82. Algunes plantes (en construcció)

 He fet este fotos d'algunes plantes a la desembocadura del Xúquer i les he consultades a https://identify.plantnet.org/ca/k-southwestern-europe/identify algunes tenen més probabilitat de ser encertades per l'aplicació que altres. Respecte a les aplicaions medicinals no en conex cap, però consultat a google ens dona algunes:


1. Centaurea seridis L (Centàurea cruenta, bracera marina, arzolla). En català i valencià, la Centaurea seridis és coneguda popularment com a bracera marina, quebrarao o bracera.En la medicina popular, aquesta planta destaca per les seves propietats com a hipoglucemiant (baixa el sucre en sang), hipocolesterolemiant (rebaixa el colesterol) i aperitiva (obre la gana).Els seus usos tradicionals inclouen:Infusions: S'utilitza qualsevol part de la planta en infusió per a controlar la diabetis, reduir el colesterol o millorar les digestions.Afeccions digestives: Estimula la secreció de sucs gàstrics, facilitant les digestions pesades.


2. Mendicago??? (Melgó,alfals). Rica en proteïnes, aminoàcids i beta-caroté. Rica en calci, ferro, potasi, vtamiens A,C,E, K ajuda a coagular la sang. Diurètica


3. Carpobrotus edulis (L.) N.E.Br.  (Bàlsam comú,curatalls, herba de talls y ditets. ) Originària de Sudafrica. Dermatològic i cicatritzant com l'aloe vera Propietats medicinalsLes fulles i arrels d'aquesta planta s'han utilitzat durant segles en la medicina tradicional pel seu contingut en tanins, flavonoides i àcids amb propietats astringents, antioxidants i antimicrobianes:Cicatrizants i antisèptiques: El suc de les fulles s'aplica tòpicament per a tractar cremades, ferides lleus, èczemes, picades d'insectes i herpes labial.Afeccions bucals i de gola: Fer gàgares amb el suc de les fulles diluït en aigua s'utilitza per a alleujar el mal de coll, les aftes, les infeccions de genives i la laringitis.Problemes digestius: Ingerir el suc actua com un astringent suau i s'empra tradicionalment per a combatre la diarrea, la disenteria i els còmals estomacals.🍽️ Altres usosAlimentari: El fruit madur, conegut com a figa de cap o figa marina, és comestible (tant cru com cuit) i s'utilitza per a elaborar melmelades i confitures molt àcides. Les fulles també es poden confitar en vinagre.Jardineria: Antigament s'emprava molt com a planta entapissant per la seua gran resistència a la sequera i rapidesa per a fixar el terreny.⚠️ Atenció ambiental: A Espanya, el Carpobrotus edulis està catalogat com a espècie exòtica invasora. El seu creixement agressiu desplaça la flora autòctona, de manera que està totalment prohibida la seua comercialització, transport i plantació al medi natural.


4. Rumex spinosus L. (Èmex, blet bord, bleda borda). Digestives: Fulles i llavors s'han emprat en infusions per facilitar la digestió i alleujar problemes estomacals.Astringents / Antidiarreiques: Tradicionalment, s'ha utilitzat la decocció de les parts aèries i els fruits secs per frenar la diarrea o colitis.Nutricionals (Usos alimentaris): Els brots tendres i les fulles joves s'han consumit històricament com a verdura, de manera similar a les bledes o els espinacs (ja sigui bullits o en amanides gràcies al seu intens sabor àcid).Precaució: Com passa amb altres plantes que contenen àcid oxàlic, s'ha de consumir amb moderació.

5. Euphorbia terracina L. (Lleteresa terracina, lletrera o lletera). Propietats cutànies: Tradicionalment s'ha utilitzat el seu làtex (la saba blanca i lletosa) de manera tòpica per a cremar o eliminar berrugues i durícies.Activitat antimicrobiana: S'ha investigat per les seves propietats farmacològiques, ja que conté compostos naturals que presenten activitat contra certs microorganismes patògens.Altres dades rellevantsPerillositat: És important destacar que el làtex és tòxic i irritant. Pot causar dermatitis greu en contacte amb la pell i és especialment perillós si entra en contacte amb els ulls. A causa de la seva toxicitat, el seu consum intern està totalment desaconsellat.Hàbitat: A la zona de la Valldigna i el litoral mediterrani, és molt comú trobar-la en vores de camins, camps abandonats, zones alterades, dunes i platge



6.Calamagrostis arenaria (L.) (Borró, canya d'arenal) Encara que el seu ús popular principal no és com a remei casolà, se li atribueixen certes característiques a base d'extractes d'altres plantes similars de la família (com l'Arenaria rubra o herba arenària):Diürètiques: Afavoreix l'eliminació de líquids i toxines de l'organisme.Depuratives: S'empra sovint com a suport per a la neteja de les vies urinàries.Usos principalsMediambiental: És la funció més important. Actua com a planta pionera en el litoral; les seves profundes arrels fixen els sòls arenosos, contribuint a la formació i consolidació de les dunes.Jardineria: S'utilitza molt en el disseny de jardins sostenibles i de baix manteniment (especialment prop de la mar) per a la cubrición de parterres i per la seva gran resistència a la sequera, al vent i a la salinitat


7.Bromus (cua de cavall, margall, cua de guila, cua de rabossa). Són ferratge però si està seca pot ser tòxica


8. Crepis (Gènere) Família Asteraceae (cap roig, xicoria dolça, cama-roja borda).  Té vitamina A, C , ferro i potasi, és diurètica suau



