81. El tren Carcaixent-Dénia

 1. Història oficial del tren

Segon la Wikipedia el ferrocarril va funcionar entre 1864 i 1974. Es va inaugurar 16 anys després del pimer ferrocarril de la península (Barcelona-Mataró el 28 d'ocubre de 1848). El primer ferrocarril d'Espanya fou a Cuba que encara era d'Espanya a l'any 1837. En 1969 es va tancar el tram de Carcaixent a Tavernes, en 1972 es va substituir la part de Tavernes a Gandia per la via actual i en 1974 es va tancar la part de Gandia a Dénia.

Inicialment sols tenia 37,5 Km, ja que unia sols Gandia i Carcaixent, i era de tracció animal amb 30 cavalls. L'enginyer delprojecte fou Vicente Alcalá del Olmo y Morales


Tingué gran importància per a l'eportació de taronja a la segona república. Després va fomentar el turisme a la província.

Les estacions eren segons la nomenclatura de l'època: Carcagente, La Barraca, Aguas Vivas, Valldigna, Tabernes, Jaraco, Jeresa, Gandía, Oliva, Molinell, Vergell, El Palmar, Denia.

Imatge de https://www.spanishrailway.com/tranvia-de-carcagente-a-denia-por-gandia/




Ara hi ha moviments popular que volen recuperar l'espai ocupat per la via i fer una via verda

Jo he sigut testic amb un sol viatge amb ma mare i la méua àvia amb un viatge a un metge de Carcaixent en la dècada de 1960. Recorde el ritme del soroll que feia "tac-tac-tac-silenci-tact-tac-tac-silenci ..."

La meua rebesàvia, mare de  Dolores Palomares Muñoz, era menuda quan es va inaugurar la línia férria. Deine que des de la muntanya es veïa millor la trajectòria del tren, i això feu

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

71. La percepció moral del segle XX. Prostíbuls. El Mur

Imagen
La moralitat al segle XX, ha estat molt marcada per la influència de l'església. Sols a la república hi hagué en Tavernes algun intent de certa llibertat o obertura de mires en el terreny sexual.  Pel que respecta a l'homosexualitat tot i que a l'antiga Grècia i Roma estava socialment acceptada, fins al govern de Zapatero, no es podien casar a Espanya parelles del mateix sexe. Pel que fa a la infidelitat, fins a l'any 1978, l'adulteri era castigat amb severitat sobretot a la dona, considerant-se un delicte. Carme la Jouma Esta senyora regentava un prostíbul també conegut com a "ca les guilopes". Estava prop del Calvari. Pel que he sentit de la meua àvia i tieta, tenia molts gats a casa i fumava "purets", cosa que les estranyava molt. Imatge no real generada amb google gemini Sembla que aquells que es quedaven fadrins (al voltant de trenta anys o més), solien freqüentar este local, però també alguns casats. Imatge no real generada amb google gemin...
Leer más

70. Catòlica fins a la mèdul·la

Imagen
La tieta i àvia del meu amic Vicent, que li deien Vicentica, era molt "beateta" tal com es coneixen per ací les persones que estan molt lligades a l'església. Cal tindre en compte que l'església era un dels pocs llocs de reunió que podien acuir les dones. Els homes podien anar al casino i altres bars i fins i tot no estava massa mal vist anar a les "guilopes" Era una de les persones de confiança del rector de l'església de Sant Pere i segurament netejaria o establiria torns de neteja l'església de Sant Pere, ja que disposava d'una clau. Sembla que Vicentica es va prendre les seues funcions molt seriosament ja que comentaven que ella "manava" (equivalent del que ara califiquen com persona amb lideratge) Cal indicar que anar a netejar a l'església no era cap baixesa. Ma mare quan anava al col·legi de "las Hermanas de la Doctrina Cristiana", per suggeriment de les monges, les encarregaven a ella i les companyes que netejaren ...
Leer más

1. Vitoriano Caxó

Del "tío" Vitoriano Caxó (Alberola de cognom) es conten nombroses aventures. Tot i que fou un bandoler (roder) a l'estil de Curro Jiménez, es va donar a conéixer per tindre bon cor. Era de complexió prima però ossuda. D'una complexió atlètica fora del que és comú, després de mort, al cementeri, el sepulturer va dir que els seus ossos tenien una gruixa i pes descomunal amb un alt grau de calcificació (o siga que no tenia osteoporosi).  Dormia amb una faca gran, i si algú el tocava per a despertar-lo, amb la rapidesa del llamp, amb un salt el ficava la faca al voltant del coll. Ell deia, "no toques al tio Vitoriano per a despertar-lo,  només cal xiuxiuejar-me: alçat!,  a una distància prudencial"! Tenia un parlar blanet i lent, sense nerviosisme i sense alçar la veu, cosa que li donava un semblant tranquil i que pareixia covard, cosa que emprava per a sorprendre els adversaris en cas de lluita. 1. El segrest i lliurament d'un xiquet de Gandia La seua banda...
Leer más