69. Històries de roders (bandolers)

 Tot i que la memòria és difusa i les versions de les històries orals canvien al passar de persona a persona recorde que mon pare i la meua àvia materna en contaven alguna anècdota.

1. La fonda dels bandolers

En l'època de Gabriel Hernàndez hi havia una dona major que tenia una fonda on donava menjar a carreters i altres persones que volien fer alguna menjada.

Aleshores, hi havia una banda de roders que va prendre eixa fonda com la seua seu. Els roders tenien total impunitat, ja que eren més nombrosos ells que els policies i guardes de casa la vila. Els roders exigien paelles sobretot amb carn (conill, ànec, pollaste) i verdures i vi sota amenaça de pegar-li una bona pallissa.

Gabriel Hernàndez acabà amb esta banda. El que no sé si la dona major va poder veure la fi d'este grup de roders.

Foto de una casa de menajrs antiga de Cuando se llevaba sombrero.

2. Un veí del carrer la Barca.

Este veí o era fadrí o vidu i no recorde el nom o el malnom, tot i que mon pare me'l va dir. Quan hi havia bous al carrer, obria la porta de bat a bat i a vegades entrava el bou dins de sa casa i quan li s'entoixava el bou eixia.

Una de tantes vegades, quan acabà la festa, encara estava la casa oberta de bat a bat, i un grup de dones tafaneres o "escuadrinyadores" com es diu per esta zona, entraren a sa casa a fer una ullada.

Ell adonant-se de la poca vergonya que van demostrar estes dones, que entraren a sa casa sense demanar permís, quan estigueren dins de sa casa i no es veien des del carrer, tanca la porta amb clau i va desaparéixer durant uns dies.

Quan les dones acabaren de fer una ullada a tot el que van voler, quan van intentar obrir la porta, es van trobar en la sorpresa que no podien eixir.

Van començar a cridar pel corral fins que el veïnat les van tranquil·litzar i les van treure amb una escala des de la casa del costat.

Eixes dones no van tindre altra vegada més la temptació d'entrar a la casa d'eixe senyor sense demanar permís.

Una altra vegada va sentir dir que els roders volien entrar de nit a sa casa i robar-lo. Quan es va fer a poqueta nit, obrí la casa de bat a bat (igual que quan hi havia bous al carrer) i ficà un ciri damunt d'una tauleta a l'entrada de casa, de manera que qui entrara fora vist. Doncs cap roder va tindre collonets d'entrar, es van quedar al carrer una estona i van pegar la volta. Ell es va quedar fent guàrdia amb l'escopeta carregada esperant-los.

Toros en Navalcarnero