73. El poble Gitano. L'efecte papallona del sentiment de l'honor: La gran baralla dels anys 1960
El poble Gitano
Segons la wikipèdia el poble gitano era originari del subcontinent indi amb una llengua i cultura pròpia. El dia internacional del poble Gitano es celebra el 8 d'abril en commemoració que l'any 1971 es va instituir la bandera i himne de la comunitat. També el 22 de novembre es cel·lebra el dia dels gitanos d'Andalusia.
La paraula gitano procedeix d'egiptano ja que al segle XV creien que procedien d'Egipte. També se solen anomenar calés, calós, canyís i zíngars. Actualment, es considera que el seu origen és de la regió del Rayastà (que significa Terra de Reis) en el nord de l'Índia.
Hi ha diversos grups i subgrups:
- Calós en el nord d'Àfrica, península Ibérica i sud de França.
- Sintis o Manouches en Alsàcia (Alemania)
- Kalderah del Balcans i América
- Doms dispersos a Asia Occidental, Nor d'Àfrica, el Caucas, Asia central, anatòlia i part del subcontinent indi.
- Romanichels en el Regne Unit i Estats Units.
Trets d'identitat
Tenen una cultura, forma d'organització familiar i comunitària pròpies. Malauradament, l'idioma ha acabat diluint-se amb el castellà, quedant sols algunes paraules i expressions. Tot i que la llengua gitana (el romaní) és un idioma indoeuropeu sorgit del sànscrit.
El valor de la paraula, el respecte mutu (en especial a les persones majors) son dos pilars de la cultura gitana.
Respecte a la religió, hi ha diversitat de culte, tot i que abunden els cristians, també hi ha de musulmans i fins i tot algunes comunitats han conservat l'hinduisme de la seua pàtria original.
Tot i que no és exclusiu del poble gitano, també se'ls ha relacionat alguns membres com practicants de la bruixeria i la quiromància. També tenen sants o beats com Ceferino Giménez Malla (actual patró) que fou assassinat pels milicians en la guerra civil.
També Santa Sara o Sara Kali es venerada i té un santuari a Santes Maries de la Mer en la Camarga (França).
Arribada a Espanya i intents d'extermini
En 1425 queda reflectida documentalment la presència de persones d'esta ètnia a Espanya. Tot anava bé fins que en 1469 amb l'arribada dels Reis Catòlics començaren els problemes.
El primer intent d'extermini fou emés per les Corts de Castella en 1594 on es va manar "separar els gitanos de les gitanes" per a lograr l'extinció de la raça.
El segon intent fou en 1639 es va organitzar una nova batuda de gitanos masculins per sembla van ser destinat a galeres per a la campanya de Catalunya (guerra dels Segadors).
El tercer intent fou a 1749 conegut com la Gran Batuda (en castellà "la Gran Redada") o "Presó General dels Gitanos" organitzada pel rei Fernando VI, el Consell de Castella (sent president Vázquez de Tablada) i el marqués de la Ensenada. L'objectiu era arrestar a tot el poble gitano i expulssar-los dels territoris peninsulars. Però es va canviar l'objectiu a separar els hòmens de les dones. Les dones eren recloses a les cases de misericòrdia i els homens al arsenals. Finalment a 1765 es van alliberar
Al segle XX en els articles 4 i 5 de la Guàrdia Civil s'especificava que "els gitanos havien de vigilar-se de forma especial". Sembla que la relació entre la Guàrdia Civil i els gitanos no ha sigut bona i de fet s'ha plasmat en alguns acudits tal com manifesta federacionkamira.
Això ens mostra que la comunitat gitana sempre ha estat en el punt de mira i ha sigut víctima contínua i han sofert persecucions injustes sols pel fet de ser diferents.
L'efecte papallona del sentiment de l'honor: La gran baralla al voltant de 1960 a Tavernes
El meteoròleg Edward Lorenz definí l'efecte papallona com la capacitat que tenen algunes pertorbacions, que per menudes que siguen poden produir efectes significatius i aparentment desproporcionats.
Amb esta entrada no vull ni criticar ni judicar a cap persona o col·lectiu, i a més tenint en compte que el que vaig a relatar, no he sigut testimoni directe dels fets, sinó que em base en rumors que circulaven. Els fets que relate són greus i, per tant, no vull ferir la sensibilitat de ningú ni buscar culpables.
El sentiment de l'honor és un dels valors fonamentals del poble gitano.
La dècada de 1960 era prou dura. El sistema actual de la Seguretat Social va entrar en funcionament a 1967. Fins eixe anys els metges s'havien de pagar, no hi havia prestacions de cap classe per als malalts i desempleats.
