29. Mes històries de mal art

 El cop

Esta història verídica té certa ressemblança a la pel·lícula "the Sting" (traduïda con el Cop) protagonitzada per Robert Redford, Paul Newman i altres estrelles del cine.

Però, no us oblideu que estem a Espanya i ací som mes cutres i les aventures es converteixen en desventures. En tota pel·lícula de estratègies sempre al final hi ha un element imprevist al final que si be els protagonistes de la pel·lícula saben improvisar per a superar-lo, a la realitat sol passar tot el contrari.

En la història que vaig a contar, mon pare és un actor secundari, i ha sigut el que me l'ha contat. L'acció ranscorreix a la "mili", en Castelló. Era una época de molta fam, on mon pare havia de escarbar el fem (bassureros) dels commandaments per a trobar algo que menjar (corfes de llimes per example). Tambe hi hagué una epidèmia de disenteria. Els reclutes, fluixos per la fam, no podien suportar l'enfermetat i van omplir la infermeria.

Entre els reclutes hi havia un xic de la província de Castelló que era hàbil jugador de cartes, o almenys, això semblava. Este xic, mon pare i altres reclute feren una gran amistat. Estos companys feren un equip molt cohesionat, ja que en les situacions difícils, la força del grup era clau per a poder suportar millor les condicions de penúria per les que passaven.

Aleshores, este xic aficionat a les cartes revelà un secret als companys, havia ordit un pla per a guanyar molts diners amb una timba de cartes. Els companys el miraven de forma incrèdula, però ell els va contar el detall del pla. Este xic jugava freqüentment partides de cartes en què gent de gran poder adquisitiu anava. Fins ara ell es deixava perdre per a estudiar la forma d'operar de cadascun dels adversaris, i fer-ĺos creure que no era gens bo a les cartes. Però quan estigueren confiats, i ell sabera fins quan estaven disposats a arriscar amb les apostes, eixe dia pensava plomar-los.

Però un dels companys li digué: "Si, tot el que dius està molt be, però, tu saps relament jugar a cartes com un professional? Demostra-ho!"

El xic li contestà:"Comprova-ho tu mateix! Porteu-me una baralla de cartes."

Anaren a la cantina a per una baralla de cartes i després anaren a un lloc cobert i discret on no eren observats. Hi havia un envoltall de misteri i silenci. El xic els va pregar que guardaren silenci d'allò que anaren a veure, ja que la discreció es la clau de l'èxit d'aquell pla. S'assegueren al voltant d'una taula i escoltaren detingudament les explicacions del xic. A continuació agafà la baralla de cartes, les va remenejar, i amb un moviment curt i sec llança la baralla al sostre. Sorprenentment les cartes quedaren pegades al sostre. Mirant a la cara a cadascun dels membres del grup, els digué : "Vegeu on estan les cartes? Aleshores, elles van a fer el que jo les mane. Vaig a cridar-les una per una per a que baixen del sostre cap a les meues mans."

Començà a cridar-les: "Que baixe primer el cavall d'espases!". I tothom va veure com es despenjava del sostre i la carta anava baixant pegant voltes fins a la seua mà. D'esta manera anà cridant-les una per una amb l'atenta mirada dels companys del grup.

Quan acabà li preguntà al "Sant Tomàs"  (l'incrèdul) del grup: "Que opines? Sé jugar a les cartes o no sé?. Creus que podeu confiar en mi?. Qui vulga participar del cop que ho diga!"

I un dels membres del grup li va preguntar com podien participar. Ell va contestar: "Sols us demane que em deixeu uns pocs diners per a que jo puga anar perdent i estudiar completament als meus adversaris de joc"

Mon pare, li va deixar uns pocs diners que tenia alguna vegada. Però semblava que la cosa es feia llarga i no veïen cap resultat, però ell es pregava que tingueren paciència, que ja no faltava molt per a fer la timba definitiva.

I ara ve l'element que no esperàvem, que va ser impossible de salvar... El protagonista d'esta història va caure malalt de gravetat (no sé si per culpa de la disenteria, o altra causa) i va morir.

Sembla més una adaptació del compte de la "lletera" que de la pel·lícula "the Sting", però m'haureu de disculpar ja que m'he pres esta llibertat per a fer més emocionant esta història.

El llibre de Barcelona

Esta història me la va contar mon pare quan tenia uns 10 anys, però no sé si creure-me-la o no en la seua totalitat, ja que sols me la va contar una vegada en la seua vida, i no sé si me la va contar per a que no preguntara sobre el tema o tal vegada no, però crec que no us deixarà indiferents.

La ment es capaç d'imaginar qualsevol cosa, per irreal que semble, i un hipnotitzador és un mestre per a manipular la ment, per tant, la combinació de la ment d'una persona vulnerable i d'un hipnotitzador que no té escrúpols pot sortit qualsevol tipus de resultat.

Un dels meus oncles, per la seua condició de treball, viatjava molt i a més era una persona que li agradava la lectura de llibres pràctics (idiomes..) amb una gran curiositat, i tot el tema este del "mal art" li provocava un desafiament per a poder comprendre estos fenòmens.

Un dia quan anà a Barcelona per temes de faena, entrà a una llibreria i no sé si va preguntar al llibrer o tal vegada el va veure a l'aparador de la llibreria, però comprà un llibre d'aprenentatge d'estes tècniques del "mal art". 

Pe a poder llegir-lo sense interrupcions, ho feia de nit. I un dia quan estava llegint, veié un dimoni gran que s'aproximava a ell. Quan se n'adonà de la presència del dimoni, va tenir un gran esglai, i amb l'ímpetu de la joventut, baixà del llit i li va bolcar el llit damunt del dimoni i fugí de l'habitació tant ràpid com va poder. Eixa nit no va dormir a l'habitació. (Dubte que puguera haver dormit)

Al dia següent al matí, buscà el llibre i el va cremar.

Al principi de llegir el llibre del "mal art", li va confessar a mon pare un "secret" que ficava al llibre: "Cuando detectes una situación anómala o irreal, observa si detectas una tenue nubecilla que está cerca de ti que es casi imperceptible. En esta nubecilla radica la visión del que te está provocando la situación, y esta nubecilla es también su punto debil. Para poder defenderte, procura tener un objeto contundente (a ser posible una espada o en su lugar un palo o tu brazo si no tienes nada mejor a mano)  y atraviesas golpeando esa nubecilla con dicho objeto de forma contundente y formando una cruz. Eso equivale a pegarle con igual fuerza a la persona que te está provocando la situación, i si esta persona está relativamente cerca, podrás oir su grito de dolor, y tus visiones desaparecerán".

El problema d'estes històries tan apassionants és la falta de detalls, jo personalment vull interpretar esta història d'una altra manera, i em prenc la llibertat d'exposar la meua opinió, que tal vegada tergiverse els fets. 

Jo crec que el meu oncle, ple d'excitació per descobrir els secrets del "mal art" segurament contà als amics que havia aconseguit este llibre i tal vegada bromejà que els faria veure coses.

Aleshores, algun amic bromista que coneixia alguns trucs d'hipnotisme o tal vegada coneixia algun hipnotitzador, hipnotitzà el meu oncle i fou víctima de la desagradable broma.

Però això són opinions personals, i que cadascú opine el que vulga. 

A mi m'encanten les "Leyendas" de Gustavo Adolfo Bécquer. Tal vegada esta haguera sigut una història digna de ser inclosa dins d'esta obra, però com diu un epitafi d'una tomba del cementeri de València:

"Aquí yace un servidor

que queriendo ser escritor 

imitando a Jacinto Benavente

solo llegué a simlpe escribiente"