72. La por: Sentiment de la Guerra Civil. Les profecies de la Mare Ràfols
La meua àvia materna, si recorde un sentiment que la dominava, eixe era la por. Tot i que fou molt valenta a l'hora d'afrontar reptes, la por era com una llapa que no se la podia treure de damunt.
Si analitzem les seues circumstàncies, fins a cert punt es poden entendre. Quan es va casar, anà a Barcelona de viatge de noces, que fou el mateix lloc on anà sa mare. El viatge anà bé, però tingué dos episodis de por. El primer fou al passar el vaixell prop de la desembocadura de l'Ebre, que sotsobrava molt, que com ja hem vist en una altra entrada i el segon la por que tenia d'anar als espectacles on deien que eixien artistes amb poca roba (potser el Principal Palace?).
Després no hi havia manera de tindre descendència. Els meus avis se sentien desafortunats. Però quan tens un desig molt gran, a vegades es fa realitat en circumstàncies en què no el pots gaudir plenament. I així fou, ma mare va nàixer en guerra. La meua àvia tenia dos pilars masculins que eren el seu germà i el seu marit, i o casualitat, ambdós foren reclutats per a la contesa.
Així que passà la guerra a casa els pares. Una dona sola, difícilment podia criar la seua filla. La meua àvia i sa mare sempre estaven acompanyades de la por que mataren al marit i o el germà.
La religió fou un refugi per a elles dos. Al costat de casa hi havia una veïna (que a més era cosina de la meua besàvia) que era molt religiosa que li deien Maria "la Quintina", ja que una avantpassada d'ella li deien Quintina. Esta veïna tenia bibliografia religiosa, i (crec?) tenia un llibre de les profecies de la Mare Ràfols.
El llibre de les profecies, el llegien "clandestinament" quan es reunien, i tancaven les portes i finestres per a no ser delatades pels veïns.
Pel poc que recorde de la méua àvia que contava del que llegien a eixe llibre, era que descrivia perfectament tot el que estava passant a la guerra civil sobre tot el fet de la persecució religiosa. També deia que la Mar de Déu seria passejada en andes per Rússia (o entraria exitosa a Rússia). Sembla que no coneixien la Colina de les Creus de Siauliai a Lituania.
Foto de Juamba Gómez Fuentes
Estos relats profètics les produïa una mescla de por i esperança, per una part per entendre el que estava passant i per altra per veure que al final del túnel s'esbrinava la llum del cristianisme.
Sempre he tingut interés d'obtenir un exemplar d'estes profecies. Però després de buscar a Google un poc, m'he sentit un poc decebut.
La mare Ràfols
Maria Ràfols i Bruna va nàixer a Vilafranca del Penedès el 5 de novembre de 1781 i va faltar el 30 d'agost de 1853. Hi ha moments clau en la seua vida que són:
- Episodi de pesta a Barcelona a 1803 on coneix al pare Joan Bonal i Gràcia en l'Hospital de la -santa Creu de Barcelona, que li comparteix el compromís pels malalts pobres abandonats.
- Juntament amb dotze dones i dotze homens van a l'Hospital de Saragossa.
- A la Guerra del Francés durant el setge de Saragossa, les tropes de Napoléo bombardejaren l'hospital que atenia a malalts, ferits i abandonats, on negocià amb el general francés Lannes que es cedira aliments i el permís de curar ferits i presoners.
- Al 1812 dimiteix i al 1813 torna a Saragossa per a encarregar-se de la borderia (inclusa)
- Al 1824 és elegida superiora de la Germandat
- Al 1834 fou acusada d'actuar contra Isabel II i fou empresonada a la presó de les monges dominiques i desterrada a Osca
- Al 1845 torna a l'hospital de Saragossa
Les profecies de la Mare Ràfols. Escrits pòstums
El llegat de la Mare Ràfols
Crèdits:
1. Josep Miquel Bauset del periòdic Levante
2. Wikipedia
3. Wikipedia
4. Blog oficial del foro chileno de ciencias ocultas
Comentarios
Publicar un comentario