23. La Rondalla .Les serenates

 La Rondalla

La Rondalla, no sé cert com es va originar. Sols sé que quan jo era menut sos recorde els següents membres

1. Arturo Cholvi, el cap de la rondalla, tocava la guitarra, la bandúrria, l'orgue, piano ...

2. Garcia el poeta que tocava el llaüt.

3. Manolo Carceller (del notari) que tocava el llaüt.

4. Salvador el malcriat, primer cantant i que tenia una veu espectacular

5. Domingo del bassar, que era "el alma de la fiesta".

6. Alberoleta, que tocava la bandúrria i feia "carasses".

7. Lluís el sucarrat, que tocava el llaüt.

8. Pep el de la Sastra, que tocava la guitarra

Altres membres:

9. La filla de Garcia el poeta (guitarra)

10. Botoi el del contrabaix

11. Daniel Mazarrota (flauta)

12. Jose Manuel Chover (guitarra, guitarró,..)

12. Edu el sucarrat

13. Isidret el del orgue

14. Juan Gandia "Gandieta", que tocava als balls popular i teni molta relació amb ells però no sé perqué no era membre actiu de la rondalla. Treballava en les oficines d'Asfaltos Chova abans de jubilar-se.

15 Àngel Regalado

I ací ja no continue, ja que he perdut el contacte, però Àngel ha continuat amb la Rondalla i  gràcies a ell va endavant.

Les serenates

Poques xiques de hui en dia (o xics, si volem ser inclusius) han tingut una serenata com les dels anys 1950 protagonitzades per la rondalla. Ma mare ha tingut eixe honor., i tal vegada alguna mare de vosaltres. Molts enamorats llogaven a la Rondalla per a fer mostra pública de l'amor.

La recompensa de la serenata per als músics de la Rondalla, no era econòmica, sols es limitava a que els convidaren a dolços i una copeta de conyac o vi, cosa molt apeciada en una època on la fam era molt habitual, i esta classe de àpats era ben rebuda.

Sembla que algunes serenates esdevenien en autèntiques batalles campals. Els motius eren diversos, com que els músics encarregats de portar-la a cap no tenien idea de trucar, o eren uns gamberros que sols volien armar gresca, o tal vegada els pares de la xica no aprovaven la relació.

Estes causes van provocar que es prohibiren les serenates. Però en un poble menut, tos es coneixien. Donava la casualitat que "Bureau" el municipal, era amic dels membres de la Rondalla i sabia que la Rondalla mai havia protagonitzat cap gresca. Bureau també era pescador de l'Estany de Xeraco.

Foto de Vicent Estruch. Bureu és el primer de d'alt a l'esquerre. Conec de cara a quasi tots. El tio Rovello (el tercer de d'alt a l'esquerre, Sami el més oscur, Carassa el de baix a l'esquerre, i Ismaelet el de les ulleres, que son pare es el Beato Ismael Escrihuela Esteve, el de d'alt a la dreta crec que és Antonio Casanova)

Quan volien fer serenata, la Rondalla parlava personalment amb "Bureau" i li deien l'hora i lloc de la serenata, i Bureau feia la ronda per altre sector del poble per a no topar-se amb ells i no tindre que detenir-los.

Informació dels membres.

Arturo Cholvi mereix una entrada per a ell sol, que la reservem per a més endavant. Per sort al Museu de la Paraula hi podem trobar un video d'ell.

Garcia era el poeta. Tenia uns manustrits amb les seues poesies i sembla que s'han perdut. Sols recorde alguns fragments:

"El carrer de la Carnisseria, un carrer tant tort i tant vell

no l'han pogut fer a línia per no estirar el cordell".

Esta poesia venia a denunciar, que antigament la carretera passava per este carrer que és molt estret, i abans de que es construiren les finques de pisos, s'havera pogut enxamplar i fer mes operatiu, però sembla que hi havia interesos per part de gent de pes per a no arreglar el tema.

"Si vas per la carretera i tapoles amb un fuster ..."

Es refereix a l'Avinguda Germanies núm. 63 que eixa casa  ix entre 1-2 metre més que les altres si no s'ha arretirat ja que el propiertari era fuster i també concejal.

"És Alberoleta un home tant fitiller,

que s'alimenta estrictament de fulles de taronger" 

Li va dedicar esta poesia, en to un poc burló però amb simpatia a este membre de la Rondalla, ja que no quedava a cap sopar perquè sembla no li agradava la paella, que era lo que normalment sopaven quan organitzaven un sopar.

I ja no en recorde més.

A part Garcia, era "geperudet" i el metge li va dir que si no feia esport, es quedaria atrofiat i viviria poc. Este home, que teni molta voluntat, feia "footing", i era un atleta. Conta que va guanyar a gent que presumia de fer carreres llargues. També botava com "un gat". Feia molta gimnàstica.

Manolo Carceller, era un home tranquil, que no criticava a ningú, se sentia molt a gust en la rondalla. Treballava a ca el notari. Ell s'ho reia tot.

Salvador el malcriat, tenia una veu privilegiada, era prou alt, i lluïdor de jove. Quan soltava el "xorro" de veu, era impressionant. Li agradava molt llegir, i era un home molt cult, tot i que era agricultor. Les terres le portava "pentinades".

Domingo el de bassar, era molt divertit, amb la particularitat que apenes es reia, era un trò de rissa estar al seu costat, quan la rondalla estava calladeta, ell sempre posava l'alegria. Li agradava "punxar" a la gent però sense malícia.

Alberoleta, també era calladet, i quan tocava feia "carasses" ja que era molt nerviòs. Al principi quan no el coneixia, em partia de la risa, però després t'acostumes. Domingo solia punxar-lo preguntant-li per què feia carasses, i el responia que al mateix preu, ell afegia les "carasses".  Li agradava la xocolata en tassa, i proposava que feren una xocolatada en compte d'una paella.

Lluís el Sucarrat, també li dedique una entrada per a ell.

Pep el de la sastra, era també un home calladet, que tocava la guitarra i com tots se sentia molt a gust en el grup.