9. Asphodelus fistulosus L. (Porrassí, ceollí, vareta de Sant Josep, ceba de moro, herbapudent) Tradicionalment, en l'etnomedicina valenciana, s'ha emprat a nivell tòpic, tot i que cal destacar que la planta és considerada tòxica si s'ingereix.Tòpic: Els seus bulbs i fulles fresques s'han utilitzat com a remei vulnerari, és a dir, per a curar ferides i ajudar a tallar hemorragies.Interns: En algunes herboristeries tradicionals, se li han atribuït propietats lleugerament diürètiques i depuratives, encara que el seu ús medicinal ha decaigut molt a causa de la seua toxicitat.Altres usosJardineria: S'utilitza com a planta ornamental de baix manteniment gràcies a la seua resistència a la sequera i la seua capacitat per a resembrar-se fàcilment.Mediambiental: A vegades es fa servir per a frenar l'erosió en sòls pobres o degradats

10. Plantago lagopus L. (Plantatge morro d'ovella, peu de llebre, herba de cinc nervis) Propietats: És antiinflamatòria, antisèptica urinària i anticatarral.Usos tradicionals: S'ha utilitzat popularment per tractar infeccions d'orina, afeccions de les vies respiratòries i com a cicatritzant o calmant per a inflamacions de la pell.


11. Malva multiflora (Malva crètica, malveta). El gran valor medicinal d'aquesta planta resideix en l'abundància de mucílags (un tipus de fibra soluble) a les seves fulles i flors. Aquest compost li atorga les següents propietats:Emol·lient i suavitzant: Protegeix, hidrata i calma la pell i les mucoses.Antiinflamatòria: Redueix la inflamació tant de forma interna com externa.Expectorant i calmant de la tos: Suavitza les vies respiratòries.Laxant suau: Regula el trànsit intestinal i afavoreix la digestió.Cicatritzant: Ajuda a regenerar teixits en ferides o irritacions cutànies.Usos habitualsAfeccions respiratòries: S'utilitza en infusions per tractar la tos seca, faringitis, laringitis i bronquitis.Problemes digestius: Alleuja la irritació gàstrica (gastritis) i ajuda a combatre el restrenyiment lleu.Salut de la pell (ús tòpic): S'aplica en compreses, banys o cataplasmes per calmar dermatitis, picades d'insectes, cremades solars o irritacions.Higiene bucal: Els glopeigs amb la infusió ajuden a combatre llagues i inflamació de les genives.Usos alimentaris: Els seus fruits tendres (els populars "formatgets" o "panets") tenen un gust agradable i s'han consumit tradicionalment com a aperitiu o en amanides

12. Echium sabulicola (Èquium marítim,Echium sabulicola ) Propietats medicinals: S'empra principalment la part aèria de la planta en infusió com a diürètic i febrífug (per a rebaixar la febre). A més, com altres espècies del gènere Echium, s'ha utilitzat tradicionalment de manera tòpica per a combatre les picades de serps i altres ofidis.Usos populars: A nivell tòpic o extern, s'han aplicat decoccions d'aquesta herba per a tractar afeccions de la pell, com ara grans i inflamació del teixit subcutani.Hàbitat: És una planta de dunes costaneres i arenals litorals, molt abundant a les costes mediterrànies com les de la Comunitat Valenciana, les Balears i Catalunya


13.Lobularia maritima (Morrisà bord, caps blancs) Tradicionalment, aquesta planta mediterrània s'ha utilitzat tant en medicina popular com a ingredient culinari i de jardineria.Propietats medicinalsDiürètica: Tradicionalment s'ha utilitzat en infusions (tisanes) per ajudar a netejar les vies urinàries.Antiescorbútica: Gràcies al seu contingut natural en vitamina C, s'emprava per prevenir l'escorbut.Digestiva: Estudis i remeis populars han indicat que afavoreix el bon funcionament digestiu.Propietats antiinflamatòries i antioxidants: S'ha comprovat que conté compostos naturals que ajuden a combatre la inflamació.Usos habitualsGastronomia: Tant les fulles joves com les flors són comestibles i aporten un toc cruixent i picant (similar a la mostassa o la col). S'afegeixen sovint a amanides i postres.Jardineria i agricultura: És molt apreciada per la seva intensa olor a mel, sent molt útil com a planta tapissant i com a gran atractiu per a pol·litzadors i insectes beneficiosos per als horts. Històricament, també s'emprava per combatre problemes renals com els càlculs.
14. Bromus diandrus (Estripa sac, blat del diable, civadella y escanyacavalls) De fet, es considera una herba ruderal i, tot i que alguns grups indígenes històricament torraven i molien les seves llavors per fer farines, els seus usos són limitats:Farratge: Quan és tendra s'utilitza com a aliment per al bestiar.Plaga agrícola: Als camps de cereals es considera una mala herba molt invasiva i competitiva.Perillositat: Quan s'asseca a l'estiu, les seves llavors tenen unes arestes llargues i afilades que es claven a la roba o als animals

15. Marcus-kochia littorea (alhelí de mar o alhelí de platja.) Propietats medicinals i usosTradició popular: Aquesta planta forma part de la flora de les dunes i platges mediterrànies. Malgrat ser coneguda popularment en l'etnobotànica local per diversos usos tradicionals, no s'empra com a planta medicinal de primer ordre ni té un ús clínic provat.Protecció ambiental: Es tracta d'una espècie adaptada als arenals costaners. Per motius de conservació i per la seva fragilitat ecològica (Sovint inclosa en llistes de flora protegida), està totalment desaconsellat recol·lectar-la.

