Històries orals

Introducció He d'agrair a un company de carrera que aprecie molt i que ja fa més de 30 anys que no he vist, tot i que és de Simat i viu prop, però jo no sé conrear les amistats. És José Francisco Serrano Moreno. Pels anys 1960-70 la ràdio tenia molta acceptació. A més, amb una ràdio bona es podia escolar l'emissora "La Pirenaica" que era la que dia la veritat del règim de Franco des de França, prop de la frontera amb Espanya. La Pirenaica (Radio España Independiente, creada pel Partit Comuista d'Espanya) era una emissora que tot el món sabia que existia, però que no acceptaven dir que l'escoltaven a casa, per tema de censura i les represàlies del règim que hi havia. A més qui volia practicar idiomes, podia escoltar emissores en anglés, francés, alemany i italià, així com àrab. El millor receptor de ràdio de Simat No sé si era un radioaficionat o una persona que volia captar emissores llunyanes o tal vegada escoltar millor la ràdio, li es va ocórrer la idea de...

La caça, un esport antic En la prehistòria l'ésser humà era caçador i recol·lector, i així va sobreviure. Però la caça, ha esdevingut un esport que a més et podia aportar proteïnes a la dieta en unes èpoques que el menjar era escàs. Valltorta. Foto de Wikipedia Quan es conreava arròs, les tirades d'ànecs eren una diversió molt establida a Tavernes. Ara ha quedat relegada a la zona al voltant de l'Albufera. No sols ànecs eren les víctimes d'esta afició. Tórtores, tudons, conills, perdius, guatles i altres animals eren molt preats. Però els menuts no disposàvem d'armes per a poder caçar ... o tal vegada si. No disposàvem d'armes de foc, però alguns si tenien rifles d'aire comprimit en el millor dels casos i en el pitjor, arcs, tiradors i les fones eren les úniques armes que disposava la xicalla. Jo no he aplegat a veure cap fona. Sembla que eren més emprades pels pastors, però les persones majors parlaven amb respecte de les fones. Els arcs Quan era menut, els...

 1. Els instruments cobdiciats: La guitarra i l'orgue Sense restar importància a la dolçaina i el tabalet que són pràcticament la parella d'instruments que reflecteixen el folklore valencià, la guitarra i l'orgue han sigut instruments que també han tingut el seu lloc a Tavernes. La guitarra era un instrument molt ben considerat. Qui sabia trucar bé la guitarra es guanyava un respecte entre la gent del poble. La meua àvia Dolores Estruch en contava quan era menut que hi tenia un oncle avi que li deien Muñoz de cognom i que era ben paregut i a més sabia trucar la guitarra, eixes qualitats enamoraren una senyora amb diners que el va convéncer per anar-se'n amb ella i ja no se'n va saber res d'ell. Foto de ww.jiloca.org A més Tàrrega va deixar una gran impromptu a Tavernes de la qual hem parlat en altres entrades. Per altra part, altre instrument de gran transcendència era l'acordió, que ací a Tavernes, s'anomenava "orgue". Supose que este nom es v...

1. Refranys sobre el menjar: Que peguen els rics que es mengen el "frito"! El frito o orza en castellà era una forma de preservar el menjar. Quan es feia la matança del porc es fregia la carn i embotit amb oli d'oliva (que era el que solia estar a l'abast) i es guardava en un gerró de test. Calia estar el menjar sempre cobert d'oli perquè no es fera malbé, part d'este oli era el que fregien la carn. Foto de Juan Nuñez Tenorio Respecte a l'oli, la meua àvia materna en comentava que conreaven cacau i que es feia oli d'este fruit sec. No recorde si este oli es feia servir per al frito o tal vegada era per la situació especial de la guerra i postguerra. La meua àvia paterna, també feia servir este mitjà de conservació per a guardar peix. A vegades les captures puntuals de llises en l'Estany de Xeraco eren tan grans que podien subministrar de proteïnes durant un gran període de temps. També Toni Andrés el rallador del qui hem dedicat una entrada, feia ...

Introducció Santiago Sansaloni se sent una víctima de l'època en que ha viscut. Un home que ha tingut molta afició a la lectura i a la música no ha trobat ningú que li donara uns estudis que mereixia.  Amb un caràcter fort i crític que no es calla res, ha sigut moltes vegades menyspreat per dir "les seues veritats". Això si, valent com ell a soles, no dubtava a desafiar a qui fora si creïa estar en possesió de la veritat. Esta afició a la lectura li ha obert la visió del mon cosa que xocava amb la mentalitat tancada dels llauradors que no obrien un llibre ni per aspillera, i per ser escoltat necessitava parlar fort i clar.  Ell considera que haguera viscut millor si haguera tingut una actitud més mansa cap als poderosos, però el seu caràcter li ho impedia i no podia callar quan veia injutícies. Foto de Santiago Sansaloni prenent la fresca a la porta de casa acompanyat amb dos dels seus amors, la muller i la lectura. Foto que molt amablement em van donar permís de fer el d...

El poble Gitano Segons la wikipèdia  el poble gitano era originari del subcontinent indi amb una llengua i cultura pròpia. El dia internacional del poble Gitano es celebra el 8 d'abril en commemoració que l'any 1971 es va instituir la bandera i himne de la comunitat. També el 22 de novembre es cel·lebra el dia dels gitanos d'Andalusia. Foto del periòdic Levante   La paraula gitano procedeix d' egiptano ja que al segle XV creien que procedien d'Egipte. També se solen anomenar calés , calós,   canyís i zíngars . Actualment, es considera que el seu origen és de la regió del Rayastà (que significa Terra de Reis) en el nord de l'Índia. Hi ha diversos grups i subgrups: Calós en el nord d'Àfrica, península Ibérica i sud de França. Sintis o Manouches en Alsàcia (Alemania) Kalderah del Balcans i América Doms dispersos a Asia Occidental, Nor d'Àfrica, el Caucas, Asia central, anatòlia i part del subcontinent indi. Romanichels en el Regne Unit i Estats Units...

La meua àvia materna, si recorde un sentiment que la dominava, eixe era la por. Tot i  que fou molt valenta a l'hora d'afrontar reptes, la por era com una llapa que no se la podia treure de damunt. Si analitzem les seues circumstàncies, fins a cert punt es poden entendre. Quan es va casar, anà a Barcelona de viatge de noces, que fou el mateix lloc on anà sa mare. El viatge anà bé, però tingué dos episodis de por. El primer fou al passar el vaixell prop de la desembocadura de l'Ebre, que sotsobrava molt, que com ja hem vist en una altra entrada   i el segon la por que tenia d'anar als espectacles on deien que eixien artistes amb poca roba (potser el Principal Palace?). Després no hi havia manera de tindre descendència. Els meus avis se sentien desafortunats. Però quan tens un desig molt gran, a vegades es fa realitat en circumstàncies en què no el pots gaudir plenament. I així fou, ma mare va nàixer en guerra. La meua àvia tenia dos pilars masculins que eren el seu germà...