60. Avantpassats a la Guerra d'Àfrica. Els privilegis en la postguerra civil. Els somatens

Avantpassats a la guerra d'Àfrica

El meu avi patern (Eduardo), del que ja he parlat abans que no agafà la "cucaracha" i va sobreviure, tot i que va estar a la Guerra d'Àfrica, va tindre part de sort al no participar en el desastre d'Annual. Sembla que anà just després i coincidí amb Franco. 

Mon pare em contava com son pare li deia que anaven recuperant part dels territoris que havien sigut conquerits per Abd El Krim, i rescataven posicions que havien sigut sitiades i la gent estava lluitant per sobreviure sense menjar ni aigua.

Quan rescataven els supervivents, el primer que demanaven era aigua, però el meu avi deia que els donaven l'aigua a poc a poc, primer un glop, després mig got, fins que calmaven la sed. Comentava que si donaven tota l'aigua que demanaven i se la bevien de cop, es podia sentar malament i podien morir.

El meu avi recordava les típiques paraules de "salam malecum" i "jalufo" que es referia al porc que no el podien veure ni en espillera els marroquins.

El meu avi, tenia molta punteria a l'escopeta i sembla que la va fer servir esta destreça per a lluitar en la guerra. Mon pare no va comentar mai que estiguera arrepentit de disparar contra "l'enemic" ja que l'estratègia de Franco que era un temerari, o disparaves contra l'enemic o mories ja siga a mans de l'enemic o afusellat per Franco. Per tant no hi havia temps per a la consciència. La supervivència estava per damunt de tot.

Per contra el germà del meu avi matern que li deien "Baptiste", sembla que va viure el desastre de Annual i es va salvar de les mans del llop. La meu àvia materna contava que el seu cunyat va patir molt a l'Àfrica, però jo el recorde per la seua mentalitat positiva. I la meua àvia deia, "tant que va patir a Àfrica i tant que li agrada recordar alguns moments i quan escolta la música mora de seguida es fica content". Ell també va coincidir amb Franco. I contava que per la guerra hi havia molts reporters fotografiant amb cámares de cine. Les càmares de cine eren manuals, y giraven una manivela per a filmar. Sembla que per estalviar película, giraven la manivela lentament, cosa que feia que al proyectar la pel·licula anaren corrent.

Imatge de Chapman University

Tal com hem comentat en altres entrades, en aquella època eren tant abundants les anguiles que el meu avi patern, juntament amb l'oficial al comandament i els companys van agafar gran quantita d'estos peixos a mans a un clot que hi havia poca aigua en Melilla.

Mon pare no m'ha contat cap història del meu avi en la Guerra d'Àfrica, i el meu oncle-avi Baptiste Planells tampoc, sembla que l'experiència de tindre la mort tant prop, no fou gens agradable per a fer memòria dels records.

Els privilegis en la postguerra civil.

Per a obtenir privilegis a la postguerra, sols era possible si complies alguna d'estes condicions: tindre fortuna, ser un heroi de guerra de la part de Franco, ser militar, formar part dels antics poders fàctics (metges, infermers, farmaceutics, rectors, alcaldes..) o ser amic o familiar d'algun d'ells.

El meu avi patern Eduardo, i el meu oncle-avi matern Baptiste tot i que va estar a la Guerra d'Àfrica baix les ordres de Franco, no els recorde que presumiren de gaudir de privilegis a la postguerra civil, tot el contrari, eren molt discrets amb eixe tema. Sembla que en la República, si deies que vas estar lluitant en Àfrica junt a Franco, no era una bona opció si estaves en el territori Republicà. Tot i que això haguera pogut ser una bona papereta per a poder aconseguir algún favor durant el franquisme.