16.Erodium malacoides (Filamaria comuna, agulleta (o agulletes), filamaria, rellotges, y bec de cigonya) Usos medicinals: S'ha emprat popularment l'herba fresca ben triturada en forma de compreses per tractar afeccions de la pell, com ara erupcions cutànies i herpes.Usos alimentaris: Les fulles tendres són comestibles i s'aprofiten sovint per a l'elaboració d'amanides silvestres.Usos ramaders: S'ha utilitzat històricament com a farratge i aliment per al bestiar de pastura (com ara conills)

17. Hordeum murinum (Margall bord, fletxes, civadeta, ordi bord, blant de Sant Joans, cua d'euga)Propietats medicinals: S'ha utilitzat tradicionalment en la medicina popular a través d'infusions o decoccions de la planta per tractar afeccions de bufeta.Usos alimentaris: Històricament, en temps de fam, les seves llavors s'han arribat a consumir com a cereals, s'han triturat per obtenir farina per a fer pa i com a aliment per al bestiar.Jocs tradicionals: Les seves espigues característiques, que s'enganxen a la roba i pèls d'animals per disseminar-se, han estat àmpliament utilitzades com a joguina infantil (llançant-les per veure com s'hi claven)

18. Avena fatua (Cugula fàtua) Rica en fibra, estrs insomni, fatiga nerviosa, diurètica. Vist posteriorment


19. Oxalis pes-caprae (Agret, vinagrella. mampeixet, Canari)Propietats MedicinalsAcció principal: Tradicionalment s'ha utilitzat com a antisèptic bucal, tònic estomacal, antipirètic (per baixar la febre) i antiescorbútic gràcies al seu contingut en vitamina C i betacarotens.Precaució: Conté altes concentracions d'àcid oxàlic. Un consum excessiu pot ser tòxic, dificultar l'absorció de calci o provocar càlculs renals. S'ha de consumir només de manera molt ocasional i en petites quantitats.Usos TradicionalsGastronòmic: Les fulles i les tiges tendres tenen un gust àcid molt característic. S'utilitzen de manera molt esporàdica en amanides o com a llaminadura natural (xuclant la tija).Agrícola: Molts llauradors valencians l'han considerat tradicionalment una planta aliada per als camps de cítrics, ja que protegeix les arrels de les gelades hivernals i evita que el fang esquerdi i faculte l'aparició de fongs (com l'aiguat) després de fortes pluges.Mediambiental: Tot i els seus usos, està catalogada com una espècie exòtica invasora molt agressiva i difícil d'erradicar perquè es reprodueix ràpidament mitjançant petits bulbs subterranis.

20. Sonchus tenerrimus (Lletsó fi, llicsó de paret, llicsó de cadernera). Usos medicinals: Tradicionalment s'ha utilitzat com a planta diürètica, refrescant i febrífuga (per baixar la febre). També s'ha emprat popularment com a galactogoga, és a dir, per estimular la secreció de llet en dones lactants.Usos gastronòmics: Més enllà de la medicina, és molt apreciada en l'àmbit culinari. Les seves fulles i brots tendres són comestibles i s'utilitzen habitualment crues en amanides (sovint combinades amb all i tomàquet). S'acostumen a collir abans que la planta floreixi per evitar un gust amarg


21. Arundo donax (Canya) La Arundo donax s'anomena popularment canya o canya comuna tant en valencià com en català. Tradicionalment ha destacat per les seues múltiples aplicacions populars, tot i que actualment es considera una espècie exòtica invasora als ecosistemes de ribera.🌿 Propietats medicinalsDiürètic i depuratiu: El cocció de l'arrel o rizoma s'ha utilitzat tradicionalment per augmentar l'orina, ajudar contra la retenció de líquids i tractar afeccions lleus de ronyó i bufeta.Galactòfug: Les fulles i el suc fresc s'han emprat per tallar o frenar la producció de llet materna.Altres usos: Popularment s'ha considerat hemostàtic (per frenar hemorràgies) i s'ha aplicat de manera externa per cobrir ferides.🛠️ Usos tradicionalsAgricultura: Molt utilitzada per fer canyissos, estructures d'ombra, i com a tutors o guies per a plantes com ara les tomateres.Construcció i cistelleria: Les tiges són la base de l'artesania tradicional valenciana (cistells, estores) i s'han fet servir històricament per a cobertes de sostres.Instruments musicals: És la fusta essencial emprada per tallar les llengüetes o canyes d'instruments de vent com el clarinet, el saxòfon, la dolçaina o el tabalet.Alimentació d'emergència: Antigament, en temps d'escassetat, els rizomes rics en sucres es bullien i es menjaven o s'assecaven per fer farina

Per les partides d'Alcudiola, Groguet i del Conill he fet estes fotos:


1.Asparagus acutifolius L. (Esparreguera boscana, Esparreguera). És la planta dels espàrrecs silvestres. Diurètica i depurativa, rica en fibra. Vitamines A,C,E i folats , potasi, forfor, magnesi i calci


2. Cirsium vulgare (Lloba carda, Card somerer, Cart) Antiinflamatori i analgèsic: S'empra sovint en decocció o en cataplasmes (aplicant la planta sencera o la decoció de l'arrel en un drap calent) per a l'alleujament de dolors articulars, reuma o problemes de tendons.Sistema digestiu: Les arrels, que tenen un gust amarg, s'han utilitzat per estimular la digestió, millorar la gana i afavorir suaument el funcionament del fetge.Efecte diürètic: Les infusions de les fulles s'han begut tradicionalment per ajudar a eliminar líquids i toxines de l'organisme.Alimentació tradicional:Després de treure-li les espines acuradament, els brots tendres, les fulles i els talls pelats es poden bullir i menjar com a verdura o afegir-los a sopes

3. Lactuca serriola L (Enciam bord, Enciam bosca, Lletuga borda). És l'ancestre silvestre més a prop del enciam. Sedant, hipnòtica i antiespasmòdica però pot resultar perillosa per toxicitat a altes dosis.

4. Erigeron sumatrensis Retz. (Cànem bord, Coniza sumatrenca). Antidiarreica y astringente, Diurética, Antimicrobiana y antifúngica, Antiinflamatoria. Pot ser algo perillosa!

5. Torilis arvensis (Julivert bord). Té poc ús. Els fruits poden ser molestos. No confondre amb la cicuta Conium maculatus!!!

