81. El tren Carcaixen-Dénia (en construcció)

0. Introducció

A totes les webs de crèdits hi ha molta informació i fotografies interessant aue recomane que vegeu
Crèdits :
Wikipedia
Spanish Railways de Juan Peris Torner

1. Història oficial del tren

Segon la Wikipedia el ferrocarril va funcionar entre 1864 i 1974. Es va inaugurar 16 anys després del pimer ferrocarril de la península (Barcelona-Mataró el 28 d'ocubre de 1848). El primer ferrocarril d'Espanya fou a Cuba que encara era d'Espanya a l'any 1837. En 1969 es va tancar el tram de Carcaixent a Tavernes, en 1972 es va substituir la part de Tavernes a Gandia per la via actual i en 1974 es va tancar la part de Gandia a Dénia.

 L'enginyer delp rojecte fou Vicente Alcalá del Olmo y Morales


Inicialment sols tenia 37,5 Km, ja que unia sols Gandia i Carcaixent, i era de tracció animal (tracció de sang) amb 30 cavalls i mules. A la foto es veu este sisema de tracció en ell port d'Alacant


Imatge de https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html

Però sembla que esta infraestructura viària era aprofitada indiscriminadament i provocà molts retards i fou tancada amb grans problemes financers. 

En 1882 es va decidir crear un ferrocarril econòmic (de vapor) i ampliar la línia fins a Dénia (1884). Es van adquirir 6 locomotores 220T de la factoria Black Hawthorn

Placa de Black Hawthorn de https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html

A la web anterior hi ha moltes imatges d'estes 6 locomotores. Adjunte la foto de la núm 4 a Carcaixent
Foto de Xavier Santamaria-Juanjo Olazabal en https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html

Després a 1888 es van comprar 2 locomotores més de Valére-Mobile (la 21 i 22), es veu que més endavant es van comprar altres com la de la 24 a l'estació de Tavernes de Valldigna


Foto de L.G. Marshall en https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html

A la factoria Herederos de Ramón Múgica es van fabricar cotxes de bogies per a viatgers, que eren vagn per a viatgers on l'estructura no descahnsa sobre el eixos sino sobre dues plataformes situades als extrems anomedades bogies i que li donaven mes estabilitat


Foto del Muesu Basc del Ferrocarril en https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html


Altra imatge del cotxe de viatgers de Javier Aranguren en https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html

S'inclou un horari de trens de 1939


Imatge de https://trenesytiempos.blogspot.com/2017/11/cronicas-de-la-via-estrecha-xxxiv-denia.html

Tingué gran importància per a l'eportació de taronja, hortalisses i arròs a la segona república. Després va fomentar el turisme a la província.

Les estacions eren segons la nomenclatura de l'època: Carcagente, La Barraca, Aguas Vivas, Valldigna, Tabernes, Jaraco, Jeresa, Gandía, Oliva, Molinell, Vergell, El Palmar, Denia.

Imatge de https://www.spanishrailway.com/tranvia-de-carcagente-a-denia-por-gandia/
Ara hi ha moviments popular que volen recuperar l'espai ocupat per la via i fer una via verda

2. Fotos aéres del vol de 1956 

En estes fotos es pot veure per on anava el trenet, he intentat averiguar per on passava, però en alguns llocs sembla prou confòs ipor have-hi algunes inexactituts. Amb el visor de la GVA es pot comparar amb un vol recient per a vore l'estat actual que en algunes zones ha desaparegut:

1. Carcaixent

2. La Barraca d'Aigües Vives


3. Hort de Sos


4. El Portijol


5 Tavernes- Benifairó



6. Tavernes Partida Terme i Xeraco



7. Xeraco



8. Xeresa



9. Port de Gandia



10. Gandia



11. Bellreguart



12. Oliva

13.Séquia dl Vedat (Oliva)


14. Riu Molinell (Les Deveses)


15. El Verger

16. Denia (que empalma alb el trenet de la Marina -en blau)



3. 







