80. Enviscar

Introducció

Mon pare emprava molt la paraula enviscar. Normalment referint-se als xiquets dia "Lluís es un enviscador. Sempre està enviscant", referint-se a aquells xiquets juganers que sempre estaven pensant bromes, a vegades fortes, i que ja començaven a acabar amb la paciència dels que tenien al voltant.

Però l'altre dia vaig veure un vídeo d'Eugenio Monesma on parlava de la caça de tords amb visc, i gràcies a ell puc acabar el "puzzle" de l'envisc, ja que no he conegut com mon pare utilitzava esta tècnica per a caçar pardalets quan era menut.

Mon pare comprava el visc que venia en un pot, i fins no fa molt de temps encara estava el pot eixe per casa.

Esta tècnica està prohibida i més ara que cada vegada hi ha menys ocells, però és part de la història per a be o per a mal i no s'ha de oblidar. A youtube hi ha també vídeos de com fer visc.

El visc

El visc es fabrica de vesc o visc (muérdago en castellà), és una planta paràsita que creix sobre altres arbres

Fotos de es.123rf.com 

El procés consisteix a recollir la planta d'un arbre parasitat i descartar les fulles i fruits. A continuació es pica amb un mall de fusta (un mall de ferra no és bo)  i es va afegint aigua fins quedar una massa con la de la farina pastada per a fer el pa. La madera s'ha de llevar de forma que quede una pasta. Quan més es pica tant millor.

La polpa que queda s'ha de llavar per a que solte els trocets de fusta que li queda, però quan fassa fred o pel contrari es derretix i no es pot rentar. Amb l'aigua es disol una gran quantitat de maerial i es queda una part menuda. que sembla xicĺe.

Per a enviscar rames, es banyen les mans per a que no s'apegue a les mans. Mon pare el que veis era untar amb un bastonet unes rametes d'espart.

L'espart s'apega a es ales del pardalet i no por volar.