Històries orals

 Introducció Mon pare sempre ha envejat (de manera sana, caldria dir que ha admira en compte de envejar) algunes persones: El tio Vitoriano Cachó per la seua agilitat i osadia El tio Vitoriano Alcalà per la seua força descomunal Arturo Cholvi per ser un excel·lent músic de rondalla i tindre grans habilitats com obrer Jolià per gran músic i excel·lent caçador. Ximo Herrera, Arturo Alario com grans caçadors i amics Son Pare, que fou molt observador, caçador i pescador i gran transmissor de la tradició oral. Enrique Martorell, per la seua capacitat intel·lectual de memòria, càlcul numèric i habilitat per alfarrassar la producció de camps de taronger. Mon pare tenia molt bona forma física, de la que solia presumir prou, però quan parlava dels germans Gandia, ahí ja tirava la tovalla i es ficava a contar les gestes d'ells. Algunes ha sigut testimoni directe. La saga dels Gandia Com sempre en esta classe d'històries la memòria em falla i alguns detalls o son oblidats o son un poc ter...

1. Coma, reg a taona Esta expressió s'aplica a algunes zones del mareny, i en algun lloc he vist que representa muntanyars i basses fetes pel moviment de la mar. Algunes d'estes basses es van aprofitar per a enxamplar-les i fer basses de reg que antigament treien l'aigua amb una taona o amb una sénia. La taona era un recipient amb un mànec llarc que servia per a poar l'aigua de la bassa o séquia. 2. Tindre un bavolar ... Estar acostumat a un bavolar... Esta expressió ja està en perill d'extinció i significa nadar amb l'abundància o tirar amb pòlvora de rei. I desprès resulta ser un inadaptat ja que no pot sobreviure en temps de mancança. Imatge de El Tiempo 3. Menjussar, caminar fer cinc i tres Paraula que significa menjar poca quantitat, o trencar el dijú a poc a poc com a conseqüencia de estar millorant d'una malatia que lleva la gana. Caminar fent  "cinc i tres" significa caminar coix, amb passes de diferent longitud segons la cama que s'all...

Introducció La forma de jutjar a les persones, depèn de les idees de cada època. Un fet que ara potser siga acceptat, en un passat prop era considerada com molt mal i a l'inrevés. Estes dues històries van ocórrer en el veïnat de la meua àvia materna al voltant de la guerra civil, i la forma de prejutjar a les protagonistes ha sigut un tant especial, agreujades pel fet de ser dones. L'assassinat de la tia "C..." Este cas fou molt sonat, ja que la muller assassinà al marit. Tinc poques notícies de crimens masclistes, no sé, si perquè se'n produïren pocs o perquè quedaven "justificats" en una societat masclista, o les dues coses. Sembla que esta senyora que li deien la tia "C.." de malnom, que no vull revelar, matà al marit (siga voluntàriament o involuntàriament), i com no sabia on amagar-lo, el va tapar de fem dels animals que hi havia al corral. Després d'un temps, l'olor era terrible per tot el veïnat i això va fer que es descobrira el...

 Modesto i la seua premonició. El meu besavi Modesto del que ja hem parlat en alguna ocasió, quan era menut anà amb el seu avi a treballar un bancalet a la partida de les Basses. En arribar li digué al seu avi: "Huelo anem a casa que el pare ha faltat". En efecte en arribar a casa, son pare (que era el meu rebesavi) havia faltat. Clar, això quan m'ho contaren em va impactar, ja que et pilla de sobte, però si s'analitza bé el context on succeeixen estos fets, tal vegada la cosa, tot i que és extraordinària, pot semblar un poc predictible. No és molt corrent que vagen a treballar un xiquet amb el seu avi i que el pare no vaja. Crec que el pare era panader (però no n'estic segur) i tal vegada es quedara a casa per a atendre el negoci... Es pot suposar que el pare estiguera ja malalt. En aquella època, els metges n'erraven més que n'encartaven, i era més fiable l'ajuda d'un curandero que la d'un metge. Crec recordar que el seu besavi curava "d...

