70. Catòlica fins a la mèdul·la

La tieta i àvia del meu amic Vicent, que li deien Vicentica, era molt "beateta" tal com es coneixen per ací les persones que estan molt lligades a l'església. Cal tindre en compte que l'església era un dels pocs llocs de reunió que podien acuir les dones. Els homes podien anar al casino i altres bars i fins i tot no estava massa mal vist anar a les "guilopes"

Era una de les persones de confiança del rector de l'església de Sant Pere i segurament netejaria o establiria torns de neteja l'església de Sant Pere, ja que disposava d'una clau. Sembla que Vicentica es va prendre les seues funcions molt seriosament ja que comentaven que ella "manava" (equivalent del que ara califiquen com persona amb lideratge)

Cal indicar que anar a netejar a l'església no era cap baixesa. Ma mare quan anava al col·legi de "las Hermanas de la Doctrina Cristiana", per suggeriment de les monges, les encarregaven a ella i les companyes que netejaren l'església. Ma mare i les amigues eren molt menudes i a vegades feien xiquillades (tastaven el vi del rector, amagaven les cadires reservades de la gent influent que se les podia pagar ..), en fi intentaven treure un poc de diversió del moment.

Quan esdevingué la segona república, hi hagué actes de vandalisme a les esglésies i parròquies. Mon pare vivia prop de la parròquia de Sant Josep i va ser testimoni de com trencaven les escultures i alguns ornaments. Mon pare va arreplegar uns daurats que hi tiraren al carrer un poc decebut, ja que era escaiola pintada de purpurina i no eren d'or macís. També feien paelles dins de la parròquia.

L'església de Sant Pere tenia un orgue amb gran quantitat de canonades que era impressionant segons el testimoni de la meua àvia materna i el van fer a banderes.

Foto del CETV

Aleshores, la tieta del meu amic Vicent, entrà en l'església de Sant Pere de nit ella a soles i agafà tot el que ella considerava que era més valuós i que ella poguera transportar.

Anà a la terra d'un germà que sembla tenia poc interès pels assumptes de l'església i va amagar la càrrega dins d'un gerró i la va soterrar parcialment i fa ficar un altre gerró amb aigua damunt.

Hi havia gent "descabrestada" (en un bàndol i al'ltre) i milicians republicans, que per a divertir-se agafaven a persones indefenses que tenien alguna relació amb l'església i les portaven a afusellar.

Arribà als oïts d'esta dona que volien afusellar-la i ho va dir als germans i van preparar un pla.

Quan arribaren els milicians per ella per a afusellar-la, trucaren a la porta i obrí el marit. Preguntaren per ella i el marit els digué que passaren per ella que serien ben rebuts. Dins de casa estaven els germans amb les escopetes carregades esperant que passaren, i els milicians que anaven contentets pels efectes de l'alcohol, es feren blancs de l'esglai i no la tornaren a molestar-la més.

Quan acabà la república envià al germà a la terra a arreplegar les coses que va guardar. I el germà es va enfadar molt i li digué: "Dona, per què no ho has guardat en la teua terra. Què volies que m'afusellaren a mi?" I ella li va contestar: "Si ho haguera amagat a la meua terra ho haurien descobert de seguida perquè ja sospitaven de mi. De segur que en la teua no se'ls ocorreria buscar, ja que tu vas poc per l'església".

I el germà li va durar el cabreig molt de temps.

Església de Sant Pere abans d'arreglar el campanar i encara apareix la creu amb el nom d'algunes persones que foren víctimes ideològiques d'un bàndol. Les de l'altre bàndol no figuraven. Foto de arquitectavalencia.

NOTA: He d'agrair el meu amic Vicent que em contara la seua història oral. Sembla que algun detall té alguna variació respecte el que em va comptar.