Ara hi ha moviments popular que volen recuperar l'espai ocupat per la via i fer una via verda

Jo he sigut testic amb un sol viatge amb ma mare i la méua àvia amb un viatge a un metge de Carcaixent en la dècada de 1960. Recorde el ritme del soroll que feia "tac-tac-tac-silenci-tact-tac-tac-silenci ..."

La meua rebesàvia, mare de  Dolores Palomares Muñoz, era menuda quan es va inaugurar la línia férria. Deine que des de la muntanya es veïa millor la trajectòria del tren, i això feu

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

71. La percepció moral del segle XX. Prostíbuls. El Mur

Imagen
La moralitat al segle XX, ha estat molt marcada per la influència de l'església. Sols a la república hi hagué en Tavernes algun intent de certa llibertat o obertura de mires en el terreny sexual.  Pel que respecta a l'homosexualitat tot i que a l'antiga Grècia i Roma estava socialment acceptada, fins al govern de Zapatero, no es podien casar a Espanya parelles del mateix sexe. Pel que fa a la infidelitat, fins a l'any 1978, l'adulteri era castigat amb severitat sobretot a la dona, considerant-se un delicte. Carme la Jouma Esta senyora regentava un prostíbul també conegut com a "ca les guilopes". Estava prop del Calvari. Pel que he sentit de la meua àvia i tieta, tenia molts gats a casa i fumava "purets", cosa que les estranyava molt. Imatge no real generada amb google gemini Sembla que aquells que es quedaven fadrins (al voltant de trenta anys o més), solien freqüentar este local, però també alguns casats. Imatge no real generada amb google gemin...
Leer más

1. Vitoriano Caxó

Del "tío" Vitoriano Caxó (Alberola de cognom) es conten nombroses aventures. Tot i que fou un bandoler (roder) a l'estil de Curro Jiménez, es va donar a conéixer per tindre bon cor. Era de complexió prima però ossuda. D'una complexió atlètica fora del que és comú, després de mort, al cementeri, el sepulturer va dir que els seus ossos tenien una gruixa i pes descomunal amb un alt grau de calcificació (o siga que no tenia osteoporosi).  Dormia amb una faca gran, i si algú el tocava per a despertar-lo, amb la rapidesa del llamp, amb un salt el ficava la faca al voltant del coll. Ell deia, "no toques al tio Vitoriano per a despertar-lo,  només cal xiuxiuejar-me: alçat!,  a una distància prudencial"! Tenia un parlar blanet i lent, sense nerviosisme i sense alçar la veu, cosa que li donava un semblant tranquil i que pareixia covard, cosa que emprava per a sorprendre els adversaris en cas de lluita. 1. El segrest i lliurament d'un xiquet de Gandia La seua banda...
Leer más

75. Què deien els vells del menjar? Refranys i costums de menjar típic a Tavernes.

Imagen
1. Refranys sobre el menjar: Que peguen els rics que es mengen el "frito"! El frito o orza en castellà era una forma de preservar el menjar. Quan es feia la matança del porc es fregia la carn i embotit amb oli d'oliva (que era el que solia estar a l'abast) i es guardava en un gerró de test. Calia estar el menjar sempre cobert d'oli perquè no es fera malbé, part d'este oli era el que fregien la carn. Foto de Juan Nuñez Tenorio Respecte a l'oli, la meua àvia materna en comentava que conreaven cacau i que es feia oli d'este fruit sec. No recorde si este oli es feia servir per al frito o tal vegada era per la situació especial de la guerra i postguerra. La meua àvia paterna, també feia servir este mitjà de conservació per a guardar peix. A vegades les captures puntuals de llises en l'Estany de Xeraco eren tan grans que podien subministrar de proteïnes durant un gran període de temps. També Toni Andrés el rallador del qui hem dedicat una entrada, feia ...
Leer más