76. Els balls de les quadrilles de pàsqua. La gramola
1. Els instruments cobdiciats: La guitarra i l'orgue
Sense restar importància a la dolçaina i el tabalet que són pràcticament la parella d'instruments que reflecteixen el folklore valencià, la guitarra i l'orgue han sigut instruments que també han tingut el seu lloc a Tavernes.
La guitarra era un instrument molt ben considerat. Qui sabia trucar bé la guitarra es guanyava un respecte entre la gent del poble. La meua àvia Dolores Estruch en contava quan era menut que hi tenia un oncle avi que li deien Muñoz de cognom i que era ben paregut i a més sabia trucar la guitarra, eixes qualitats enamoraren una senyora amb diners que el va convéncer per anar-se'n amb ella i ja no se'n va saber res d'ell.
A més Tàrrega va deixar una gran impromptu a Tavernes de la qual hem parlat en altres entrades.
Per altra part, altre instrument de gran transcendència era l'acordió, que ací a Tavernes, s'anomenava "orgue".
Supose que este nom es va manllevar de l'antic orgue de coll (o de mà o portàtil o portatiu) que es va emprar des del segle XIII al segle XVI. Però no ho puc assegurar.
 |
|
|---|---|
| Video El organetto medieval- Guillermo Pérez |
Part superior de la vidriera del "Nacimiento de l'esglèsia de Santa Eugènia de Biarritz (Fot.: JMBA)" |
Caldria preguntar-se sobre la importància de l'acordió. Per una part sembla l'instrument polifònic més paregut a un piano i per l'altre té l'avantage que és portàtil.
Hi havia gran demanda de músics d'orgue abans i després de la guerra civil.
Les quadrilles o colles d'amics i amigues, s'ho passaven be ballant a les revetles (verbenes) i quan venia Pasqua o altres festes que no hi havia revetla, aleshores, es contractaven els serveis d'un músic d'acordió per a poder ballar tots els membres de la quadrilla de xics i xiques i era una manera de socialitzar.
Per a poder tenir més intimitat moltes quadrilles optaven per anar a les casetes dels sequers (que era on es guardava l'arròs després de la sega mentre durava el període d'assecar-lo) i allí organitzaven els balls amb una certa intimitat i independència dels pares. Si feia bon ortage es podia fer el ball fora, al sequer i en cas contrari, si la caseta era gran, es feia dins de la caseta.
Els bons intèrprets d'acordió de seguida trobaven faena, però com hi havia pocs músics i molta demanda en les festes, els intèrprets que no eren tan virtuosos també eren prompte contractats. Tal vegada no quede cap d'estos músics i sols recorde que mon pare em contava que el tio "Bahia" era un d'estos músics (que ja no viu, però encara els descendents han heretat el seu malnom)
Tot apunta que saber trucar l'orgue et garantia una aportació econòmica gens menyspreable, i com hi havia prou membres en una quadrilla, sembla que estos serveis eren assumibles econòmicament quan tots hi participaven amb les despeses.
Recorde una anècdota de l'amic de mon pare, Arturo Cholvi que fou el mestre de la rondalla dels balls populars. De menut era un apassionat de la música i es va comprar un mètode d'arcordió, i va buscar un mestre que li ensenyara a trucar l'instrument, ja que com hem contat, l'acordió era una manera de guanr-se uns ingressos addicionals. Esta anècdota ja l'he contada a esta entrada. El mestre fou Bustos (Jolià) que era un gran músic i va mostrar un complet desacord amb el mètode d'acordió i li va taxar quasi totes les pàgines del mètode.
2. El declive de l'orgue. Ariba el progrés. La gramola
El progrés és imparable. Artesans, músics i altres artistes es queden en el camí atropellats pel progrés i per les ofertes d'oci que comporta. Hi ha una cançò del grup Buggles anomenada "Video killed the radio star" que aporta la mateixa idea.
I així pensaren el meu oncle avi Vicent Estruch i la quadrilla d'amics.
-Per què no ens comprem una gramola? Suggerí un membre de la quadrilla.
La gramola fou una gran idea inicialment, tot i que era una inversió inicial considerable, permetia no dependre de la contractació d'un músic. A més hi havia una manilla que es feia servir per aportar energia i no requeria cap endoll elèctric. Això donava la possibilitat d'organitzar ràpidament un ball i no calia esperar. Tot eren avantages ... O no? I així vingueren les disputes, que formen part de la natura humana:
Primer començaren a discutir a l'hora d'escollir les cançons. Després disputen per veure quins discos comprar, i l'assumpte comença a embolicar-se quan alguns abandonaren la quadrilla ja fora per desavinences amb el grup o que es casaven o anaren a viure a altre poble.
Començà doncs una guerra interna a la quadrilla per culpa del progrés encarnat en la gramola, i buscaren la solució salomònica: Desmuntaren la gramola i se la repartiren a peces! Així fou el trist final de la gramola, i dels músics d'orgue a Tavernes.
Comentarios
Publicar un comentario