28. Els barbers. Josenet

 Els barbers

Els barbers, al igual que els casinos, era un lloc que no sols servia per a tallar el monyo o afaitar sinó que a més tenien certa idea de remeis contra alguna enfermetat. Els barbers també havien de saber amenitzar l'espera dels clients per a que no es fera tant llarga, sabien acudits, endevinalles i entretindre també els xiquets. Els barbers, en el seu temps feien d'infermers algunes vegades quan hi havia manca de professionals.

La barberia també servia per a posar-te al dia dels tractes de les taronges, d'aventures i desventures d'alguns veïns de la localitat, accidents i tota mena d'informació.

Una qüestió que no he pogut saber mai i que no la desvelaven els barbers era saber qui els tallava el monyo.

Hi havia certa rivalitat entre els barbers per a disputar-se la clientela entre ells, i era mot comú contar desventures i bromes ocorregudes en altres barberies. Els barbers també havien de aguantar les bromes dels clients per a no perdre la clientela. 

Molts barbers quan eren menuts foren aprendius en una altra barberia, i després si es convenia o agradava, muntaven la seua pròpia.

En esta foto crec que és del pare de Isidro (facebook). Este fou el primer barber que vaig tenir. Era molt graciós, i m'ho passava molt be quan anava allí. Després aní a Josenet i després a Pepito que va aprendre a casa de Josenet i que millorà l'ofici a Paris però va faltar molt jove.

Josenet el barber

Li tinc mot d'apreci a Josenet, ja que de menut, cada vegada que anava a tallar-me el monyo sempre en sorprenia i aprenia algo nou, i a més tenia molt bones mans. Com a persona era un encant. Es caracteritzava per un gran sentit de l'humor. Li done grácies a la seua filla Pepita Vercher per deixar estes fotos al facebook. 

Josenet, que supose que li deien així, perquè no era alt i a més començà a ca Panoli a deprendre l'ofici quan era menut.Va fer la mili en Granada, i estava al·lucinat del contrast de paisatge: Les altes muntanyes quasi al costat de la costa, els rierols que baixaven de la Serra Nevada, la diferència de tempertura entre la costa i la muntanya. Ell deia que era un apassionat de la Geografia.

Sempre estava rient-se, inclòs d'ell mateix. Quan es va jubilar deia : "Mira tu! Tan baixet que sóc, ara resulta que tinc la tensió alta. Si m'ho haveren dit abans podria haver presumit de tindre al meyns alguna cosa d'altura!"

El meu besavi matern (Modesto) que era carreter, coneixia a molts colegues (altres carreters d'altes pobles), i sembla que tot i ser poc parlador, presumia de conéixer a molts d'ells. Sembla que sempre que podia anava a afaitar-se a la barberia de Josenet, i el pobre Josenet tal vegada estava cansat d'escoltar les aventures amb els colegues del meu besavi (cosa poc probable) o potser per a fer-lo parlar i que diguera algo, cada vegada que anava a afaitar-se li preguntava si coneixia a un carreter de determinades característiques (gros o flac, alt o baixet, amb bigot o sense bigot.. i de tal poble) però sense dir el nom.

 El meu besavi feia memòria i sempre trobava algun colega amb eixes característiques i li deia un nom a Josenet... i Josenet deia.. "Eixe és, eixe és el nom del pobre home!"! El meu besavi preguntava.. "Que? Li ha passat algo?", i Josenet deia: "Que tu no t'has enterat?" i a continuacíó deia que s'havia mort d'alguna causa (de repent, un accident, una baralla ..) . El meu besavi tot compungit tornava a casa. I això passava cada vegada que anava a la barberia. La barberia s'havia convertit en un lloc de males notícies. Quan se'n anava, la risa de Josenet i dels clients era monumental.

Però un dia es trobà amb un dels presumptes colegues que segons Josenet havia faltat, i no sabía si preguntar-li si estava mort o si estava veient visions! A partir d'eixe dia va decidir canviar de barberia, almenys així no rebria males notícies i falses.

Una altra vegada contava que un graciós va pintar una seba de negre i va ficar una metxa, la va encendre i la va tirar dins de la barberia d'un altre barber que crec que li deien "Gantxa". La gent, tant el barber com els clients van fugir de la barberia creient que era una bomba. Cada vegada que ho contava es desternillava de la risa.

Tenia un client que tenia una vaqueria, i després d'arreglar els animals, sense llavar-se, anava  que li tallara el monyo. Feia molt mala olor, i anava brut i li omplia la barberia de fem que portava a les sabates, també li embrutava el manil que usava per a que no caigueren pels a la roba.

Ja cansat de que anara allí en eixes condicions, en compte del mandil, li va posar un sac buit d'amoniac de 50 kg que s'emprava per a adobar els conreus, per a veure si es sentia al·ludit.

Altra vegada un client que tenia un cap de grans proporcions, anà a tallar-se el monyo i afaitar-se, i quan acabà li preguntà que li devia, i Josenet li va demanar el doble que als clients que havia tingut abans. El client cabut, li va demanar explicacions, i Josenet li va dir que havia estat amb ell molt més del doble que un client normal, que el seu cap, per les dimensions que tenia encara era un preu barat, inclòs haguera acabat abans de rentar un carro ple de creïlles al riu que d'afaitar-lo. Este client encara era familiar meu, i en guerra era aviador de l'exercit republicà, i Josenet deia que ho tenia molt fàcil per a pilotar l'avió, que no li feia falta fer ús del volant per a maniobrar, només calia menejar el cap a un costat o altre, i l'avió virava de seguida.

Supose que esta actitud burlona li va fer perdre algun client o tal vegada era una manera de desfer-se de clients que no li interessaven. A vegades els barbers recorrien a procediments subtils per a desfer-se de la clientela que no els agradava. Un client de Josenet que el pobre tenia una discapacitat intel·lectual contava que no volia anar a un altre barber perquè li havia fet un tall a l'orella i no volia tornar més. En canvi era ben rebut per Josenet.