15. El bou de la fira de Xàtiva. El port d'Almansa
1. El bou mans de la fira de Xàtiva
Esta història potser que siga datada en les décades de 1930 i 1940.
La fira de Xàtiva, com tots sabem ja no és la que era. Si volies bestiar, ferramentes, espardenyes, llavor i altres elements per al camp, era obligatori assistir a la fira de Xàtiva.
Un besavi meu (Modesto) que també intervé en la següent història, per a ell era sagrada eixa fira. Es barallava amb la seua dona (la meua besàvia Dolores), i anava sol a la fira de Xàtiva.
El motiu d'esta disputa matrimonial que esdevenia cada any tenia diversos motius. El meu besavi, no parlava quasi mai, ell feia el que volia i no donava explicacions ni discutia, ni alçava la veu. El primer era que a Modesto, com era carreter, li agradaven tant els animals que a vegades comprava un cavall (que en aquella època valia igual o més que una casa), i si no ho feia, li furtaven els diners a la fira, ja que fins que no s'acabava la fira no tornava, i passava dia i nit a la zona del bestiar, dormint al ras.
Però la història que es tracta ací, no va sobre el meu besavi, sinó d'un senyor que li feia falta un animal de força, i pensà en un bou. Els bous també es feien servir per a llaurar, sobretot les terres d'arròs que per les circumstàncies (falta de pluja, etc) el terreny estava molt dur i els cavalls s'esgotaven de seguida.
A la fira de Xàtiva, hi havia un tractant d'animals que era d'ètnia gitana, que li mostrà un bou gran, de bona estampa, i que a més era molt mans. L'home el va examinar, i l'animal no tenia cap però. Després de negociar arribà a un acord amb el tractant i portà el bou cap a casa.
Arribà tard i com era tant mans, el va deixar solt al corral, i l'home es va gitar, esperant que el dia següent portar-lo al camp per a enganxar-li un aladre o forcat.
Al demà, baixà per a aparellar-lo, i el bou ja no era un bou mans, sinó un bou de rabera molt brau. L'home arribà justet a l'escala i quasi el va topar. Tingué que quedar-se a la pallissa i demanar auxili al veïnat.
Tingueren que abatre el bou i vendre'l per a la carn, ja que estava cerrer
Segons s'explicaven els vells, per a deixar els bous amb eixe estat de mansuetud, ficaven cassalla a les orelles del bou, i segons la quantitat i qualitat de la cassalla, el bou romania mans, més o menys temps-.
2. El port d'Almansa
Ara hi ha una autovia molt bona per a pujar el port d'Almansa des de la Font de la Figuera, però abans dels anys 40 del segle XX, la carretera era molt empinada i estava en mal estat.
A este port passaven molts successos.
A vegades hi havia carreter que sols disposava d'un cavall i no massa fort, a les hores esperava pillar a un carreter més vell o poc fort i amenaçant-lo amb una navalla, li amprava les aques per a ajudar a pujar el carro al port, i després quan ja estaven ben cansades, les tornaven.
Altres llogaven bous per a ajudar a les haques a pujar el port.
També hi havien lladres i bandolers que atracaven en este port.
Però el meu besavi Modesto, era home de poques paraules i no comentava estos fets. Ell portava taronges a la Mancha amb el carro, i era feliç d'anar allí a vendre-les. Hi havia tanta fam en eixa època que al principi, quan tirava una taronja podrida, la gent es barallava per arreplegar-la del terra i menjar-se-la. Al final decidí vendre-les més barates i les venia de seguida.
Comentarios
Publicar un comentario