantant i que tenia una veu espectacular 5. Domingo del bassar, que era "el alma de la fiesta". 6. Alberoleta, que tocava la bandúrria i feia "carasses". 7. Lluís el sucarrat, que tocava el llaüt. 8. Pep el de la Sastra, que tocava la guitarra Altres membres: 9. La filla de Garcia el poeta (guitarra) 10. Botoi el del contrabaix 11. Daniel Mazarrota (flauta) 12. Jose Manuel Chover (guitarra, guitarró,..) 12. Edu el sucarrat 13. Isidret el del orgue 14. Juan Gandia "Gandieta", que tocava als balls popular i teni molta relació amb ells però no sé perqué no era membre actiu de la rondalla. Treballava en les oficines d'...

Metges bons i metges regulars. Persones amb orina dolça i sang grossa. Després de llegir l'article d' Encarna Sansaloni sobre la grip espanyola al llibre de festes de 2022, n'estic convençut que en aquella època hi havia metges molt bons i amb vocació... però també n'hi havia que no eren tan bons. Foto de cronistas-oficiales   (Encarna Sansaloni i Pep Císcar nomenats cronistes oficials) La família de mon pare, no va tenir accés a metges bons, o tal vegada, els metges no encertaren els diagnòstics adequadament. Quan hi havia un metge que tenia fama de bo, este es feia ric ja que podia cobrar qualsevol quantitat i els malalts ho pagaven ben a gust. Mon pare quan tenia 3 anys, agafà una diarrea molt forta, i tot el que menjava o bevia era expulsat ràpidament. Tant es així que el metge li va dir a la meua àvia, que no li donara ni una gota d'aigua, amb la qual cosa encare es deshidratava més el pobre xiquet. Ja el metge el donava per perdut i la meua àvia al matí, ja c...

Landete Quan mon pare tenia uns set anys, van visitar una cosina que vivia a la Sangonera. Esta xiqueta estava malalta, i per recomanació del metge, anà a passar una temporada a la Sangonera. Crec que anaren tota la família a veure la xiqueta (els meus avis paterns, mon pare i els meus dos uncles). Una vegada arribaren, no sé si pel camí el meu avi caçà algun conill o perdiu, o tal vegada no, van fer una paella per a dinar. A mitjan dinar es va presentar un home que portava dues pistoles a la cintura com en els Westerns, i els va demanar per favor si podien donar-li un platet de paella. El meu avi, de seguida va acceptar i li'l va donar. L'home li va donar les gràcies de tot cor. El pobre home era un maqui que era conegut per Landete. El pobre anava per les muntanyes fugint de la Guàrdia Civil, amb roba destrozada, flac, aspecte descuidat. No podia estar sempre al mateix lloc, i el pobre tenia una cara de patir molt.  En aquella época, el menjar era escàs, i a mon pare era menu...

A regar de nit Quan venia l'estiu, a la "Marina", segons l'elevació del terreny (El Vedat) o les dimensions dels grans d'arena (estora), s'havia de regar cada setmana. Es feia servir un haca per a que rodara la sénia. Les haques eren el motor, i valien com una casa. Per tant s'havien de tindre cura amb elles.  Amb la calor de l'estiu, es regava de nit per a no esgotar al pobre animal. La meua àvia es quedava amb l'haca a la sénia (a tocar l'haca) per a que no es parara, i el meu avi, anava a regar a la terra. La meua àvia era molt porigosa, i al principi s'acompanyava del gos que tenia el meu avi al carro. Li deien "Tigre" i li faltava un peu. Era molt fidel amb la família però al mateix temps era molt feroç amb els desconeguts. Amb el "Tigre" ella no tenia gens de por. Només s'acostava algú, el gos de seguida li ho indicava. Més tard, quan ma mare era menuda, anaven les dos a "tocar l'haca". L'hora...

1. El conreu de l'arròs. Segons cantava mon pare, el conreu de l'arròs era molt dur.  En els anys de sequera, des de Cullera no ens feien arribar aigua del Xúquer, i eixe any la collita d'arròs era molt pobra. Altres anys pel mes de setembre plovia molt i la partida s'inundava i havien d'emprar un barquet per a treure l'arròs. L'arròs el sembraven a la "Partida Vera" per a fer planter, crec que una zona era prop del torrent de l'Ull del Bou, i altre a les Marjaletes (Moreral).  A vegades feia falta planter i anaven a prop de Xàtiva a comprar-ne. Per a preparar el terreny, es xirugava (xarugava) la terra. Omplien la partida daigua i plantaven l'arròs. Jo no ho he presenciat, tot i que quan tenia 5 anys, va ser l'últim any que mon pare va fer collita d'arròs. Sembla que agafaven un manollet menut (4 ó 5 plantes?) i el plantaven tal i com mostra esta fotografia de La Vanguardia En temps antics no hi havia botes d'aigüa, ni tratges ...