Un germà del meu avi patern era somatén. El meu oncle "Eduardo" presumia de tenir-lo com oncle ja que li reportava alguns privilegis a la postguerra. El nom del germà del meu avi no el recorde, potser que fòra Llorenç... però no ho puc assegurar. Tot i que el meu avi patern estigué amb Franco en la guera d'Àfrica i que el germà era somatén, no li va valdre per a res a mon pare per a poder tindre una escopeta per a caçar i més en la època de la II guerra mundial, que gran part de les aus aquàtiques europees venien cap a Espanya i abundaven molt. El meu oncle "Eduardo" fou reclutat per bandol republica amb la sort que era molt jove i no va combatre a la guerra civil, però després va tindre que tornar a fer al mili per al bando de la dictadura ja que no li "convalidaven" el servei militar. Tot i això es va treure el carnet de cotxer a la mili. I el fet de tindre 2 milis fetes tampoc li va reportar cap privilegi a la postguerra.

Sols gràcies al metge En Vicent Narbon que fou el seu fiador, mon pare va poder tindre una escopeta que de segona ma que la va pagar segant herba fora de la jornada laboral familiar. L'excusa de la negativa fou que alguns germans de la meua àvia materna eren afins a la República i van ser afusellats, i per tant amb eixos antecedents familiars, no podia tindre escopeta. Però de menut si tenia un rifle de balins i una escopeta de xiquet amb un cartutxos menuts per a caçar aus molt menudes i que no mataven ni un conill.

 Els somatens

Segons la wikipedia, el somatén era una institució catalana tipus parapolicial. Estaven armats i les seues funcions era la defensa pròpia i de la terra. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)els va ampliar a tot el teritori nacional, i es va disoldre al 1931 per la Segona República Espanyola a excepció del Somatén rural català. Amb la dictadura de Franco es va restablir. Amb el sorgiment de la democràcia al 1978 es va abolir definitivament. La paraula somatén es sinònima de sometent que significa fer remor d'alarma per a mobilitzar a la gent.

A l'edat mitjana, pel 1068 en escrits de les Corts de Catalunya, ja es parla de la figura del somatén que s'encargava de funcions de policia i militar. Tenien l'oblicació d'avisar ja siga voltejant campanes, trucant rompetes o fent fogueres d'algun perill (invasió, etc). Estos senyals havien d'arriar també als pobles veïns.

Tenien l'obligació de tindre armes en casa i de instruir-se periódicament en el seu maneig. També havien de anar en ajuda del seu senyor quan eren convocats pel rei o els oficials.

Al'edat moderna (segles XVI i XVII) van actuar de policia contra bandolers, pirates i hugonots (calvinistes francesos en guerra). Desprès del aguerra de succesió (1714) Felip V amb els Decrets de Nova Planta els va prohibir, però al 1794 per motius de la guerra del Rosselló es va tornar a restablir per la mala situació de l'exercit. Amb la guerra de la Independència Espanyola (1808-1814) van tornar a tindre protagonisme

Al segle XIX fou reconstruit al 1855 pels grans propietaris rurals amb el lema "Pau, pau i sempre pau". A la Primera República es va tornar a abolir però es va tornar a activar per a combatre a la Tercera Guerra Carlista contra els carlistes.

Primo de Rivera els va instaurar baix les ordres d'un general de brigada, intentant equipararla amb les "camises negres" de Mussolini. Tot i que la formava gent d'ultradreta, alguns obrers de Sindicats Lliures també es van integerar .

General Miguel Primo de Rivera. Foto del Wikipedia

Es va esdevindre dos classes se somatén, per una part el somatén rural que intentava evitar els furts i el somatén urbà que tenien per misió vigilar les bones costums, evita la blasfèmia, les vagues, etc.

Els somatens es van arrimar al poder de la burgesia i van cometre alguns abusos de poder que van esdevindre en ser ser rebutjats socialment.

En 1931 es va disoldre excepte en Catalunya, i desprès amb Franco es van fer servir per a lluitar el maquis i les organitzacions obreres clandestines. No podien actuar en solitari i havien de anar acompanyats de la Guardia Civil.

Respecte a l'activitat del germà del meu avi com a somatén, no dispose de cap informació, i mon pare mai m'ha dit res al respecte.

Somatens eixint de l'Ajuntament de Tolosa en 1927 en la dictadura de Primo de Rivera. Foto de Ricardo Martin en wikipedia.