6. Equisetum ramosissimum(Cua de cavall ramosa, Trencanua, brossa del canutet), A diferència de Equisetum arvense (la cola de caballo medicinal más utilizada), el Equisetum ramosissimum conté alcaloids potencialmente tóxics (com la palustrina)

7.Araujia sericifera Brot (Miraguà de jardí, Miraguà fals). No té usos medicinals reconeguts oficialment. Al contrari, tota la planta conté un làtex blanc que és tòxic i molt irritant. Pot causar greus irritacions a la pell i als ulls.
8. Falcaria vulgaris Bernh. (?) Cicatritzant: S'utilitza tradicionalment per a curar úlceres tant a la pell com a l'estómac. Digestiva i hepàtica: Ajuda en problemes gastrointestinals i s'empra per protegir el fetge.Diürètica i depurativa: S'ha utilitzat tradicionalment per a dissoldre càlculs renals i de bufeta. Altres beneficis: Conté compostos antioxidants, antimicrobians i s'estudia pel seu efecte beneficiós en el tractament de la diabetis
9.  Cirsium vulgare (Lloba carda, Card somerer, Cart) Ja vist

10. Foeniculum vulgare (Fonoll, Follol, Fonoll ver) Propietats medicinalsDigestives i carminatives: Ajuda a fer la digestió, redueix els espasmes intestinals i és molt eficaç per eliminar i evitar l'acumulació de gasos (flatulències).Expectorant: Afavoreix l'eliminació de mucositat en vies respiratòries, ajudant a alleujar la tos i la congestió.Diürètica: Estimula l'eliminació de líquids del cos.Galactògena: Tradicionalment s'ha utilitzat per estimular la producció de llet materna en dones lactants.Efecte regulador: Conté fitoestrogens que ajuden a alleujar els símptomes del síndrome premenstrual i els sofocos durant la menopausa.Usos habitualsInfusions: Preparades amb les llavors (el granelló) o fulles per calmar el mal de panxa i facilitar les digestions pesades.Gastronomia: Fulles i tiges s'empren per aromatitzar guisats (especialment llegums, per evitar gasos) i amanides. Les llavors s'utilitzen com a condiment.Salut ocular: L'aigua de fonoll s'ha aplicat tradicionalment de forma externa per rentar i alleujar ulls cansats o irritats

11. Hyparrhenia hirta (Albellatge, Fenàs de cuques, Abellatge) Propietats medicinalsAntiirritant i respiratòria: En la medicina tradicional de les Illes Canàries (on també creix), s'ha utilitzat ocasionalment per les seves virtuts antiirritants i en remeis per tractar l'asma i afeccions del sistema respiratori.🌾 Usos tradicionals i mediambientalsForratge: S'utilitza com a aliment per a ramats i pastura, especialment en zones seques i en terres de poca qualitat.Construcció rural: Històricament s'ha emprat per a cobrir teulades de cabanes i teulats de palla (a diversos països se la coneix com a paja de techar).Artesania: Antigament també s'utilitzava per confeccionar estores, cordes i cistelles.Jardineria i ecologia: A causa de la seva gran resistència a la sequera, s'utilitza en jardineria de baix manteniment (jardí sec) i per a fixar el sòl en talussos i terrenys erosionats o de fort pendent.

12. Pallenis spinosa (Ull de bou, Gravit, Pare i-fill) Propietats medicinals:Tradicionalment, se li han atribuït propietats antiinflamatòries, analgèsiques, febrífugues, emol·lients i diürètiques.Usos tradicionals:Via externa: Les flors s'han fet servir en forma de cataplasmes o macerats per reduir el dolor i la inflamació en casos de reumatisme, contusions i colps.Via interna: La infusió de les sumitats florides s'ha utilitzat popularment per baixar la febre, alleujar els mals de cap i com a diürètic.
13. Dipsacus fullonum L. (Cardó, Cardó bord, Cardó de paraire) Propietats medicinals: La seva arrel destaca pels seus efectes diürètics, sudorífics i depuratius. Tradicionalment s'ha utilitzat en decocció per eliminar toxines, reduir l'àcid úric, estimular la gana i alleujar molèsties reumàtiques.Usos dermatològics: Aplicat tòpicament, s'empra per combatre l'acne, netejar ferides i tractar berrugues o afeccions de la pell.Usos industrials i artesanals: Les inflorescències seques i espinoses d'algunes espècies s'empraven tradicionalment com a raspalls naturals per cardar la llana (pentinar-la i desenredar-la), d'aquí li ve el seu nom científic.

14. Sorghum halepense (Canyota, Millaca, Milloca) Propietats medicinals i usos tradicionals:Diürètiques: Els fruits s'han utilitzat tradicionalment per afavorir l'eliminació d'orina.Depuratives: Les arrels s'empraven antigament en remeis populars amb la finalitat de purificar l'organisme.Altres usos: S'ha utilitzat com a planta farratgera per al bestiar, tot i que s'ha de vigilar ja que pot arribar a ser tòxica per als remugants sota determinades condicions

15. Helminthotheca echioides (Arpellot, Arpell, Endrapallengües) Ací diem pastenaga. Propietats medicinalsTradicionalment, s'ha emprat en la medicina popular de diverses zones mediterrànies per les següents accions:Vermífuga i antihelmíntica: El seu propi nom científic (Helminthotheca) prové del grec i significa "dipòsit de cucs", ja que històricament s'utilitzava com a remei per expulsar paràsits intestinals.Antidiarreica: Les seves fulles bullides s'utilitzaven com a remei astringent per tallar la diarrea.UsosAlimentació tradicional: Tot i que les seves fulles són molt aspres i tenen pèls rígids, s'han consumit bullides com a verdura o herba amarga en èpoques d'escassetat o en receptes tradicionals de la zona.Farratge: S'utilitza de manera local com a aliment verd o sec per a animals com ara conills i bestiar