Encara hi havia gent que vivia en coves a la plaça del 9 d'octubre en condicions infrahumanes (Es coneixien com les "coves del burro"). Quan hi havia pluges molt fortes, eixes coves feien de desaigüe dels avencs que recollien l'aigua de pluja i a vegades l'aigua arrossegava les persones i les seues pertenències fora de la cova.
Els pobres depenien d'un jornal escàs i unes condicions de treball molt dures, i les persones integrants de la comunitat gitana a Tavernes sofrien una gran marginació. Sols es llogava a un gitano quan ja no quedava altra opció.
Per tant, esta comunitat va sofrir molt. Depenien de pocs recursos per a subsistir. Moltes vegades havien de recórrer a demanar almoina pel carrer, sobretot les dones.
En un panorama tan poc encoratjador, el "tio Pandal", que feia tractes de bestiar (no sé si tenia una carnisseria en aquells anys) va comprar un ruc a uns membres de la comunitat gitana. Els membres d'esta comunitat tenen fama de ser habilidosos amb els tractes. Pel que sembla, un membre de la comunitat fou l'actor principal del tracte i el "tio Pandal" li va donar una comissió en agraïment. El titular del periódic era paregut a esta frase: "Reyerta en Tavernes por el chambo de un pollino"
Però potser hi havia més actors en el tracte, i van demostrar la disconformitat en què la comissió fora sols per a una persona. En una època d'autèntica fam, qualsevol aportació econòmica faria la fam més suportable. Alguns membres van sentir que el seu honor havia sigut violat al no tindre dret a part de la comissió de la venda. El que va rebre la comissió, pensava que si no fora per ell, el tracte no s'hauria fet amb unes condicions econòmiques tan bones, i per tant s'ho tenia merescut.
La discussió començà a ser més acalorada fins que es va arribar a treure les navaixes i malauradament començà la batalla. No sé si serà veritat o no, però un testimoni presencial que era un xiquet que vivia prop de la Font del Canut em contava que hi havia un d'ells que era molt manyós amb esta arma, i a mesura que els demés s'acostaven, eixien mal parats. Per fi n'hi eren tants que es va ficar d'esquena a una paret que feia un angle tancat a mena d'embut impedint fer-li front pels costats i per darrere. Finalment per la finestra del primer pis de la casa on estava recolzat deixaren caure un cudol i ahí es va posar fi a la baralla.
Les idees i els valors, juntament amb unes poques monedes desencadenaren un autèntic calvari per a la comunitat gitana. Molts hòmens foren empresonats, i si la fam era la companya de moltes famílies, ara encara s'agreujava més. Sense un home que treballara, i les dones amb una gran càrrega familiar, van ser autèntiques heroïnes per poder tirar endavant la família i criar els fills.
Si en eixa època la gent havia anat poc a escola, esta comunitat encara havia anat menys i molts d'ells eren analfabets i havien de recòrrer a altres persones per a poder establir correspondència amb els marits que estaven empresonats. Encara recorde que ma mare, que quan era menuda donava catequesi als xiquets de la comunitat, ajudava en la correspondència a algunes dones que la coneixien. Ma mare també les facilitava roba meua que s'havia quedat menuda i a vegades també es facilitava aliments.
El sentiment de racisme va créixer exponencialment. Hi va haver intents de desterrar la comunitat gitana de Tavernes i deien que Don Ricardo Carles va intervindre perquè no ho feren.
Tot el que he contat en este apartat està basat en rumors i el que jo escoltava de menut de les converses dels majors, per tant no cal refiar-se'n massa de la'exactitud del que es narra, i més amb un tema tan delicat!
Per a pensar
Si bé esta baralla pot ser recriminable, igual de recriminable es l'actitud de voler expulsar-los pel fet de ser gitanos. Les accions poc encertades són patrimoni de tot esser humà i no de una comunitat en exclusiva.
Este tipus de fets no són patrimoni en exclusivitat de la comunitat gitana. He escoltat casos, en que dos germans es barallaren per les fites d'un bancal i un va matar a l'altre amb un llegó i no per això es va demanar l'expulsió de la família.
També he escoltat el cas d'un home que era molt burló i es burlava constantment d'un veí i feia bromes cada vegada més pesades, fins que éste ja fart el va matar i va dir "ara he descansat!"
La invasió d'Israel a Palestina o de Ucraïna per part de Rússia també són fets molt lamentables, però a veure "qui li posa el cascavell al gat".
Comentarios
Publicar un comentario