65. Oficis antics: El paraigüer, el peller, el adobacossis, la "colmena", la verdurera, la pastissera, la avisa-morts, el "pellero". Plantes que conformaven la vedura
1. El paraigüer
Recorde que anàva un home pel carrer arreglant paraigues. Normalment arreglava les varilles que es oblaven i trencaven pel vent. En aquella època de la década de 1960, els aparells (paraigües, tissores, ganivets, llegons, etc.) eren cars en relació al sou que es guanyava.
El paraiguer tenia un foguer de carbur i amb el calor que obtenia era capaç de soldar les varilles trencades, i arreglava els paraigües. S'assegava al sol i arreglava el paraigües davant del client. De segur que per on soldava no es tornava a trencar ja que al matex temps que soldava, reforçava la varilla.
El "pellero", peller o pellisser
En la d'ecada de 1960 era normal criar conills en casa, i la meua àvia materna solia guardar les pells del conill, i quan venia un home pel carrer cridant "Je'l pellero! qui té pells de conill per a vendre?", ixia la meua àvia i li donava les pells a canvi de un parell de caixes de "mistos" (llumins). Els pellers solien passar al voltan de dos a tres vegades a la setmana. L'accent del peller que passava per ma casa era un tant extrany ja que no solia pronunciar les últimes consonants, tal vegada era castellà o andalús ja que dia "le peis de coní .."
El adobacossis (o també adobador, abobet, cordador d'olles, espelletaburros, estanyaire, fifonaire, lligador, adobapaelles, paellero.)
Jo no he arribat a conéixer este ofici, però en cas hi havien gibrells de test que estaven els clavill arreglats amb unes grapes de metall (d'uns 3 cm de amples i semblaven planes com les de una grapadora normal) y els recipients no pedien gens d'aigua. No sé com ho feien
De tota maner adjunte l'enllaç on parlen d'este ofici
La "colmena"
Jo ja no ho he conegut però calcule que fins a la ècada de 1950 encara era normal tenr foses sèptiques, on anaven a parar la femta de les persones. Quan estava la fossa plena, mon pare em dia que per a que fora més fàcil treure els residus, els mesclaven en palla. L'olor era terrible, però els residus els empràven per a adobar les terres. I havia persones que mentre no ixia altra feina es dedicàven a extreure els residus.
El nom de "colmena" venia per comparar que era igual de desagradable apropar-se a una colmena plena d'abelles sense protecció, que extreure els residus. Deien que era molt desagradable acostar-se a una casa quan treien la "colmena".
La pastissera
Anàva una dona pel carrer cantant "La pastissera", amb una cistella que tendria un metre de llarg per 60 cm d'ampla, amb pastes. Els xiquets estavem jugant al carrer i quan passava la pastissera ens entraven les ganes de berenar, i demanavem a les mares que ens compraren una pasta.
Hi havia temporades que passava mes que altres, però no solia passar massa vegades. Es veu que caa vegada anava a un sector del poble per a no repetir. Tal vegada passava entre 1 setmana o dos.
La avisa-morts
Quan moria alguna persona, hi havia una dona que a canvi de un diners anava de casa en casa informant de la persona que havia faltat. Mentre era jove esta senyora recorria quasi tot el poble, però al fer-se major sol recorria el veinat del difunt i la gent al final s'enfadava perquè hi havia moltes persones acostades que no s'enteraven.
Anava de casa en casa trucant i dient: Ha faltat "fulano" de mal nom "el que siga" i si no tenia pressa, el donava més detall per a que el pogueres conéixer.
Els xiquets a vegades per a riure, solien anar pel veinat imitant a esta senyora informan que havia faltat algun veí o veina que tenia mal geni i no volia que els xiquets jugaren al carrer.
El corretger
En castellà "guarnicionero" que traballava el cuir (correja) i feia l'aparellada del cavall.
La venedora de "verdura bollida"
Anava venent el que ací anomenávem verdura que era una mesca de llicsons, camarroges, pastenagues i també una verdura pràcticament extinta que ací es deia "endívia" que era igual que una pastenaga peró no tenia punxes i era més tendra (mon pare deia que els borregos els agradava molt i que com era tan preciada pels animals i les persones, anava extingint-se). A vegades en ficaven alguna rosella, però poques ja que la rosella té estupefaents però en baixa dosi, diuen que es verinosa per alguns herbívors, però al bullir-la perd el verí però no els alcaloides. La dona cantava "verdura bollida dones"
Vegem les fotos d'estes plantes, que es recolectaven abans que floriren ja que quan "granaven" estaven més dures i eren massa amargues:
En la Manxa, també els agrada fer "verdura", però l'anomenen "collejas" i diuen que es millor que la que emprem ací, ja que no es tan amarga. En català s'anomena de diverses maneres: Colís, Colissos, Colitxos, Cuniells, Escalfidors i Tron
En esta web de zumbados genealogia, hi ha molta informaci'd'oficis antics
Comentarios
Publicar un comentario