Introducció Tot i que mon pare i el meu oncle en van legar algún detall de la vida d'esta persona, he d'agraïr la immensa tasca de Valentín Vercher, net del protagonista, que ha sigut la principal font d'informació, ha detectat errades i ha afegit tota mena de detalls que li faltaven a l'esborrany que vaig preparar en un principi.    Una bona llavor, si cau en terreny abonat i ben regat, esdevé en una planta ben productiva i s'espera molt d'ella. Però, si cau en un terreny poc fèrtil i ressec, poc es pot esperar d'ella. Però, de vegades, la sorpresa està servida. En este cas, la vida d'estes persones, podrien ser dignes d'una novel·la, i al menys, d’un record, i sobre tot, de no caure en l’oblit.  Dos reclutes a Figueres La persona sobre la que es centra d'esta història oral i familiar (José Vercher Vidal), feu el servei militar obligatori al Castell de Figueres (Girona), i coses de la vida, esta ciutat el va marcar per sempre, ja que els amics, ...

 El cop Esta història verídica té certa ressemblança a la pel·lícula " the Sting " (traduïda con el Cop) protagonitzada per Robert Redford, Paul Newman i altres estrelles del cine. Però, no us oblideu que estem a Espanya i ací som mes cutres i les aventures es converteixen en desventures. En tota pel·lícula de estratègies sempre al final hi ha un element imprevist al final que si be els protagonistes de la pel·lícula saben improvisar per a superar-lo, a la realitat sol passar tot el contrari. En la història que vaig a contar, mon pare és un actor secundari, i ha sigut el que me l'ha contat. L'acció ranscorreix a la "mili", en Castelló. Era una época de molta fam, on mon pare havia de escarbar el fem (bassureros) dels commandaments per a trobar algo que menjar (corfes de llimes per example). Tambe hi hagué una epidèmia de disenteria. Els reclutes, fluixos per la fam, no podien suportar l'enfermetat i van omplir la infermeria. Entre els reclutes hi havia u...

 Els barbers Els barbers, al igual que els casinos, era un lloc que no sols servia per a tallar el monyo o afaitar sinó que a més tenien certa idea de remeis contra alguna enfermetat. Els barbers també havien de saber amenitzar l'espera dels clients per a que no es fera tant llarga, sabien acudits, endevinalles i entretindre també els xiquets. Els barbers, en el seu temps feien d'infermers algunes vegades quan hi havia manca de professionals. La barberia també servia per a posar-te al dia dels tractes de les taronges, d'aventures i desventures d'alguns veïns de la localitat, accidents i tota mena d'informació. Una qüestió que no he pogut saber mai i que no la desvelaven els barbers era saber qui els tallava el monyo. Hi havia certa rivalitat entre els barbers per a disputar-se la clientela entre ells, i era mot comú contar desventures i bromes ocorregudes en altres barberies. Els barbers també havien de aguantar les bromes dels clients per a no perdre la clientela. ...

 La vida quotidiana dels menors a la dècada de 1940  La postguerra era una època molt dura, poder menjar en si era un repte, els menors sofrien molt. En aquella època era molt corrent veure captaires pel carrer. Molts xiquets anaven amb un cabàs i un sac pel carrer arreplegant el fem dels cavalls per a obtenir fem. Eixe fem era emprat per a adobar els camps. Sembla que hi havia baralles entre els xiquets per disputar-se les deposicions. També hi havia qui anava a fer fem de riu on s'arreplegava el tarquim sec de les lleres del riu quan s'assecava en l'estiatge. A vegades el tarquin escassejava i la qualitat de l'adob no era massa bona, i a un pobre home que es dedicava a este menester li tragueren de mal nom " tot es terra ", per la poca quantitat de matèria orgànica que tenia el fem que arreplegava. També era prou normal fins i tot en la dècada de 1960 que passaren ramats d'ovelles i cabres pel carrer i deixaven el carrer ple de cagarritons. negrets. La t...