62. L'herència de Francisco Tàrrega a Tavernes (I). Resum "oficial" de la biografia de Tàrrega
No sé si Francisco Tàrrega ha estat alguna vegada per Tavernes. Mon pare que era llaurador i aficionat al llaüt que tocava d'oït, si que l'havia sentit anomenar. Mon par deia que quan un guitarrista tocava i s'acompanyava al mateix temps era un guitarrista consumat, i que es podien contar amb els dits de la ma. Això de tocar i acompanyar, ja es un mite i qualsevol estudiant de guitarra clàsica de conservatori elemental, als pocs anys ja toca i s'acompanya en melodies senzilles. A Arturo Cholvi jo l'he escoltat tocar i acompanyar-se, però molt poques vegades, i sols quan li s'escapava, ja que no volia fardar.
Non pare deia que Tàrrega tenia fama de ser el millor guitarrista del mon. Com sabia mon pare això si no no tenia accés a la cultura?
Anirem descobrint-ho poc a poc.
1. Resum "oficial" de la biografia de Francisco Tàrrega.
- Vicente Gil que té gran quantitat de documents i imatges
- Francisco Herrera per la seua cronologia de Tàrrega
- Real Academia de la Historia
Francisco de Asís Tàrrega Eixeava nàixer a Vilareal en 1852 i va morir a Barcelona en 1909. De menut la mainadera que el cuidava, en va tirar a una séquia ja que no parava deplorar i no la deixava "fertejar" amb un soldat. Sembla que es va ferir o tal vegada agafà una infecció als ulls i va perdre part de vista.
La família, per motius econòmics es tralladaren a Castelló. Son pare, veient la discapacitat, decidí que estudiara música i que puguera guanyar-se la vida de músic. Sembla que el futur mes lloable per als cecs era ser músics, ja que asl 8 anys, el seu primer mestre de música fou Manuel Gonzalez, un músic de carrer invident conegut com "el Cego de la Marina".
Als 10 anys, assistix a un concert de guitarra de l'almerienc Julián Arcas en Castelló, que en aquella època que tenia un gran prestigi una mena de personatge de moda, i Tàrrega va aprofitar per a mostar-li el que sabia fer. Julián Arcas, va quedar que l'instruiria a Barcelona en guitarra i piano, però poc desprès, Julián es va embarcar en una nova gira i es va deixar a Tàrrega penjat. Tàrrega a l'edat de 10 anys al sentir-se abandonat en Barcelona fugí de la casa dels familiars en que estava i es va dedicar a tocar en els cafés i tavernes per a subsistir de forma errant i bohèmia, fins que son pare anà a buscar-lo, i el va portar a casa de "l'orella".
Julián Gavino Arcas Lacal, segons la Real Acadèmia de la Historia, feia concerts des dels 16 anys, té un gran repertori musical, i part d'este repertori son transcripcions per a guitarra d'altres obres. Julián Arcas va proporcionar idees al "guitarrero" Antonio de Torres Jurado també almerienc, en Sevilla, que va permetre millorar el disseny de la guitarra que s'ha convertit en el patró fins al present, i es considerat el Antonio Stradivari de la guitarra.
Al tornar de Barcelona, son pare li busca un nou mestre per a estudiar solfeig i piano, esta vegada amb altre invident, el pianista de bar Eugenio Ruiz conegut con el "Cego Ruiz". Quan tenia 13 anys es tornà a fugar amb una quadrilla de gitanos músics jovens tocant en els antres mes selcts de València. Al cap d'un any es operat dels ull per evitar que es quede sec del tot i es trobat altra vegada pel seu pare. Dos anys després al 1867 es fugà a València i el Compte de Parcent (supose que era Juan José de la Cerda y Gand-Villain) fa de mecenes, però els companys i amics de Tàrrega invaien la casa del Compte, i el Compte li va donar a decidir o ell o els amics... però va decidir els amics. En 1868 torna a casa i per problemes econònic familiars toca en un Cub i en un café de Burriana on conegué a Antonio Cánesa Mendayas que era un comerciant de fruita, que el va ayudar i el va portar en 1869 a Sevilla per a que Antonio Torres li fabricara una guitarra al seu gust.
Entre 1871 i 1874 fa el servei militar, que fou llarg degut a la Guerra Llarga en Cuba i la preparació de l'ofensiva carlista, però pels seus problemes oculars fou declarat inútil condicional i fou adscrit al servei particular del coronel Ochando en València. Fa amistad amb el guitarrista aficionat i estudiant de medicina Severino García Fortea de Siete Aguas.
Antonio Cánesa li va sufragar el viage i estudis de solfeig, harmonia i piano en el Real Conservatori de Madrid en 1874 (també anomenat Escula Nacional de Música y Declamación arrant de la Revolució de 1968). Tot i que la guitarra no estava contemplada en els programes oficials, el guitarrista Tomás Damas ocupava la figura de "maestro honorario" i va instuir a Tárrega. Un any després reb el primer premi en solfeig i Emilio Arrieta (que el seu nom verdader er Juan Pascual Antonio Arrieta Corera, i va afiançar la "zarzuela" com a gènere) li va organitzar un concert en el claustre de professors i allí li va dir que es dedicara a la guitarra i abandonar l'estudi de piano. En 1877 Arrieta el va convidar a participar en un concert benèfic en el Teatre Alhambra
Es va casar amb Maria Josefa Rizo Ribelles que la conegué en un concert de Novelda i va tindre 2 filles i un fill. Les filles van faltar molt menudes.
Tàrrega va fer concerts a molts llocs: Madrid, Barcelona, Novelda, Lyon, París, Londres, Cádiz, Girona, Mallorca, Sabadell, Granada, Roma, Alacant, Castelló, Almassora, Vall d'Uxò, Alcoi, Cullera
Tàrrega va tindre amics, coneguts i alumnes com: J. F. Paz, Luís de Soria, Jaume Bosch (de nom Jaime Felipe José Bosch i Renard conegut com Jacques Bosch), Isaac Albéniz, Pau Casals, el Dr. Walter Leckie, Severino García Fortea, Joan Manén, Miguel Llobet, Concepción Gómez de Jacoby, los hermanos Cottin, Vyvyano di Zanoni, Camille Saint-Saëns, el luthier Enrique García, el bandurrista Baldomero Cateura, Daniel Fortea, Emilio Pujol, J. Ramirez de Galarreta, Manuel Gil de Picanya, Francisco Corell, Josefina Robledo Gallego , María Rita Brondi
Entre els seus mecenes tenim: el compte de Parcent, Antonio Cánesa Mendayas, Conxa Martínez Jacoby
Tocava amb les ungles, la qual cosa dona més volum de so a la guitarra, quasi comparable a tocar amb plecte, però es va trencar una ungla i es va adaptar a tocar sense empar les ungles en 1902, donant un altre so a la guitarra.
En 1905 l'any miraculòs d'Einstein, Tàrrega va caure molt malalt però es va recuperar. En 1906, uns amics (que fundaren Audiciones Tárrega) li van organitzar uns concerts per a ajudar-lo. En 1907 amb un atac es va quedar paralitzat del costat dret i estigué quasi 10 mesos sense poder tocar la guitarra. Durant este període, per a poder sobreviure es va a dedicar a compondre i també transcriure altres obres a la guitarra.
En desembre de 1909 va faltar en sa casa de Barcelona.
Comentarios
Publicar un comentario