59. Una mina al Xúquer

 Un pescador de canya aficionat, en contava que per la dècada dels anys 1950, la seua família tenia un camping a la vora del riu Xúquer a Cullera. 

Un dia una mina de la II Guerra Mundial, fou arrossegada per la mar i va endinsar dins de la desembocadura del Xúquer a Cullera.

Este pescador en contava que es van desplegar nombrosos efectius de la Marina i la Guàrdia Civil per a allunyar esta mina i explotar-la o desactivar-la en una zona despoblada.


Foto de Wikipedia


Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

75. Què deien els vells del menjar? Refranys i costums de menjar típic a Tavernes.

Imagen
1. Refranys sobre el menjar: Que peguen els rics que es mengen el "frito"! El frito o orza en castellà era una forma de preservar el menjar. Quan es feia la matança del porc es fregia la carn i embotit amb oli d'oliva (que era el que solia estar a l'abast) i es guardava en un gerró de test. Calia estar el menjar sempre cobert d'oli perquè no es fera malbé, part d'este oli era el que fregien la carn. Foto de Juan Nuñez Tenorio Respecte a l'oli, la meua àvia materna en comentava que conreaven cacau i que es feia oli d'este fruit sec. No recorde si este oli es feia servir per al frito o tal vegada era per la situació especial de la guerra i postguerra. La meua àvia paterna, també feia servir este mitjà de conservació per a guardar peix. A vegades les captures puntuals de llises en l'Estany de Xeraco eren tan grans que podien subministrar de proteïnes durant un gran període de temps. També Toni Andrés el rallador del qui hem dedicat una entrada, feia ...
Leer más

73. El poble Gitano. L'efecte papallona del sentiment de l'honor: La gran baralla dels anys 1960

Imagen
El poble Gitano Segons la wikipèdia  el poble gitano era originari del subcontinent indi amb una llengua i cultura pròpia. El dia internacional del poble Gitano es celebra el 8 d'abril en commemoració que l'any 1971 es va instituir la bandera i himne de la comunitat. També el 22 de novembre es cel·lebra el dia dels gitanos d'Andalusia. Foto del periòdic Levante   La paraula gitano procedeix d' egiptano ja que al segle XV creien que procedien d'Egipte. També se solen anomenar calés , calós,   canyís i zíngars . Actualment, es considera que el seu origen és de la regió del Rayastà (que significa Terra de Reis) en el nord de l'Índia. Hi ha diversos grups i subgrups: Calós en el nord d'Àfrica, península Ibérica i sud de França. Sintis o Manouches en Alsàcia (Alemania) Kalderah del Balcans i América Doms dispersos a Asia Occidental, Nor d'Àfrica, el Caucas, Asia central, anatòlia i part del subcontinent indi. Romanichels en el Regne Unit i Estats Units...
Leer más

1. Vitoriano Caxó

Del "tío" Vitoriano Caxó (Alberola de cognom) es conten nombroses aventures. Tot i que fou un bandoler (roder) a l'estil de Curro Jiménez, es va donar a conéixer per tindre bon cor. Era de complexió prima però ossuda. D'una complexió atlètica fora del que és comú, després de mort, al cementeri, el sepulturer va dir que els seus ossos tenien una gruixa i pes descomunal amb un alt grau de calcificació (o siga que no tenia osteoporosi).  Dormia amb una faca gran, i si algú el tocava per a despertar-lo, amb la rapidesa del llamp, amb un salt el ficava la faca al voltant del coll. Ell deia, "no toques al tio Vitoriano per a despertar-lo,  només cal xiuxiuejar-me: alçat!,  a una distància prudencial"! Tenia un parlar blanet i lent, sense nerviosisme i sense alçar la veu, cosa que li donava un semblant tranquil i que pareixia covard, cosa que emprava per a sorprendre els adversaris en cas de lluita. 1. El segrest i lliurament d'un xiquet de Gandia La seua banda...
Leer más