68 Records del meu oncle avi LLorenç. La rata fantasma. Estafar el notari

Estes històries me les ha contades Pilar que comparteix amb mi el besavi que fou el pare de Llorenç.

La rata fantasma

Llorenç Escrihuela Palomares, es va casar amb Rosario i no van tenir descendència. Vivien al carrer Sant Antoni. Llorenç segons em comptà el meu oncle Eduardo i nebo dèll, fou somatén (que ja s'ha fet referència en una  entrada anterior). 

Amb el pel rull i negre, era un home bonàs, alt i corpulent. Mon pare deia que com no tenia família, per la nit, solia estar al bar (o casino) fins tard, i quan era hora de tancar, ell agafava els clients que no volien eixir amb un grapat i els treia fora com si foren garbes de cacaueres.

Sembla que no era un home supersticiós ni porigós, que es un tret que presumien els membres de la meua família paterna. Solia estar amb bona relació amb el veïnat.

Una vegada, una família del veïnat, sentien arrossegar cadenes a la cambra. Esta família havia tingut un fill que havia faltat i estaven molt tristos. En aquella època, la gent era molt supersticiosa, i el matrimoni creia que els sorolls de cadenes els feia el fill difunt per a demanar que resaren i digueren misses per la seua ànima. Tenien por de pujar a la cambra per a vore que estava passant.

Esta informació arribà a oïts de Llorenç, i es demanà permís per a fer guàrdia a la cambra per intentar aclarir els fets.

Llorenç anà ja quasi de nit i es va asseure a la cambra a l'espera de sentir els sorolls de cadenes i descobrir el que passava. Passada una estona, sentí el soroll i va encendre el llum i descobrí una rata quasi tan gran com un conill que tenia un cep (ratera) enganxada a la pata amb la qual provocava el soroll metàl·lic semblant al que produiria una cadena.

Estafar el notari

Antigament s'emprava esta expressió quan algú malintencionadament, cridava el notari perquè una persona que ja estava morta (o ja quasi morta o sense judici) dictara testament a favor d'ell, desheretant els legítims hereus.

Rosario, que aleshores era vídua de Llorenç, tenia gallines al corral per autoconsum de carn i ous. Un dia anà com era costum, a donar menjar a les gallines i li va donar una lipotímia ensorrant-se a terra. No sé si va cridar o no, però el fet és que una veïna que tenia una tenda (que fins fa uns pocs anys encara la conservava la seua filla fins que es va jubilar) anà a sa casa i la trobà en terra i les gallines estaven picant-la.

Esta veïna cridà el notari abans que el metge perquè dictara testament a favor d'ella i desheretara els nebots. Posteriorment, el metge anà sols per a certificar la defunció.

Sembla que era prou normal "estafar els notaris".


Un avantpassat meu que li deien Facundo (Planells?), va sofrir una estafa per part del seu encarregat. Son pare estava molt malalt, i el van enviar per medicines al botecari, que les havia d'elaborar segons una fórmula magistral, cosa que requeria un cert temps, i quan va vindre, el notari ja havia dictat testament a favor de l'encarregat i son pare ja estava mort.

En altra ocasió, una dona amb pocs escrúpols, es va arrimar a un vidu (pare d'un amic meu) que ja havia perdut part del coneixement, i se'l va engalipar per a anar a casa del notari i que li fera testament a favor d'ella, desheretant els fills. Per sort, una persona que estava també al notari, va advertir els fills i van poder tornar a canviar el testament.


 


Comentarios

Entradas populares de este blog

71. La percepció moral del segle XX. Prostíbuls. El Mur

70. Catòlica fins a la mèdul·la

53. Les fogueres del dia Sant Pere