17. L'assassinat dels dos guardes rurals

En meu rebesavi patern Eduardo,(pare del meu Besavi Xoxim Escerihuela Magraner) del qual he heretat el nom i el primer cognom, tenia una terra al terme de Benifairó on conreava cols. Eixe any, les cols estaven molt ben pagades.

Per tant, anava a donar una ullada a les cols i quan ja era quasi hora de collir-les cada dia en faltaven. Veié als guardes rurals prop d'allí i els va fer la raó perquè vigilaren més el seu bancal, i estos li digueren que feien el que podien, que hi havia molts bancals per vigilar i que no podien estar a tots els bancals a la vegada.

Cada dia que passava, desapareixien cols. I va decidir vigilar ell i trobar al lladre.

Ell decidí no enganxar el cavall al carro i muntar el cavall, ja que li permetia ser més ràpid i anar per camins de ferradura o zones sense camí. També va desmuntar l'escopeta i l'amagà a les albardes del cavall.


En aquella època, els caçadors compraven el material per a fer-se ells els cartutxos ( clorat, plom, ..). També era molt comú disuadir als lladres amb cartutxos on es canviava el plom per sal fina. La sal fina no agafava tanta velocitat i coïa molt si rebies un tir però a penes  travessava un mil·límetre la carn. Si els lladres no fugien, canviaven la munició de sal per plom per a fer-los front, però això no solia passar.

Com no hi havia neveres, el menjar es conservava de diverses maneres: assecat (embotit, pernil), amb "frito" en jarrons o amb sal (sardines salades, anxoves, abaejo..)

El meu rebesavi, tenia a l'abast una bota de sardines salades que ja estava quasi buida, i va aprofitar la sal que era grossa i amb alguna escata, espina i sang de les sardines i la va fer servir per a carregar els cartutxos.

Muntà el cavall, i amb l'escopeta desmuntada i munició de sal amagats baix l'albarda del cavall, anà cap a la terra disposat a donar una lliçó als lladres. Anà per un camí que era molt transitat per a que el vegeren que no anava armat, i tindre testimonis, arribà a la terra i feu una ullada, després intuïa on podrien estar els guardes i va fer per passar davant d'ells per a acomiadar-se i dir-los que tornava cap a casa.

Quan els va perdre de vista, amagà el cavall a un lloc ocult (canyar prop del riu o altre lloc on poder amagar el cavall) i muntà l'escopeta i ficà els cartutxos de sal, i tornà al bancal travessant per llocs on es podia camuflar.

Al arribar a la terra el trobà els dos guardes acatxats i d'esquena a ell, furtant-li les cols. 

S'encarà al que estava les prop, i li disparà a una distància curta i ja no es va menejar, l'altre a l'escoltar el tret començà a fugir i no es va girar, però el meu besavi li va disparar i no va errar el tret. Com estava mes lluny estava ferit, però no de mort i va fuguir.

Al cap de pocs dies el guarda que va fugir, es va morir de la infecció.

L'alcalde Gabriel Hernàndez, el va requerir per a parlar amb el meu rebesavi, i li va dir "Sé que has sigut tu, tot i que els testimonis diuen que no anaves armat. Sé que la teua intenció era escarmentar els guardes amb una escopetada de sal, i que es mereixien un toc d'atenció, però no cal que es matares per unes poques cols!"

El meu rebesavi no volgué confessar, però la consciència i el remordiment no el deixaven dormir. Gabriel Hernández era una persona molt poderosa, que tenia carta blanca, i tal vegada el podria sentenciar a mort.

Al cap de pocs dies, anà a parlar amb Gabriel Hernandez, i confessà tot el que havia passat, i que no tenia cap intenció de matar-los sinó fer-los els càrrecs què s'estaven burlant d'ell, i que ell necessitava vendre eixes cols per a alimentar a la família. 

Gabriel Hernández tenia muntada una xarxa d'informadors de totes les condicions socials que li permetia estar al corrent de tot el que passava a Tavernes, i sabia de quin peu coixejava cada persona. Esta xarxa li permitia fer envits i menejar fitxa per a veure com responien els possibles sospitosos. Així és com acabà amb el bandolerisme.

Sembla que Gabriel es va informar sobre el meu rebesavi i el va perdonar, advertint-lo que no tornara a fer esta mena d'accions, so pena de pagar les conseqüències, tot i que la seua misió a Tavernes era acabar amb els lladres i bandolers.


Comentarios

Entradas populares de este blog

71. La percepció moral del segle XX. Prostíbuls. El Mur

70. Catòlica fins a la mèdul·la

53. Les fogueres del dia Sant Pere