54. Les ludopaties abans de l'era digital. L'esquilador de Villarrobledo
Les ludopaties més habituals al segle passat eren per una part la loteria i quinieles, i per altra part, la més perniciosa que eren les cartes.
Segons la wikipèdia, la loteria fou introduïda a Espanya per part de Carles III i el primer sorteig es va realitzar en 1763 i era un molt semblant a la loteria primitiva. La loteria moderna es va nàixer a Cadis en 1811, i en la Guerra Civil, cada ban tenia la seua "loteria nacional".
Les quinieles tenen l'origen en una taverna de Santander on es feien apostes esportives, però en 1946 es va fer la primera jornada de les quinieles amb set partits.
Les dones tenien més afició per la loteria, i en els jocs de cartes sols es jugaven quantitats simbòliques.
Els homes per contra, que eren els que per llei manejaven els diners, quan eren ludòpates, poden arribar a extrems insospitats.
Les cartes han sigut l'element més sonat, ja que si algú juga a la loteria o les quinieles, sols es pot gastar els diners que porta una persona al damunt. Per contra, amb les cartes, quan s'acabava l'efectiu, podien fer documents a manera de pagaré en presència d'altres jugadors que n'eren testimonis del deute.
Foto de Pacual Olcina d'Alcoi de todocolección
L'avi d'un amic meu es va jugar les terres i la casa a les cartes i les va perdre. Un altre jugador es va jugar la collita d'arròs que tenia emmagatzemada a la cambra en plena postguerra. Però el cas mes sonat que he sentit, és el que em va contar el meu sogre respecte a l'esquilador de Villarrobledo que es veu que tenia una muller molt atractiva i se la va jugar a les cartes i la va perdre també.
El cas de l'avi del meu amic, em contava ell, que el seu avi, ja que havia perdut els seus béns i diners i els de la família, també pergué la vergonya i continuava vivint com si fora un senyoret, i per a obtindre diners, es dedicava a delatar persones que havien tingut alguna relació amb el ban republicà en la Guerra Civil. Per cada xivatada era recompensat.
La muller del jugador que va perdre la collita d'arròs de la cambra, va rebre la visita dels companys de joc del marit que anaven a emportar-se l'arròs. Esta senyora, en plena època de fam, es va plantar amb una forca a les mans i els va reptar a que entraren a emportar-se el menjar dels seus fills. Els "creditors" es van retirar de sa casa amb les mas buides.
Pel que fa a la dona de l'esquilador de Villarrobledo, segurament acudiria el creditor amb un estat d'embriaguesa notable per a posar cara i aconseguir els favors guanyats a les cartes... i esta muller, sembla que ja farta de les bogeries del marit, li va contestar que si volia "mullar el xurro", que el qui havia perdut a les cartes era el seu marit i no ella, i que tot el que pretenia fer-li a ella, que li ho fera de bona gana al marit. I el creditor se'n anà amb "la coa entre cames" com els gossets.
L'esquilador de Villarrobledo, al igual que el avi del meu amic, també va perdre la dignitat i la vergonya, i fou el que va donar part a la Guàrdia Civil de la presència del Chichango (del que es parla en una altra entrada) que va pujar al tren en Albacete i anava cap a Villarrobledo, a canvi de una recompensa. A partir d'esta xivatada el Chichango fou empresonar, tot i que el Chichango baixà a la Roda (abans d'arribar a Villarrobledo) perquè no s'en refiava.
Ha hagut històries de jugadors de cartes de molts tipus. Hi havia gent que practicava les habilitats del maneig de les cartes i feia mangalatxes, altres empraven el mal-art (que ja hem parlat en diverses entrades anteriors). Hi havia jugadors que es feien professionals, alguns tenien que anar canviant de poble, altres es deixàven perdre per a aconseguir que els contrincants es refiaren i desprès deixar-los "més nets que un cuc".
Però com diu el refrany "afortunado en el juego, desafortunado en amores", en este cas no es complix, i el que realment esdevé del joc són desgràcies tant a nivell individual com familiar.
Comentarios
Publicar un comentario