16. Rubus ulmifolius (albarzer, romeguera, abatzer o bardissa) Propietats MedicinalsAstringents i antidiarreiques: Les fulles i els brots són rics en tanins, la qual cosa ajuda a tallar la diarrea.Antiinflamatòries i antisèptiques: Redueix la inflamació i combat infeccions lleus.Cicatritzants i vulneràries: Afavoreix la curació de ferides superficials.Usos PrincipalsInfusions de fulles: S'utilitzen per fer gàrgares i alleujar afeccions bucals i faríngies, com ara el mal de coll, les llagues, les genives inflamades o el mal de queixal.Hemorroides i problemes vaginals: S'aplica de manera externa mitjançant banys de seient preparats amb la decocció de les fulles.Alimentació: Els fruits (les mores) es consumeixen frescos o s'utilitzen per a l'elaboració de melmelades, sucs i postres. Els brots tendres de primavera també s'han arribat a menjar com a verdura


17. Cynodon dactylon (Gram)Propietats medicinalsLa planta destaca per la concentració dels seus principis actius en les arrels i rizomes. Tradicionalment s'utilitza per les següents propietats:Diürètica i depurativa: Afavoreix l'eliminació de líquids i ajuda a netejar les vies urinàries.Antiinflamatòria i protectora renal: S'empra en decoccions per desinflamar el ronyó i combatre infeccions d'orina.Remineralitzant: Conté altes dosis de potassi.UsosJardineria: A causa de la seva resistència al trepig i a la calor, és una de les varietats més utilitzades (anomenada Bermuda grass) per a gespes en climes càlids.Agrícola: S'empra sovint com a farratge per a pastures de bestiar.Control del sòl: Per la seva capacitat d'arrelament ràpid, és útil per evitar l'erosió del terreny

18. Asparagus acutifolius L (Esparreguera boscana, Espareguera, Espareguera boscana) Ja vit

19. Agrimonia eupatoria L. (Herba de la sang, Agrimonia comuna, Agrimónia comuna Usos medicinals principalsAfeccions de gola: En gàrgares, s'utilitza per alleujar el mal de coll, la faringitis i l'amigdalitis.Problemes digestius: Ajuda a tallar la diarrea lleu i millora les digestions lentes.Salut de la pell: S'aplica externament en compreses o rentats per netejar ferides, llagues i úlceres, afavorint la cicatrització.Com s'utilitzaPer a ús intern (infusió): S'infusiona una culleradeta de fulles i flors seques per tassa d'aigua calenta durant 10 minuts.Per a ús extern (gàrgares o rentats): Es prepara una decocció fent bullir l'herba uns minuts per poder aplicar sobre la pell o fer gàrgares

20. Imperata cylindrica (Sisca, Xisca) Abans era molt comuna als camins. Les herbicides quasi l'han extingida. Propietats Medicinals i Usos TradicionalsEfecte Diürètic: Tradicionalment s'ha utilitzat com a diürètic per a tractar infeccions del tracte urinari, eliminació de líquids i reduir edemes.Acció Hemostàtica: Els rizomes i les flors ajuden a aturar diverses hemorràgies (com ara sagnats de nas, vòmits amb sang o presència de sang a l'orina).Propietats Antiinflamatòries: S'empra per a reduir inflamacions internes i baixar la febre (efecte antitèrmic).Indústria Cosmètica i Hidratant: L'extracte d'aquesta planta és molt apreciat en cosmètica per les seves propietats hidratants. Ajuda a retenir l'aigua i millorar l'elasticitat de la pell.Altres UsosEcologia i Jardineria: Les seves arrels extenses s'utilitzen per a estabilitzar el sòl i combatre l'erosió. També és habitual en jardineria com a planta ornamental (com la coneguda varietat Red Baron) gràcies als seus tons vermellosos

21. Cichorium intybus L. (Cama roja, Xicoira, Endívia) Principals Propietats MedicinalsLes parts més utilitzades són les fulles tendres i, sobretot, l'arrel. Destaca per:Digestiva i aperitiva: Els seus principis amargants estimulen els sucs gàstrics i la producció de bilis.Hepàtica i depurativa: Ajuda a descongestionar el fetge i afavoreix l'eliminació de toxines i el restabliment de la flora intestinal gràcies al seu contingut en inulina (fibra prebiòtica).Diürètica i laxant: Estimula els moviments de l'intestí i afavoreix l'eliminació de líquids.Usos DestacatsInfusions i decoccions: Tant l'arrel com les fulles s'utilitzen en infusions per a tractar problemes d'estómac, restrenyiment i afeccions hepàtiques.Succedani de cafè: L'arrel torrada i molta s'ha utilitzat tradicionalment com a substitut del cafè.Gastronomia: Les fulles tendres es consumeixen crues en amanides.

22. Torilis arvensis (No confondre amb Conium maculatum que es la cicuta) (Julivert bord) Ja vist

23. Festuca idahoensis (Pelosa?) La Festuca idahoensis es coneix com a festuca d'Idaho. Aquesta gramínia perenne, originària de l'oest d'Amèrica del Nord, no té cap ús medicinal o terapèutic reconegut.En canvi, destaca pels seus usos pràctics i ecològics:Farratge: És molt nutritiva per al bestiar.Control d'erosió: S'empra en projectes de restauració de sòls i talussos gràcies al seu potent sistema radicular.Jardineria:

24. Avena fatua (Cugula fàtua) Aquesta gramínia silvestre comparteix propietats amb l'avena cultivada (Avena sativa):Propietats medicinals:Sistema nerviós: Actua com a relaxant suau, utilitzada tradicionalment per combatre l'estrès, l'ansietat i l'insomni lleu.Nutrició: És molt rica en fibra, vitamines (especialment del grup B) i minerals, per la qual cosa és remineralitzant i reconstituent en estats de fatiga o convalescència.Dermatològiques: Té un efecte emolient, antiinflamatori i calmant sobre la pell, ideal per alleujar irritacions, èczemes o dermatitis.Usos principals:Complements alimentaris: Els extractes d'herba i les llavors s'empren en infusions o càpsules com a tònic revitalitzant.Cosmètica: S'utilitza en banys i sabons per hidratar i calmar pells sensibles.Agrícola: Tot i els seus beneficis, en l'agricultura tradicional se la considera una mala herba per als conreus de cereals, ja que hi competeix directament

