81. El tren Carcaixen-Dénia (en construcció)

0. Introducció

A totes les webs de crèdits hi ha molta informació i fotografies interessant aue recomane que vegeu
Crèdits :
Wikipedia
Spanish Railways de Juan Peris Torner

1. Història oficial del tren

Segon la Wikipedia el ferrocarril va funcionar entre 1864 i 1974. Es va inaugurar 16 anys després del pimer ferrocarril de la península (Barcelona-Mataró el 28 d'ocubre de 1848). El primer ferrocarril d'Espanya fou a Cuba que encara era d'Espanya a l'any 1837. En 1969 es va tancar el tram de Carcaixent a Tavernes, en 1972 es va substituir la part de Tavernes a Gandia per la via actual i en 1974 es va tancar la part de Gandia a Dénia.

 L'enginyer del projecte fou Vicente Alcalá del Olmo y Morales


Inicialment sols tenia 37,5 Km, ja que unia sols Gandia i Carcaixent, i era de tracció animal (tracció de sang) amb 30 cavalls i mules. A la foto es veu este sisema de tracció en ell port d'Alacant


Imatge de https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html

Però sembla que esta infraestructura viària era aprofitada indiscriminadament i provocà molts retards i fou tancada amb grans problemes financers. 

En 1882 es va decidir crear un ferrocarril econòmic (de vapor) i ampliar la línia fins a Dénia (1884). Es van adquirir 6 locomotores 220T de la factoria Black Hawthorn

Placa de Black Hawthorn de https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html

A la web anterior hi ha moltes imatges d'estes 6 locomotores. Adjunte la foto de la núm 4 a Carcaixent
Foto de Xavier Santamaria-Juanjo Olazabal en https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html

Després a 1888 es van comprar 2 locomotores més de Valére-Mobile (la 21 i 22), es veu que més endavant es van comprar altres com la de la 24 a l'estació de Tavernes de Valldigna


Foto de L.G. Marshall en https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html

A la factoria Herederos de Ramón Múgica es van fabricar cotxes de bogies per a viatgers, que eren vagn per a viatgers on l'estructura no descahnsa sobre el eixos sino sobre dues plataformes situades als extrems anomedades bogies i que li donaven mes estabilitat


Foto del Muesu Basc del Ferrocarril en https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html


Altra imatge del cotxe de viatgers de Javier Aranguren en https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html

S'inclou un horari de trens de 1939


Imatge de https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html

Tingué gran importància per a l'eportació de taronja, hortalisses i arròs a la segona república. Després va fomentar el turisme a la província.

Les estacions eren segons la nomenclatura de l'època: Carcagente, La Barraca, Aguas Vivas, Valldigna, Tabernes, Jaraco, Jeresa, Gandía, Oliva, Molinell, Vergell, El Palmar, Denia.

Imatge de https://www.spanishrailway.com/tranvia-de-carcagente-a-denia-por-gandia/
Ara hi ha moviments popular que volen recuperar l'espai ocupat per la via i fer una via verda

2. Fotos aéres del vol de 1956 

En estes fotos es pot veure per on anava el trenet, he intentat averiguar per on passava, però en alguns llocs sembla prou confòs ipor have-hi algunes inexactituts. Amb el visor de la GVA es pot comparar amb un vol recient per a vore l'estat actual que en algunes zones ha desaparegut:

1. Carcaixent

2. La Barraca d'Aigües Vives


3. Hort de Sos


4. El Portijol


5 Benifairó-Tavernes



6. Tavernes Partida Terme i Xeraco



7. Xeraco



8. Xeresa



9. Port de Gandia



10. Gandia



11. Bellreguart



12. Oliva

13.Séquia dl Vedat (Oliva)


14. Riu Molinell (Les Deveses)


15. El Verger

16. Denia (que empalma alb el trenet de la Marina -en blau)



3. Anècdotes del tren. El meu oncle pescater


Ara hi ha moviments populars que volen recuperar l'espai ocupat per la via i fer una via verda

Jo he sigut testic amb un sol viatge amb ma mare i la méua àvia amb un viatge a un metge de Carcaixent en la dècada de 1960. Recorde el ritme del soroll que feia "tac-tac-tac-silenci-tact-tac-tac-silenci ..."

La meua rebesàvia, mare de  Dolores Palomares Muñoz, era menuda quan es va inaugurar la línia férria. Deia que des de la muntanya es veïa millor la trajectòria del tren, i això feu.

Baptiste, el germà del meu avi, que anà a la guerra d'Àfrica i es va sobreviure pels pels, tenia una peixcateria al mercat. Al primer tren que venia de Dènia (encara de nit) li portava el peix des de Dénia. 

L'arreglava i amb un carro manual con si fora una corratilla però més gran, el portava a la parada del mercat. Allí la muller feia la venda. Si no aconseguia vendre'l tot, quan acabava l'horari del mercat el meu oncle, anava pel carrer per a acabar amb l'estoc.

Era una època dura, i les dones intentaven aconseguir un bon preu, i a vegades deien que el peix estava pudent i feia pudor, i el meu oncle que tenia mal geni contestava: "Gorrines us heu tirat un pet i ara dieu que el peix fa pudor! .." 

En una entrada anterior del "tío Vitoriano Caxó" ja es va comentar con va alliberar un xiquet que van segrestar a Gandia i li va dir que seguira la via del tren per a arribar a casa. 

L'acadèmia de José Ferrer Torregrosa i la seua dona Asunción  Miralles que després foren professors de les escoles del "Patronato", fou un lloc on isqueren alguns universitaris, banquers i comptables a Tavernes. Estava prop de la via d'este tren i una vegada van tindre algún problema amb accidents amb els xiquets que jugaven a la via. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

75. Què deien els vells del menjar? Refranys i costums de menjar típic a Tavernes.

73. El poble Gitano. L'efecte papallona del sentiment de l'honor: La gran baralla dels anys 1960

1. Vitoriano Caxó