13. Tres músics

Els músics també han fet parlar, alguns per les seues bromes com Carola, altres per haver perdut el seny com Panxaverda i altres per què la seua família era protagonista d'una cançó com Jolià. 

Este relat li'l dedique a un músic d'alt nivell i persona excepcional que és Salvador Frasquet.

1. Carola

Fotos del facebook (Bandes del Tapó, el Rabo, i la posterior ) de Vicent Grau.

Carola era recordat pel tio Arturo Cholvi, i parlava d'ell com si tinguera entre 20 i 30 anys almenys més, cosa que fa sospitar que Carola fora o del Tapó o del Rabo, i no de la banda posterior dels anys 50)

Carola tenia fama de graciós i bromista, era un músic de banda i cercaviles. Anècdotes d'ell hi ha per a tapar la mar, i algunes amb molta gràcia, però sols en recorde una que és de poc gust, però si algú en coneix alguna més, per favor me les fassa arribar.

Esta desafortunada història tingué lloc en una desfilada o cercavila on intervenien músics de diferents pobles, crec que era a Cullera. Els músics desfilaren i després es convidaren, i sembla que el vi o la cassalleta no faltaren.

Com a conseqüència, molts músics van agafar una borratxera de por i es van fer nit a un estable on hi havia palla per a dormir.

Un dels músics forasters, víctima d'un coma etílic estava reballat damunt d'un muntó de palla. Pensat i fet, Carola, li va acatxar els pantalons i va fer de ventre dins dels pantalons i quan va acabar, li'l va tornar a ficar. Vaja broma pesada!

Tal vegada, esta broma li servira al pobre músic per disciplinar-se i si més no, deixar de beure del tot, almenys beure amb moderació. Diuen que el pobre quasi es tornà boix perquè no comprenia com havia defecat en els pantalons sense haver-se embrutat els calçotets.

Indagacions posteriors he averiguat que li deien de cognom Enguix i era germà del pare de Antoine Enguix  (nascut al 1959 aproximadament) que fa poc va faltar i era pintor. El músic Vicent Chover Gómez  (net de l'últim alcalde de la segona república Vicent Gómez Merí, que fou afusellat a Paterna), recorda que quan tenia 14 anys (i ara en el 2024 en té 63) anà amb la banda a fer-li un concert homenatge a l'assil d'Alzira i el pobre Carola plorava d'alegria.

2. Panxa Verda

Esta història és la que he escoltat jo. Però sembla poc realista. De tota manera ahí va el que he escoltat tant per part de la meua àvia materna com de mon pare:

Este home era un guitarrista fora de sèrie. Però tal vegada perquè es va obsessionar tant amb la guitarra  o per no disposar de la medicació actual, el pobre que va perdre el judici.

El van tancar al psiquiàtric i comentaven que o no volia trucar més la guitarra o al menys no ho volia fer en públic, desconec quina opció era.

Hi havia un guitarrista, que no sé si era un exalumne o un aficionat, que es va obsessionar en trucar una obra per a guitarra que tenia certa dificultat, i no hi havia manera de aconseguir-ho. Sembla que este home tendria certa influència, ja que va aconseguir convencer al responsable del psiquiàtric que el deixara entrar a parlar amb Panxaverda.

Una vegada dins, i tenint a Panxaverda davant d'ell, li pregà que li ensenyara a trucar el passatge difícil que no li eixia, però Panxa Verda estava de cos present però de ment absent, sense fer-li cas.

Tret que no li feia cas, començà a trucar la partitura, i quan arribà a passatge esmentat, comença a fallar. Ho va repetir tantes vegades que Panxa Verda es va desbaratar i li va dir,"Dus la guitarra!", i l'home tot desvanit li la va deixar. 

Panxa Verda interpretà la partitura meravellosament, com si fora un músic angelical, i en acabar, li estellà la guitarra contra el cap dient-li : "Nyas, que, mira que eres burro!"

He averiguat més informació de Panxa Verda i la pose en una entrada posterior i esta altra.

3. Jolià

"La tia Joliana tenia un gatet i com era del tapó li va tallar el rabet". Eixa era sa mare. Jolià era un músic fora del corrent, dominava molts instruments, entre ells, el piano, acordió ...

Foto de Vicent Palomares Gómez en facebook (historia de Tavernes de Valldigna en fotografies)

Mon pare deia que era un "bohemio", referint-se a aquells artistes de nivell que estan en altra dimensió. Concertista de piano de gran fama, feia concerts en les sales més importants d'Espanya. 

Tenia afició a caçar, com el metge Narbón, però si era bo amb el piano, no tenia que envejar res amb l'escopeta. Tal fama va tenir que acompanyava a Franco a caçar, i quan disparava no fallava, i li donava la enhorabona a Franco, fent-li creure que el General era el que havia abatut les peces. Franco li deia: "Bustos, no se que pasa que cuando estoy contigo, tengo mejor puntería".

Segons conten, el pare de Jolià tingué la concessió de distribuir totes les tatxes d'Espanya, cosa que va permetre que Jolià poguera estudiar.

Després va tenir una època de penúria econòmica fins que va descobrir que tenia uns terrenys ben situats a Madrid i al vendre'ls va poder eixir d'eixa mala situació.

Este home sí que l'he conegut en persona i era una persona molt humil, considerada i de molt bon tracte.

Arturo Cholvi, que era amic de mon pare i membre de la rondalla, va ser alumne de Jolià, i contava enfadat que es va comprar un mètode d'orgue (així lio deien a l'acordió) i Jolià li va tillar moltes pàgines dient que eixes pàgines només servien per a embolicar els alumnes.