25. Equisetum ramosissimum  (Cua de cavall ramosa, Trencanua). Ja vist

26. Oenothera rosea (Enotera rosa) La Oenothera rosea es coneix popularment en català i valencià com a enotera rosa o onagra rosada.Tradicionalment, destaca en la medicina popular (especialment l'americana) pels seus usos tòpics i propietats antiinflamatòries:Antiinflamatòria i analgèsica: S'utilitza en forma de cataplasmes o emplastos per alleujar cops, contusions i dolors musculars.Cicatritzant: Ajuda a desinfectar i tancar ferides, nafres i granells a la pell.Antisèptica: Tradicionalment s'ha aplicat en rentats per netejar infeccions cutànies menors.

27. Atriplex prostrata (Herba molla) Usos i propietatsTot i que s'empra més com a planta alimentària, també se li reconeixen diversos usos tradicionals:Nutricionals i alimentaris: És molt rica en vitamines (A, C, àcid fòlic) i minerals com el calci, ferro i magnesi. Les fulles i brots joves es mengen bullits o crues en amanides com a substitut dels espinacs. En retenir sal de manera natural, sovint no cal afegir-hi sal durant la cocció.Medicinals: Tradicionalment s'ha utilitzat a nivell popular com a digestiva i com a diürètic suau.Propietats antioxidants: Els seus compostos ajuden a combatre l'estrès oxidatiu.


28. Helminthotheca echioides (Arpellot, Arpell, Endrapallengües)

29. Phragmites australis (Canyís, Senill, Senill de marjal) Propietats MedicinalsTradicionalment en medicina popular, s'han utilitzat principalment els seus rizomes (tiges subterrànies) i les flors per les següents propietats:Diürètiques: Afavoreix l'eliminació de líquids i ajuda a combatre infeccions d'orina.Sudorífiques: Ajuda a provocar la sudoració, sent útil en estats febrils o refredats.Antiinflamatòries i analgèsiques: Aplicat de manera externa (cataplasmes o banys amb infusions), s'ha emprat tradicionalment per alleujar dolors reumàtics, inflamacions i neuràlgies.Expectorants: S'utilitza en infusions per alleujar la tos i facilitar l'expulsió de mucositats.Usos Tradicionals i AmbientalsMés enllà de la medicina natural, és una planta molt versàtil:Construcció i Artesania: Les tiges seques s'han utilitzat històricament per a la fabricació de teulades (com en la típica barraca valenciana), estores, cistelles i canyissos per fer ombra.Depuració d'aigües: Actualment, el canyís s'utilitza àmpliament en depuradores naturals i restauracions ambientals, ja que les seues arrels tenen la capacitat de filtrar i netejar l'aigua residual

30. Amarantus powellii (Blet) Propietats medicinals: Les fulles s'utilitzen com a remei astringent per a la diarrea i tenen un efecte regulador en l'excés de menstruació.Usos alimentaris: Tant les fulles com les llavors són comestibles. Les fulles joves es mengen cuites (igual que les bledes o espinacs) i les llavors són molt riques en proteïnes i midó.Nutrició: Les llavors ajuden a controlar el colesterol i afavoreixen la salut cardiovascular. Pot tindre oxalats!!!!
31. Symphyotrichum squamatum  (Àster barceloni, Àster esquamós, Trencadalles) Manca d'usos tradicionals: A diferència d'altres plantes de la seua família (les asteràcies), el trencadalles no té cap ús medicinal o terapèutic reconegut en la medicina popular europea, ja que és una espècie introduïda des d'Amèrica.Consideració ambiental: A la zona de la Comunitat Valenciana i la resta de la Península Ibèrica, es considera una planta ruderal i invasora molt freqüent als vorals dels camins, camps de cultiu i zones alterades.Estudis científics: L'únic ús pràctic que s'investiga actualment en l'àmbit mediambiental és la seua capacitat de fitorremediació (absorció de metalls pesants per a netejar terrenys degradats)

32. Choris gavana (cloris, pinell i pinzell, mentre que en moltes comarques també s'anomena farigola mascle, herba soldadora o herba del fetge) Propietats i Usos MedicinalsTradicionalment, se li han atribuït nombroses virtuts terapèutiques:Cicatrizació i ossos: Tradicionalment s'ha fet servir com a herba soldadora per a ajudar en la curació de fractures, talls, cops i úlceres externes.Afeccions respiratòries: S'ha utilitzat en infusions per a combatre la pneumònia.Aparell digestiu: Empreada per a tallar diarrees, per al mal de ventre i com a purgant o vòmit (especialment l'arrel).Malalties venèries: S'havia emprat popularment en decoccions contra la sífilis.
33. Choris gavana (cloris) Ja vist

34. Phyla nodiflora (Verbena de nusos florits) Propietats medicinalsLa planta conté compostos bioactius (com ara flavonoides i olis essencials) que li atorguen diversos beneficis:Antiinflamatòria: Utilitzada tradicionalment per reduir la inflamació.Antimicrobiana i antibacteriana: Ajuda a combatre infeccions tant cutànies com respiratòries.Antitussígena i expectorant: alleuja la tos i els refredats.Digestiva: Tradicionalment emprada per millorar la digestió, reduir el mal de panxa i la inflor.Diürètica i analgèsica: Ajuda a alleujar dolors articulars i afavoreix l'eliminació de líquids.Usos habitualsCom a remei: Les fulles i flors s'utilitzen principalment en infusions o decoccions per a tractar problemes gastrointestinals, refredats o dolors. Tòpicament, s'aplica en compreses sobre úlceres, úlceres bucals i picades.En jardineria: Actualment, el seu ús més popular és com a planta entapissant de molt baix manteniment. Tolera molt bé el trepig, la calor extrema i l'estanyament d'aigua, sent molt utilitzada a la zona de Llevant com a alternativa ecològica a la gespa.

