36. Miguel Rubio Sifres. Un home enamorat de l'estudi

 Miguel Rubio Sifres fou un home enamorat dels estudis. També pintava i dibuixava molt be. Els idiomes eren el seu amor verdader.

Hi ha dues referències d'ell a internet.

La primera és de l'any 1946 del Ministeri de l'Aire on era "cabo"ingresant en un període bienal. 

La segona diu que és un mestre dibuixant i pintor que naixqué al 20 de desembre de 1919, però cal un accés a "Allgemeines Künstlerlexikon - Internationale Künstlerdatenbank - Online" que és una base de dades online amb 1.200.000 pintors.

La meua àvia materna deia que Miguel Rubió naixqué a la caseta dels carabiners que fou enderrocada fa poc al parc de la Torre de Guiata, molt a prop del camí Marenys on encara hi ha un muntó d'arena i pedres.

Als anys 1960 i principi de 1970 ell era l'únic que donava classes d'anglès a Tavernes però també en donava de  francés, tot i que també sabia alemany, russo, i tal vegada algun idioma més. Li encantava el mètode "Assimil" (El inglés sin esfuerzo, e el francés sin esfuerzo) ja que per a ell la forma mes convenient d'aprendre idiomes era parlar, escolatar i repetir cosa que el dia "ritina, rutina i rutina". Per aquells que ja sabien un idiona per exemple el francés, recomanava també el mètodoe "Assimil" pero en francés "L'anglais sans effort". Disposava d'un magnetòfon de cintes que ell havia copiat per a que no es gastaren el originals.

El meu oncle Salvador també es va comprar un magnetòfon per a escoltar les cintes de l'Assimil i dependre idio,es (ja que ell feia molts viatges de comercial de "Muebles Grau" a l'estranger i escrivia cartes als clients en anglès).

El mètode Assimil va ser parodiat pel grup "Toreros Muertos" amb la cançò "my taylor is rich and my mother is in the kitchen".

Miguel contava que estava en la torre de control d'aviació. 

Li agradava molt agafar el tren de via estreta Carcaixent-Dènia que passava per Tavernes i passetjar per Dènia. Quan van eliminar este servei ell ho va sentir molt, pareixia que li havien tallat les ales.

Li agradava tant l'estudi d'idiomes i pintar que li absorvien tot el temps. Vivia amb sa mare que era molt major, i va desistir de buscar parella. Tal vegada ara amb les xàrxes socials, si que ho haguera tingut més fàcil trobar alguna parella que compartira les seues aficions, però en aquells temps era més difícil, tot i que els amics li buscaren una parella, que pel seu caràcter vergonyòs no la va acceptar.

Donava classes d'anglès al Patronat als anys 1970 i també prèviament en algún altre centre. La seua educació militar no era molt compatible amb classes nombroses de 40 xiquets, cosa que no portava massa be ja que la disciplina substituia la psicologia en l'educació militar.

Ell escriví unes memòries manuscrites o a màquina contant alguns fets destacables o alguns que foren dignes del periòdic " El Caso" com l'assassinat que es narra en un post anterior però sembla que ell fou testic d'excepció.

Seria interessant poder trobar eixos escrits, i fer-li un merescut homenatge posthum.

Quan es va fer molt major, fou acollit pel metge Gascón, anomenat "Capeta" de mal nom.