61. A estiuejar amb barraques

El fenómen en massa d'estiguejar en barraques pel que em fa la memòria va desaparéixer al final de la dècada de 1960, i posteriorment al principi dels 1970 alguna vegada n'he vist alguna però poc.

Les úniques fotos que he aconseguit de les barraques són de Santa Pola. Semblem molt paregudes a les que hi havia ací a Tavernes. Les adjunte fent referència a la seua web https://datilsandtours.com/las-barracas-a-la-vora-del-mar-en-santa-pola/




En les fotos es pot apreciar com eren les barraques.

Pel que recorde el que em dia ma mare per Sant Jaume ja solien estar les barraques plantades. Anàven amb carros tirats per cavalls i portaven tots els ensers que creïen necessaris, per a dormir, cuinar, etc. Alguns portaven la gabia plena de pollastres i gallines, també ànecs i conills ja que així els cuidaven millor i els tenien a ma per a fer la paella.

Pel camí cantaven cansons, una d'ella començava "Por los garroferales..." i ja no se rés mes. Tal vegada pot estar en el llibre de pregons d'Antonio Chover que va faltar al 2014.

Els homes si be alguns feien festa, la majoria anava a treballar al camp i tornaven a l'hora de dinar

Solien fer un clot i al muntanyar d'entre 2,5 i 3 m fins trobar el nivell freàtic i aconseguin una aigua salobre que es podia usar per a cuinar, rentar roba i plats i fins i tot alguns bevien d'ella. A les basses de reg que hi havia prop, regaven amb una aigua de qualitat semblant i no es morien els conreus. Amb una bomba de mà extreien l'aigua omplint poals.

No calia dutxar-se, prenent el bany a la mar era suficient. Algú es llavaba en l'aigua de la bomba manual.

Les barraques solien ferles de puntals de ciprer i amb sombres de lona o tela de llí que compraven o la cosien empalmant sacs.

No solien estar mes de 2 setmanes, però a vegades n'estaven més. Això si, a la primera tronada que hi havia a més d'agost, es mullaven les barraques i s'en anaven tots cap a casa tots banyats.

Toni Andrés, el rallador, quan estiuejava en les barraques, sempre portava el rall i aconseguia bones captures de peix, i compartien el menjar que portava cadascú fent una festa. Uns portaven faves, altres fesols, tomaques...

També recorden que els dies que feia molta calor, es gitaven prop de la mar que quasi els banyava els peus i quan refrescaven tornaven a les barraques a acabar de dormir, i si feia molta calor dormien tota la nit allí. Deien que això era un plaer que només ho sap qui ho ha fet. Després contaven que prohiviren dormir al ras a vora mar...

El sentiment d'harmonia i companyonia era gran i els majors enyoraven aquella època. Es feien passades (bromes) entre veïns, i tot era una risa. Contaven acudits i passades, recordaven al visc "Pardales" i altres personatges que coneixien els vells. 

Sols alguns han comentat la falta d'intimitat que aportaven les barraques on es podia escoltar els moments íntims de les parelles.

Per la meua vivència tinc certa experiència desagradable. Recorde que a la frontera d'un hortet de ma mare hi van fer barraques a pincipi dels anys 1970 per a rememorar eixa costum. Doncs, per a fer aigües majors, entre altres llocs anaven a eixe camp. Recorde que havies d'anar amb molta cura per a no xafar els excrements que eren molt abundants, i recorde que mon pare deia "Això es meravellòs per al sol, l'any que ve m'estalvie femar la terra. Que vinguen ací a fer les necessitats!"



Comentarios

Entradas populares de este blog

71. La percepció moral del segle XX. Prostíbuls. El Mur

70. Catòlica fins a la mèdul·la

53. Les fogueres del dia Sant Pere