35. Ipomoea sagittata (Meravella sagitada, campaneta de canyar) Els seus usos medicinals tradicionals (principalment basats en la medicina popular de les seues regions natives) inclouen:Depuratiu: S'ha utilitzat una decocció calenta de l'arrel per purificar la sang o netejar el cor.Antiinflamatori: S'empren cataplasmes de les fulles bullides per reduir la inflamació i els bonys.Antídot: Tradicionalment, s'ha mastegat la fulla (empassant-se el suc) o aplicat com a cataplasma per tractar picades de serp
. Té compostos tòxics!!
36. Bidens pilosa (Bident pilós, Gossets peluts, Gossos) Propietats medicinalsAntiinflamatòria i antioxidant: Redueix la inflamació interna i el dolor muscular o articular (reumatisme) gràcies als seus flavonoides i terpens.Antimicrobiana i antisèptica: Combat diversos bacteris, fongs i virus. Actua com un bon desinfectant.Digestiva i hepatoprotectora: Protegeix la mucosa gàstrica, ajuda en casos d'úlceres i afavoreix la salut del fetge.Diürètica: Ajuda a eliminar líquids i és útil per combatre infeccions urinàries.Reguladora: S'utilitza tradicionalment per ajudar a controlar els nivells de sucre en sang (diabetis) i la tensió arterial.Usos principalsÚs intern (en infusió): S'empra per tractar problemes gastrointestinals (dolor d'estómac, diarrea, úlceres), infeccions d'orina, refredats, mal de gola i dolors menstruals.Ús extern (tòpic): Aplicada en rentats o compreses, serveix per desinfectar ferides, facilitar la cicatrització, alleujar picades d'insectes i tractar infeccions bucals (com ara aftes o gingivitis)

37. Convolvulus arvensis (Corretjola comuna, Campanella, Corretjola de conradís) Propietats medicinalsLa planta destaca per les seves accions terapèutiques derivades dels seus alcaloides i resines:Laxant i purgant: S'ha utilitzat tradicionalment en infusions o decoccions per combatre el restrenyiment.Antipirètica: Empleada per baixar la febre.Vulnerària i analgèsica: Aplicada de manera externa per tractar ferides o llagues.Altres usos tradicionals: Actua com a diürètic, depuratiu i lleugerament hipotensor.Usos popularsInfusions de fulles: Per estimular l'aparell digestiu o obtenir un efecte laxant suau.Emplastres: Ús de les fulles directament sobre la pell per a curar nafres o irritacions.⚠️ Advertència important: L'ús d'aquesta planta s'ha de fer amb precaució. En dosis altes pot resultar irritant per al tracte digestiu. Està totalment contraindicada durant l'embaràs i la lactància, i en persones amb problemes intestinals greus.

38. Cortaderia selloana (Cortadèria, Plomall de la pampa, Cortadèria gineri) La Cortaderia selloana rep diversos noms comuns en català i valencià, com ara gineri, plomalls (o plomall de la pampa), plomes i cortadèria. Tradicionalment s'ha utilitzat com a diürètic, sudorífic i febrífug infantil, així com per a decoració floral. A Espanya, però, està totalment prohibida per ser una espècie invasora.

39. Typha angustifolia (Boga de fulla estreta, Bova mascle, Balca de fulla estreta) Propietats medicinalsAstringent i hemostàtic: Tradicionalment s'ha utilitzat (especialment el pol·len) per aturar hemorràgies, tractar sagnats uterins i reduir l'excés de sagnat menstrual.Diürètic: El rizoma i les arrels s'han fet servir en decocció per afavorir l'eliminació de líquids.Cicatritzant: Els preparats amb l'arrel s'han aplicat per ajudar a la cura de cremades, ferides superficials i problemes cutanis.Altres usosArtesania: Les fulles s'assequen i s'utilitzen per a l'elaboració de cistelles i, molt especialment, per adobar i folrar els seients de les tradicionals cadires de boga.Alimentació: Els brots tendres es poden consumir com a verdura, i els rizomes són rics en midó i es poden rostir o moldre per fer farina.Mediambiental: S'utilitza en fitorremediació per purificar aigües contaminades en aiguamolls i depuradores naturals

40. Lycopus europaeus (Peu de llop, Malrubí d'aigua, cànem d'aigua) Propietats medicinalsAcció reguladora del tiroide: S'empra tradicionalment per a casos lleus d'hipertiroïdisme (malaltia de Graves-Basedow) i per alleujar símptomes com la taquicàrdia i l'ansietat.Propietats astringents i antihemorràgiques: Ajuda a tallar petites hemorràgies i és utilitzada per a l'excés de sagnat menstrual.Efecte sedatiu i antiespasmòdic: S'usa per calmar els nervis, l'angoixa i per alleujar la tos.Altres usos: Popularment s'ha fet servir com a diürètic, antipirètic (per baixar la febre) i per reduir el sucre en sang (hipoglucemiant).Usos habitualsInfusions: Prendre en forma de tisana per a problemes d'angoixa o ansietat.Tintures i extractes: Molt utilitzat en fitoteràpia i homeopatia per al control del tiroide.Ús extern: Aplicat en comprespes o cataplasmes per netejar ferides.

