33. Frases fetes i paraules en perill d'extinció

1. Coma, reg a taona

Esta expressió s'aplica a algunes zones del mareny, i en algun lloc he vist que representa muntanyars i basses fetes pel moviment de la mar. Algunes d'estes basses es van aprofitar per a enxamplar-les i fer basses de reg que antigament treien l'aigua amb una taona o amb una sénia. La taona era un recipient amb un mànec llarc que servia per a poar l'aigua de la bassa o séquia.

2. Tindre un bavolar ... Estar acostumat a un bavolar...

Esta expressió ja està en perill d'extinció i significa nadar amb l'abundància o tirar amb pòlvora de rei. I desprès resulta ser un inadaptat ja que no pot sobreviure en temps de mancança.

Imatge de El Tiempo

3. Menjussar, caminar fer cinc i tres

Paraula que significa menjar poca quantitat, o trencar el dijú a poc a poc com a conseqüencia de estar millorant d'una malatia que lleva la gana.

Caminar fent  "cinc i tres" significa caminar coix, amb passes de diferent longitud segons la cama que s'allargue. 

4. Et posaran l'os

Sembla que és una manera d'atemorir a una persona que ha d'anar a un lloc per primera vegada i serà víctma d'un engany.

Però segons un company de treball de Benigànim (Andrés Moscardó) , una persona major li va fer una explicació d'esta expressió.

Fa molts anys, era normal tindre un sac de li en compte d'una maleta o bossa de mà per a viatjar. Este sac s'el tiraven al llom i estaven segurs que no es furtaven res. Però en llocs on hi havia aglomeracions, i si transportaves arròs, fesols, sigrons, (i en època de fam) hi havia gent espabilada que agafava un os gran i el tallava en punta i se'l ficava a la panxa i per darrere, clavava l'ós al sac que tenies penjant del muscle i amb un altre sac arreplegava l'arròs que queia del teu sac, i sols t'e n'adonavess quan eixies de l'aglomeració. Este sistema permetia al lladre tenir les dues mans lliures per a poder furtar millor. I a més passava molt inadvertit. Ací es deia molt "si vas a València et posaran l'os", i el lloc on te'l ficaven era normalment en l'estació, quan baixaves del tren.

Foto de Meisterdrucke del cuadre de Jean Francois Millet

Foto antiga de l'estació del Nord a Vaencia del pinterest

5. Després de mort Pasqual, li tragueren l'orinal

Esta frase te vàries acepcions. La primera significa l'equivalent en castellà "a buenas horas mangas verdes", que ve a dir que quan el mal ja està fet ja no té sentit previndre'l, i per tant no té sentit fer cap actuació.

Però fins al 1950, era molt normal l'expressió "estafar el notari", que consistia en agafar una persona que ja havia faltat o ja no estava en condicions de fer testament ja, i li deien al notari que no tenia descendència o que els fill/nebots no volien fer-se càrrec del malalt o difunt i que fera un testament (abolint el anteriors testaments si n'hi havien) i declarant nous hereus.

Alguns avantpassats meus i altres familiar han sofert estos fets. I quan passava això també deien "desprès de mort Pasqual li tragueren l'orinal" en el sentit que es feia un simulacre que el malalt estava viu i li treien l'orinal  i feien un nou testament, fent servir l'expressió de "estafar el notari".

Un familiar llunyà meu, que no tenia fills, tingué un atac, i una veïna, "va cridar abans al notari que al metge" tal com em contà la llegítima hereva, que fou desheredada.

6. Menja més que una revolta de riu

Els que tenen terra al costat del riu saben be que significa, i quan s'estudia el fenòmen de l'erosió-sedimentació en geologia també. Esta expressió es refereix a persones que són molt menjadores o motors d'alt consum de combustible.

7. Conèixer els coixos dalt d'un carro

Estar escalivat i haver-se espabilat. Conéixer be la situació. 

8. On no hi ha, tot són crits

Que correspon al castella "Donde no hay harina... todo es tremolina"

9. Té una gran briva.

Fort. "Eixe bou tenia gran briva"

10. Llussiar els ferraments

Renovar o arreglar el tall gastat dels ferraments. Els llauradors acudien als ferrers per a que els llussiaren els ferraments.

11. Roder

Es referia al bandolers principalment ja que no tenien domicili fixe, ja que sempre anaven fugint. "Eixe va roder!" deia mon pare dels personatges que no s'establien en cap lloc o no tenien feina i anaven "al busco".

12. Pipetes i badocs

Es referia a la flor del magraner mascle i femella respectivament. La flor fwemenina e igual que la masculina però en la base té un eixamplament arrodonit. La flor mascle no dona lloc a fruit, ja que l'examplament de la base és d'on s'origina el fruit. 

En la foto s'aprecien 2 grups de flors on en cada grup hi ha una femella (badoc) (la de la dreta amb estat més avançat) acompanyades  en la part superior de flors mascles (pipetes)

13. No vull terres que no se se senten els malls dels ferrers

Refrany antic que feia referència a les terres que estaven prop del poble. Com el transport era per cavall o a peu, les terres llunyanes suponien una pèrdua de temps considerable per l'anada i tornada.

14. Hi ha morisqueta

S'empra quan hi h buscadissa de taronges per part dels comerços. "Aprofita a vendre la taronja ara que hi ha morisqueta".

15. Enfadós

El equivalent en la Mancha de cansino.

16. Diminutu -ico aplicat als noms

No sé el perquè però Suarico, Vicentico, Vicentica, fins i tot Sauriquet, Vicentiqueta ... eren noms molt emprats en la parla a meitat del segle XX