80. Enviscar

Introducció

Mon pare emprava molt la paraula enviscar. Normalment referint-se als xiquets dia "Lluís es un enviscador. Sempre està enviscant", referint-se a aquells xiquets juganers que sempre estaven pensant bromes, a vegades fortes, i que ja començaven a acabar amb la paciència dels que tenien al voltant.

Però l'altre dia vaig veure un vídeo d'Eugenio Monesma on parlava de la caça de tords amb visc, i gràcies a ell puc acabar el "puzzle" de l'envisc, ja que no he conegut com mon pare utilitzava esta tècnica per a caçar pardalets quan era menut.

Mon pare comprava el visc que venia en un pot, i fins no fa molt de temps encara estava el pot eixe per casa.

Esta tècnica està prohibida i més ara que cada vegada hi ha menys ocells, però és part de la història per a be o per a mal i no s'ha de oblidar. A youtube hi ha també vídeos de com fer visc.

El visc

El visc es fabrica de vesc (muérdago en castellà)


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

71. La percepció moral del segle XX. Prostíbuls. El Mur

Imagen
La moralitat al segle XX, ha estat molt marcada per la influència de l'església. Sols a la república hi hagué en Tavernes algun intent de certa llibertat o obertura de mires en el terreny sexual.  Pel que respecta a l'homosexualitat tot i que a l'antiga Grècia i Roma estava socialment acceptada, fins al govern de Zapatero, no es podien casar a Espanya parelles del mateix sexe. Pel que fa a la infidelitat, fins a l'any 1978, l'adulteri era castigat amb severitat sobretot a la dona, considerant-se un delicte. Carme la Jouma Esta senyora regentava un prostíbul també conegut com a "ca les guilopes". Estava prop del Calvari. Pel que he sentit de la meua àvia i tieta, tenia molts gats a casa i fumava "purets", cosa que les estranyava molt. Imatge no real generada amb google gemini Sembla que aquells que es quedaven fadrins (al voltant de trenta anys o més), solien freqüentar este local, però també alguns casats. Imatge no real generada amb google gemin...
Leer más

70. Catòlica fins a la mèdul·la

Imagen
La tieta i àvia del meu amic Vicent, que li deien Vicentica, era molt "beateta" tal com es coneixen per ací les persones que estan molt lligades a l'església. Cal tindre en compte que l'església era un dels pocs llocs de reunió que podien acuir les dones. Els homes podien anar al casino i altres bars i fins i tot no estava massa mal vist anar a les "guilopes" Era una de les persones de confiança del rector de l'església de Sant Pere i segurament netejaria o establiria torns de neteja l'església de Sant Pere, ja que disposava d'una clau. Sembla que Vicentica es va prendre les seues funcions molt seriosament ja que comentaven que ella "manava" (equivalent del que ara califiquen com persona amb lideratge) Cal indicar que anar a netejar a l'església no era cap baixesa. Ma mare quan anava al col·legi de "las Hermanas de la Doctrina Cristiana", per suggeriment de les monges, les encarregaven a ella i les companyes que netejaren ...
Leer más

53. Les fogueres del dia Sant Pere

Imagen
 Sembla que ha desaparegut eixa tradició tal com s'explica en la Cotorra de la Vall.  Però en altres indrets encara és viva com a Barcelona , Vilanova del Camí , Tabarca , Granollers . A penes recorde com si fos un somni les fogueres al mig del carrer, un carrer que no hi havia cap cotxe i era estava liure. Els carros els guarvaven dins de casa. Dien les "fogueraes del dia Sant Pere". Els xiquets més majorets corrien i emprant una canya a mena de pertiguer, corrien i recolzant-la en mig de la foguera la botaven. El moviment era molt similar a una de les tècniques que empren els pastors canaris  per a salvar un barranc estret. Alguns, més àgils o més arriscat la botaven sense cap canya com ho fan a Xàbia al dia Sant Joan i es mostra una foto de  javea.com Però quasi sempre hi havia algun accident, o es trencava la canya, o relliscaven sempre cia algú dins la foguera amb un resultat gens agradable, ja que les fogueres que recorde eren més grans que les que es mostra a ...
Leer más