41. ?Rumex conglomeratus (?Cama roja vera, Paradella, Paradella conglomerada, paradella conglomerada, paradella de fulla petita, romàs i herba per a les pedres del fetge) Tradicionalment, se li han atribuït propietats medicinals antiinflamatòries, antisèptiques, astringents, cicatritzants i depuratives. Els seus usos principals inclouen:Afeccions digestives: En medicina popular, les infusions de les fulles s'han fet servir per combatre diarreas, dolors d'estómac i còlics.Salut de la pell: S'aplica de forma externa mitjançant emplastres o decoccions per netejar ferides, afavorir la cicatrització i tractar erupcions cutànies.Depuratiu: S'ha utilitzat com a netejador de la sang i per afavorir l'eliminació de toxines.Nota important: Tot i els seus usos tradicionals, s'ha de consumir amb precaució o moderació a causa del seu alt contingut en oxalats

42. ?Euphorbia stricta (?lletera o lleteresa) Com la gran majoria d'espècies del gènere Euphorbia, produeix un làtex blanquinós que resulta altament tòxic i irritant. A causa de la seua alta toxicitat, el seu ús medicinal està totalment desaconsellat.Tradicionalment, abans de desaconsellar-se, s'emprava exclusivament de manera externa per:Eliminar berrugues i durícies: Aplicant directament una gota del làtex sobre la zona afectada per a cremar la protuberància.Purgant extrem: Antigament s'havia arribat a utilitzar en medicina popular molt controlada com a laxant violent.A més, en algunes zones s'ha fet servir com a planta insecticida o per a atrapar ocells (mitjançant la barreja de la saba amb oli).

43. Smilax aspera (?arítjol o sarsaparrella, i rep altres noms com aritja, arínjol o mermasangre.)Les seues propietats i usos principals inclouen:Depurativa i diürètica: Tradicionalment s'ha utilitzat l'arrel en decocció per a "netejar la sang", eliminar toxines i afavorir la diüresi (eliminació de líquids).Afeccions de la pell: S'empra en fitoteràpia com a coadjuvant per alleujar problemes dermatològics com ara l'èczema, l'acne o la psoriasi.Reumatisme i gota: S'ha emprat per reduir l'excés d'àcid úric i alleujar els dolors associats al reumatisme.Usos tradicionals: Els brots tendres es poden cuinar de manera similar als espàrrecs i, històricament, l'arrel s'utilitzava per elaborar la clàssica beguda refrescant de sarsaparrella.

44. Pistacia lentiscus (Llentiscle, Mata, Mata de Llentiscle) Propietats medicinalsSalut bucodental: La saba resinosa, coneguda com a màstic o almàstec, s'ha usat des de l'antiguitat com a xiclet natural per a enfortir les genives, combatre el mal alè i prevenir problemes com la gingivitis.Digestives: Les fulles i tiges joves tenen propietats astringents i s'empren en infusions per tallar la diarrea. La resina també s'ha utilitzat tradicionalment per alleujar gastritis, úlceres i facilitar les digestions.Antiinflamatòries i antisèptiques: Gràcies a la seva riquesa en tanins, s'ha aplicat de manera tòpica per tractar infeccions cutànies i afavorir la cicatrització.Altres usos principalsAlimentació: El fruit (que passa de verd a vermell i finalment negre) era utilitzat antigament per extreure oli. A més, la resina s'utilitza per aromatitzar licors i en rebosteria.Indústria i artesania: El màstic s'empra en l'elaboració de vernissos d'alta qualitat i com a ciment en odontologia.Medi ambient: És clau per evitar l'erosió i fixar els sòls als ecosistemes mediterranis

45. Petrosedum sediforme (Crespinell gros, Crespinell, Raïm de pastor) Els seus usos tradicionals i propietats inclouen:Antiinflamatori i cicatritzant: S'aplica per via tòpica (fulles picades) per alleujar llagues bucals, reduir inflamacions i tractar ferides.Digestiu: Les fulles s'han consumit tradicionalment per combatre l'acidesa, alleujar gastritis i ajudar en problemes gàstrics.Afeccions hepàtiques: S'utilitza en remeis populars com a protector i desinflamant del fetge.Gastronomia: Les fulles es mengen crues o cuites i s'empren sovint per a l'elaboració d'encurtits

46. Ulex parviflorus (Gatosa, Gatosa comuna, Argilaga) Tradicionalment, la medicina popular ha fet servir les seves flors i llavors per les següents propietats i usos:Aparell respiratori: S'ha utilitzat com a remei expectorant per alleujar afeccions com l'asma i les congestions.Cardiovascular: Se li atribueixen propietats com a tònic cardíac i regulador del ritme del cor.Antiinflamatori i analgèsic: Usat per tractar dolors musculars i mals de cap o migranyes.Salut hepàtica: Considerat tradicionalment protector i descongestionant del fetge.Altres usos: En l'antiguitat, les seves branques espinoses s'han fet servir com a combustible per a forns, i la planta s'empra freqüentment en restauració ambiental i lluita contra l'erosió degut a la seva gran resistència.


47. Hyparrhenia hirta (Albellatge, Fenàs de cuques, Abellatge) Propietats medicinals tradicionals Fulles i tiges: Tradicionalment s'han utilitzat en infusions per les seues propietats diürètiques i antiinflamatòries, sent emprades per a millorar afeccions com el reumatisme i la gota.Arrels: S'han fet servir en decoccions per a combatre problemes de retenció de líquids i afeccions de pròstata.Nota d'interès: Cal tindre precaució, ja que els pèls de les seues fulles contenen àcid fòrmic que pot resultar irritant per a la pell.🛠️ Altres usos popularsJardineria sostenible: Molt utilitzada en xerojardineria (jardins sense reg o de baix manteniment) per la seua gran resistència a la sequera i el seu valor estètic en assecar-se a la tardor.Medi ambient: És excel·lent per a subjectar i estabilitzar el sòl en zones degradades, talussos secs i pendents.Artesania i ramaderia: S'ha emprat històricament per a fer cistelles, estores i per a confeccionar els bucs tradicionals de les bresques d'abelles. També és aprofitada com a farratge en terrenys pobres















































































Comentarios

Entradas populares de este blog

71. La percepció moral del segle XX. Prostíbuls. El Mur

1. Vitoriano Caxó

4. El Professor Alba