A quina mala hora arribà el cianur a Tavernes!
1. Les lones
Amb l'arribada de noves plagues al conreu del taronger, pensaren que el cianur era una forma d'acabar amb els paràsits. Però si banyaven els tarongers amb una mescla de cianur, o mataven els tarongers o enverinaven la collita. Al final pensaren que envoltant l'hort amb lones per a que no hi hagueren fuites gassejant amb cianur es podien mater les plagues.
Sembla que l'invent funcionava, i amb una nit era suficient. Puc pensar que de nit els arbres sofrien menys ja que els arbres de nit no fan funció clorofílica i el sol no calfa les lones i per tant no puja la temperatura a l'interior.
Recorde que sent jo ben menut, al voltant de 4 o 5 anys, una terra propera a la de mon pare estaven gassejant-la i les fuites de cianur arribaven fins allí amb una olor insuportable. La meua àvia materna dia: "Estan tirant les lones".
Tambe es dia "entoldar".
Mon pare em dia que mesclaven en aigua unes boles de material que de seguida generava el gas. Sembla, pel que es diu a Iris Paho, que mesclava cianur de calci Ca/CN)2 amb aigua, generant acid cianhídric HCN, que es molt volatil (bull a 26ºC). Es pot absobir per la pell també.
Sembla que hi hagué molts accidents amb este métode de lluita contra les plagues. El que feia la mescla, anava acumulant verí tant per l'absorció cutània com respiratòria i avabava malament. Con es feia a poqueta nit, algú es quedava despistat dins del bancal o no escoltava els avisos del que anava a fer la mescla i quan s'adonava ja estava estormudit.
A més sempre hi havia fuites ja que les lones o estaven un poc deteriorades o no eren impermeables.
Al final es va prohibir.
2. Les cadiretes
A principis dels anys 1960 començà Muebles Grau a fer cadiretes i taules plegables en pla industrial. Després es va afegir Tabervall. Per altra banda Federico Giner feia mobles de mes qualitat i no emprava processos tant contaminants
Per a donar un acabat llüent als tubs per a fer cadires metàliques plegables, hi havia un procés anomenat cincat, amb el qual s'aplicava un recobriment de cinc per a evitar la corrosió. Hi ha vàries formes de cincat:
- Aplicant un bany de zinc fundit (900-950ºC) sobre el tub d'acer-
- Pulveritzant a pressió pols de zinc a altes temperatures.
- Cincat àcid
- Cincat alcalí que empra cianur.
L'empresa Muebles Grau era d'un germà de la meua àvia materna, i emprava el cincat alcalí. Amb una diposit amb una mescla de cianuar i sals de cinc s'aplicava una corrent i un recobriment de cinc es dipositava sobre la superficie. Després de un determinat nombre d'usos, la mescla era reemplaçada per una altra nova i anava a parar a una conducció que donava directament al riu Vaca sense cap tractament.
Mon pare recorda el dia que feren el primer vertit, i van matar tots els peixos aigues avall. L'Estany de Xeraco es va convertir en un paisatge dantesc amb tones de llisses, carpes, anguiles i altra fauna flotant morts. Mon pare ja no tornà a anar a pescar a l'Estany de Xeraco en molts anys.
El meu oncle avi Batiste, propietari de Muebles Grau, li deia a mon pare que si et llavaves les mans amb cianur es quedaven molt netes, i mon pare alguna vegada ho va fer i en efecte les mans es quedaven molt netes. Mon pare feia tomacar i el tomacar embruta la pell i si no es amb el suc d'una llima, era mal de netejar. En canvi amb el cianur es netejaven de seguida. No sé com no es va morir ningú al llavarse les mans amb el bany de cianur del cincat!.
Tabervall també soltava vertits d'este procés. Posteriorment tot i que l'empresa
Caisa també usava este procés, sembla que per motius mediambientals estaven obligats a fer un tractament dels residus de manera que pergueren la perillositat, i estos episodis de mortaldat de peixos han cessat prou.
Després Muebles Grau es va traslladar a Favara per un tema de discrepàcies amb l'alcalde Eduard Bononad, cosa que va aprofitar l'alcalde de Favara per a donar facilitats per a montar l'empresa allí. Al poc de temps, mon pare em va dir que tingueren problemes amb els pescadors de l'Estany de Cullera ja que van matar molt de peix amb els vertits. Al cap d'uns quan anys, l'empresa Muebles Grau va tancar portes, sembla per la forta competència d'altres empreses.
Però després de solucionar este tema dels vertits, ixqueren uns herbicides per a l'arròs que també mataven el peix, i pel mes de maig, era una llàstima veure l'Estany de Cullera tot contaminat i ple de peix mort flotant.
Sembla que ara estan emprant uns herbicides menys agressius per al medi ambient i ja no es veu tant gran mortaldat de peix a l'Estany de Cullera. Ara que la contaminacó química ja no es tan forta, les tortugues de Florida amb colonitzat els Estanys de Cullera i de Xeraco i son una plaga i han acabat amb altres espècies com son els amfibis.
3. Altres usos lamentables del cianur
El meu avi patern tenia vaques per a poder tinde un complement econòmic a l'agricultura. Les vaques necessitaven ferratge per a menjar ja que en aquella època o no hi havia pinso o tal vegada era molt car. Per tant era costum tindre una fanecada d'herba o ferratge per a poder donar menjar a les vaques.
En l'esmentada fanecada sembrà "ferratge del Sudà" i quan anà a segar-lo, la nit anterior, li van robar part de l'herba. El meu avi, ja molt enfadat digué al meu oncle Eduardo: "eixos tornaran una altra vegada a furtar-nos la brossa però ja no tornaràn més".
Agafà 2 boles de cianur i va arruixar el ferratge. Per la nit, li van segar altra part de l'herba. Al cap d'uns dies, es van morir les vaques d'una vaqueria del poble, i el meu avi va dir: "veus, ja eixit el lladre, com t'he dit, eixe ja no tornarà a furtar-nos l'herba mai mes".
En una economia de subsistència com era a la postguerra, quan el furten els mitjans de producció, la gent ho considera com una violació greu dels drets i pot arribar a prendre accions molt dures.
Una altra vegada, els tres plataners que hi havien al costat de la via del tren on està ara la Casa de la Cultura, estaven plens de teuladins que venien d'altres termes per a menjar l'arròs que estava a punt de ser segat. Els tueladins feien nit en els arbres i al trencar el dia anaven cap als camps d'arròs per a menjar. A poqueta nit, els crits dels teuladins que lluitaven per un lloc de descans a les branques dels arbres eren escandalosos.
Mon pare era un xiquet i volia agafar-ne uns quants, però prop del poble no podia disparar el rifle de balins. Havera pogut emprar el tirador, pero ja de nit no es veia be. Li se va ocòrrer ficar un poal amb aigua i tirar una bola de cianur que s'emprava en les entoldades dels camps.
Al cap d'una estona anaven caent els teuladins estormudits, i en va agafar un cabàs ple. Tot i l'èxit del mètode de caça, ja no ho va tornar a repetir més. Segurament els seus pares no els deguera fer gens de gràcia que un xiquet jugara amb el cianur ja que a part de posar en perill la seua vida, podia posar en perill la d'altres persones, no oblidem que els xiquets solen ser irresponsables.
Comentarios
Publicar un comentario