24. Contes i cançons de xiquets

El Lliri Blau

La versió que contava mon pare, era que hi havia un rei que estava malalt i l'única manera de curar-se era prenent lliri blau. El lliri blau es cria a la muntanya. El rei tenia una filla que proposava casar-la amb qui li portara un lliri blau. Un jove valerós anà pel lliri blau que estava a un single. I quan baixava amb el lliri blau, uns germans o amics li'l van furtar, i li van egar una pallissa. Anaren a buscar el rei. Però el lliri blau no va curar el rei. El lliri blau havia de ser subministrat pel qui el va trobat. El van bollir i tot, i no v valdre per a res. Al final, el jove anà ferit i li'l donà al rei, i es va curar, i per suposat es va casar amb la princesa.

Foto de Verd-Urbà

Hi ha diverses referències a este conte 1, 2, 3

Al Viquipèdia es parlen de les propietats medicinal d'esta planta (Iris germanica) que és pròpia de la muntanya.

La "hueleta" de la tos

D'este conte sols recorde que i havia una velleta que tenia una tos amb poca força que tosia "ejem ejem", i que estava cosint ... i després de passar certs fets crec que es morí i en el lloc en la casa on estava encara veien una llumeta tènue on cosia i s'escoltava la toseta de la velleta "ejem ejem". 

Juanito l'Orso

Sols recorde que tenia molta força i de menut no el volien en el poble i s'en v anar. Desprès lliurà al poble d'unperill, i quan tornà al poble fou aclamat com un heroi. 

A esta URL i esta altra existeix una referencia a este conte, pero no es disposa del contingut, però ací si es pot esbrinar algo del llibre de Rafael Beltran

El compare llop

Mon pare anomenava molt el compare llop referinse quan m'havien pres el pel, que segurament venia d'un conte que ell deguera olvidar, tal vegada poguera ser este de Castalla, o este altre de Rafael Beltran. 

El "ranoc" Garapau (Gripau) i la rabosa

Hi havia un Gripau que li deien Garapau, i va proposar una cursa amb una rabosa,  per a evitar que se'l menjara.

La rabosa com no s'en refiava, però el ranoc li va dir, que per a saber que no escapava, sols havia e cridar-lo com "Garapau!" i ell respondria prop d'ella " de Bambau".

Començà la cursa i el gripau es va muntar al bescoll de la rabosa per a no ser vist, i quan la rabosa cridava "Garapau", contestava " de Bambau" un dels nombrosos cosins de Garapau que s'havien ficat estratègicament al costat del camí on discorria la cursa.

Quan faltava un metre per acabar la cursa, Garapau botà per dalt del cap de la rabosa i l'alvançà, guanyant la carrera

El conte de la raboseta i el rabosot

Hi havia una raboseta en una caseta. La caseta tenia una porta i un forat menut a la part baixa. Sa mare li va fer esta raó: "Quan algú truque i vulga entrar, no t'en refies del que el diga. Segurament serà el rabosot que voldrà que li òbrigues i llavors et mejarà. Has de demanar que el mostre la pateta per el forat de la porta, i si es la pateta de la mare obris, però si no ho és, no òbrigues!

Sa mare anà a per menjar, i al cap d'una estona vingué el rabosot, volent fer creure a la raboseta que era sa mare, però esta li va dir que mostrara la pateta pel forat i al veure una pata fosca i gran es va negar a obrir dient qu eixa no era la pateta de sa mare. Quan vingué sa mare, li va mostrar la pateta, la va coenixer i obrí la porta i li contà que havia anat el rabosot.  

Peret i Marieta

Peret i Marieta tenien una madastra. La madastra va matar a Peret per a fer un "guiso", i marieta plorà molt. Els ossos del xiquet els va deixar son pare a l'hort i ixqué una perera. Quan la mare o el pare demanaven peres a la perera Peret es negava, i sols en donava a Marieta.

Els dits de la ma

Eixe és el pare (pulgar),

eixa és la mare(índex),

eixe demana pa (mig) ,

eixe diu que no n’hi ha (anular) ,

i el xicotet li diu: perrinxinxet, perrinxinxet, al caixonet hi ha un trosset de pa sequet (menut)

Roda Roda  Sant Miquel

Hi ha vàries versions 1, 2, 3

Roda roda Sant Miquel

que tots els àngels van al cel

Roda la mola

Roda la mola

Peret se'n va a escola

roda el molí

Peret ja està ací

El lladre d'albercocs