32. Històries del veïnat. Prejutjar a les dones: Un assassinat i un desterrament

Introducció

La forma de jutjar a les persones, depèn de les idees de cada època. Un fet que ara potser siga acceptat, en un passat prop era considerada com molt mal i a l'inrevés.

Estes dues històries van ocórrer en el veïnat de la meua àvia materna al voltant de la guerra civil, i la forma de prejutjar a les protagonistes ha sigut un tant especial, agreujades pel fet de ser dones.

L'assassinat de la tia "C..."

Este cas fou molt sonat, ja que la muller assassinà al marit. Tinc poques notícies de crimens masclistes, no sé, si perquè se'n produïren pocs o perquè quedaven "justificats" en una societat masclista, o les dues coses.

Sembla que esta senyora que li deien la tia "C.." de malnom, que no vull revelar, matà al marit (siga voluntàriament o involuntàriament), i com no sabia on amagar-lo, el va tapar de fem dels animals que hi havia al corral. Després d'un temps, l'olor era terrible per tot el veïnat i això va fer que es descobrira el cadàver.

Quan anà la policia a detíndre-la, tot el veïnat estava al carrer intentant presenciar un fet tan poc habitual. Sembla que rebera crits i insults mentre la detenien per part del veïnat, cosa que va fer que esta senyora muntara en còlera i amb el dit assenyalara al grup on estava la meua àvia i els digué vehementment: "A vosaltres també us mataré!"

La meua àvia es va fer de tots els colors, prenent-se seriosament estes paraules, i va viure atemorida una llarga temporada.

No sé, quines foren les causes del crim. Tampoc soc jo qui per a jutjar este fet. La meua àvia comentà que el marit era bona persona (però a vegades una persona pot donar una imatge molt bona fora de casa i dins de casa ser tot el contrari).

I ja, per a donar-li més color al drap, alguns van dir coses tan aberrants com que "invocava el dimoni" i altres calúmnies que la consideraven "la personificació de la maldat". És evident que ser una dona, comportava molts perjudicis en eixa època, que els hòmens no tenien.

Homens al front... i el teu en casa!

Posats a prejutjar, esta dona tampoc es va lliurar. Dolores "la Manyana" (crec recordar, pot ser que em falle la memòria, i disculpeu) , era una defensora a ultrança de la República, era la "Pasionaria" de Tavernes (no confondre amb Dolores Ibárruri Gomez). Feia mítings i animava a reclutar gent per a anar al front i defendre la República. El seu lema era "Hòmens al front!" cosa que li va quedar com a part del malnom.

Dolores Ibarruri "La Pasionaria" foto de Wikipedia

Els temps de guerra, formen una època de mancança de menjar, on la gent jove en edat de treballar estava reclutada , i sols quedaven les dones i hòmens d'una certa edat que es dedicaven a treballar al camp per a portar menjar a casa. La meua àvia materna tenia al meu avi (el marit) en el front d'Aielo de Malferit, i son pare (Modesto del que hem parlat ja vàries vegades) l'acompanyava al camp a fer collites.

En eixes condicions, la gent que quedava al poble, sols pensava en poder menjar, sobreviure, i que acabara prompte la guerra i tornaren el familiars que estaven lluitant.

Tal vegada (no ho sé), el marit de Dolores l'ajudara en esta tasca de reclutar hòmens per a reforçar el front, però el que és cert és que el seu home no anà al front, cosa que va provocar crítiques i li tragueren de malnom "Hòmens al front ... i el teu en casa!"

Esta senyora, tal era la convicció de les idees republicanes d'esquerra, que va dir a la meua àvia: "Ves preparant la teua filla (o siga ma mare), per a evaquar-la en el tren cap a Rússia, on rebrà una educació que ací no tenim. Fica-li una nota cosida a la roba per a ella i la seua cosineta per a que vagen juntes"

Això traumatitzà la meua àvia i sa mare (la meua besàvia) , que no combregava amb les seues idees. Quan estava la guerra acabant-se, Dolores va haver de fugir a l'estranger, ja que ací segurament haguera tingut una forta repressió.

Durant la Dictadura, esta dona fou fortament criticada per quasi tot el veïnat (en part també, per por a les represàlies).

Però quan vingué la Democràcia, Dolores va fer una visita a Tavernes i entrà a saludar al veïnat, i ... o sorpresa!, tots els que la criticaven durament, l'abraçaren i besaren. Una tia meua, que va ser testimoni d'este encontre, es va quedar bocabadada, ja que no podia encaixar les dures crítiques rebudes per esta dona amb el calorós reencontre que va rebre, és com si "s'havera perdut una part de la pel·lícula". Era evident que la van prejutjar i no contaren tota la veritat d'ella.

Per tant com sempre us dic, una cosa és el que es diu o conta, altra el que es pensa, i altra el que realment ha ocorregut. Les veritats a mitges fan molt de mal a les persones.